Els vicis i la virtut a la maçoneria
Per Eduardo Montagut A la maçoneria no li disgusten les passions perquè considera que són necessàries per a l'home, però caldria que una bona educació canalitzés les passions cap a objectius útils. Té sentit avui que recuperem un text del segle XIX on el Venerable Mestre preguntava a un neòfit sobre determinats vicis i sobre una virtut que si no es canalitzava degudament podria convertir-se en un vici, en una cerimònia d'iniciació, per a continuació, il·lustrar-lo sobre les característiques d'aquests vicis i d'aquesta complexa virtut. Creiem que sí , i no només per un afany historiogràfic per tal de conèixer què es pensava sobre aquestes qüestions en maçoneria en el passat, sinó perquè pot ser estimulant, tant en el treball a lògia i a l'interior de tot maçó, com en l'exercici continu de la vida profana. Recordem que, al nostre món, i entre nosaltres, segueix havent-hi vicis i virtuts, i que aquestes inclinacions, encara que puguin semblar antigues per a algun...