Ha mort un maçó sense manil

La membressia del nostre Orde coneix perfectament aquesta expressió. Ens referim a aquelles persones, que no havent estant rebudes en la Cerimònia d’Iniciació, tenen qualitats humanes dignes de un bon francmaçó.

Tots els Germans o Germanes que hem conegut a Jordi Sànchez podem acreditar aquestes virtuts.

Vaig conèixer al Jordi fa uns 18 anys, -perdoneu-me si em falla la memòria-, aleshores un servidor publicava el blog “El Maçó Aprenent” i l’amic Jordi es va posar en contacte amb mi per a demanar-nos informació i explicacions sobre certs aspectes simbòlics de la maçoneria. El seus motius eren que en sentir simpatia per nosaltres i havent sigut professor de l’escola Massana d’arts i oficis de Barcelona i treballat per les editorials i mitjans més prestigiosos del sector, volia encetar una sèrie de pintures amb referències maçòniques. Sinó m’hi equivoco jo era encara company i vaig demanar l’ajut d’un Mestre savi i experimentat de la meva Lògia Mare. Aquest germà responia al nom simbòlic de “Martí” i va tenir unes reunions amb ell per a orientar-lo en els aspectes bàsics del simbolisme. 

A partir d’aquí el Jordi -un home d’idees progressistes i opositor militant en el PSUC a la dictadura franquista- va començar a crear pintures magnífiques i d’una gran modernitat, influenciat sens dubte per que era un gran creatiu. Va tenir contactes amb germans d’altres Orients, especialment el G:. Luis de Madrid, que també van col·laborar amb ell en exposicions per tal de mostrar la seva obra a maçons i públic en general.

Ell i jo sempre vam mantenir contacte epistolar i a través de les xarxes socials. M’enviava imatges de les noves seves obres que jo anava publicant per a coneixement de la blogosfera francmaçònica. Darrerament, des de la seva casa de St. Cugat de Sesgarrigues a l’Alt Penedès, va voler col·laborar amb el Gran Orient de Catalunya i ho va fer amb aportacions artístiques com maquetes per a edicions i cedint imatges de les seves pintures per a portades de llibres maçònics en llengua catalana.

En saber, molt recentment, que la seva malaltia era irreversible va lamentar el no haver estat iniciat en l’Orde -i, concretament, en el Ritu Modern Francès que era per les seves conviccions laiques el que l’esqueia- però la seva feblesa física impedien afrontar les proves perceptives. Malgrat això, romandràs en el cor i el record de tots el germans que et vàrem conéixer, com un Germà més. 

Gemegem, gemegem, gemegem.

Estimat Amic Jordi, D.E.P.

Layret M:. M:.