Entrades

Entrada destacada

Les missions específiques de la maçoneria espanyola a finals del segle XIX

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut El germà F.S. ( Robespierre ) considerava des de les pàgines del Butlletí Oficial del Gran Orient Espanyol, en el seu número del primer d'agost de 1889 que la maçoneria espanyola tenia missions específiques. Certament, la maçoneria universal tenia objectius a complir: proclamar la llibertat, crear el dret “representat al nivell” i que simbolitzaria la igualtat, regir el món per les lleis de la moral, fer resplendir la veritat i col·locar la justícia com a única reguladora de les relacions entre els homes. En tres paraules: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”. Però, a més d'aquest treball comú de totes les maçoneries del món, existirien altres deures en funció de les condicions de cada lloc, i són tasques no distribuïdes arbitràriament. No podien ser exactament iguals les missions de l'Orde a tot arreu. Així, per exemple, la missió de l'Orde a França en una Europa civilitzada no podia ser semblant a la de la maçoneria russa sota un règim tir...
Llegiu més »

La banalitat del mal

Imatge
La banalitat del mal és un concepte encunyat per la filòsofa Hannah Arendt en la seva obra "Eichmann a Jerusalem" (1963). Descriu com les pitjors atrocitats dels règims totalitaris no sorgeixen necessàriament de monstres sàdics o odis profunds, sinó de persones corrents que actuen com a funcionaris obedients, incapaços de pensar per si mateixes i totalment desvinculades de la responsabilitat ètica. Per comprendre a fons aquest concepte dins el marc dels totalitarismes, cal analitzar-ne les dimensions clau. Origen i significat del concepte El cas Eichmann Arendt va assistir al judici d'Adolf Eichmann, el jerarca nazi encarregat de coordinar la logística de l'Holocaust. Aparença de normalitat Esperava trobar un dimoni o un fanàtic radical; en canvi, va veure un home buròcrata, mediocre i educat, obsessionat amb l'ordre i el compliment d'ordres. Absència de pensament Eichmann no actuava per maldat intrínseca, sinó per una manca total de reflexió i per la incapaci...
Llegiu més »

Símbols i maçoneria

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut Els símbols són un instrument fonamental en el treball masònic. El seu sentit al·legòric exemplifica les virtuts a assolir, les finalitats de l'Ordre, sense oblidar l'enriquiment cultural que els suposen, precisament per recollir un patrimoni històric impressionant. En un món cada dia més prosaic el símbol, així com el seu coneixement i interpretació, ens permeten, sens dubte, transcendir aquest món quotidià, i ajudar-nos a fer-nos més humans. El simbolisme masònic és una forma també de saviesa. Així la maçoneria seria una mena de ciència de la moral a través dels símbols, des del mateix moment de la iniciació, que és clau per a tot maçó, i sempre des de la seva personal i lliure manera d'interpretar-los. En realitat, podem afirmar que tot a la maçoneria és símbol. Els maçons han de dedicar tota la vida al seu estudi i interpretació, per tal de trobar la veritat. El símbol també és un mètode d'autoconeixement, que permet trobar respostes sobr...
Llegiu més »

Guillaume Trichard reelegit com a Gran Mestre del Gran Orient de França

Imatge
Nota de premsa oficial  Guillaume Trichard torna al Gran Mestratge i estableix el rumb per a una obediència compromesa. Al seu 161è "convent" celebrat a Bordeus el 28 d'agost de 2026, el Gran Orient de França va triar Guillaume Trichard per al Gran Mestratge i la Presidència del Consell de l'Orde. Torna a aquest càrrec, que havia ocupat anteriorment el 2023-2024. La tornada d'un antic Gran Mestre al capdavant de l'Orde no s'havia produït durant trenta-set anys. En el seu discurs inaugural, va marcar el rumb d'un moviment que es nega a resignar-se al que descriu com una profunda crisi a la França del pacte republicà, en un món en convulsions. "El que està trontollant no és un text constitucional, sinó el vincle que ens uneix", va declarar. Portant valors a la ciutat Tres prioritats centrades al món exterior estructuraran aquest mandat. La reafirmació del Gran Orient de França com a ordre iniciàtic, amb preparatius per al 300è aniversari de l...
Llegiu més »

Sobre l'admissió de musulmans a la maçoneria: la discussió a l'Índia (1873)

Imatge
  Escrit per Eduardo Montagut  Segons ens referia el Butlletí Oficial del Gran Orient d'Espanya en el número del primer d'agost de 1873, la qüestió de l'admissió dels musulmans a la maçoneria era una qüestió de constant discussió a l'Índia, almenys al segle XIX. En un article d'un germà anònim que es va publicar a "Masonic Record" es defensava la idea que mentre es professés la religió islàmica no es podia ser maçó. L'autor opinava que, si bé per obtenir els dos primers graus no hi havia cap objecció que oposar a un musulmà, ja que no estarien en oposició a l'Alcorà, en canvi no podia accedir al tercer grau per les obligacions que contreia al jurament. Ja no podria mirar com a germans els qui, i sempre segons aquest autor, la seva llei obligava a considerar com a “kafirs” (Kafir és un terme que es refereix a l'infidel, no creient o no musulmà, i també a qui rebutja Al·là). Així, si un musulmà deixa de creure, rebutja, es burla o no compleix amb...
Llegiu més »

Quan la Maçoneria va proclamar l'absoluta llibertat de consciència. COMPLET

Imatge
Aquí teniu el treball complet i ordenat. Per LRT  Introducció I. El Gran Orient de un Bèlgi ca obre un camí nou . ll. El Gran Orient de França i la consagració de la llibertat absoluta de consciència. III. La ruptura amb la Gran Lògia Unida d'Anglaterra  Conclusions. Annex. CLIPSAS.
Llegiu més »

Conclusions. Annex. CLIPSAS. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.

Imatge
  Per LRT Conclusions Les reformes del Gran Orient de Bèlgica el 1872 i del Gran Orient de França el 1877 constitueixen un dels episodis més importants de la història de la francmaçoneria moderna. El seu significat no rau en el rebuig de la religió, sinó en la decisió de deixar les creences religioses fora de l'àmbit institucional de la francmaçoneria. A partir d'aquell moment, la fe deixava de ser una condició d´ingrés i passava a formar part de l´espai íntim de cada persona. El Gran Orient de Bèlgica fou el primer a traduir aquest principi en una reforma constitucional, obrint un camí que el Gran Orient de França consolidaria cinc anys més tard i donaria a conèixer internacionalment. Des d'aleshores, la maçoneria liberal ha entès, que la seva missió no consisteix a indicar què han de creure els seus membres, sinó a oferir un espai de trobada on persones de conviccions diverses puguin treballar conjuntament pel perfeccionament de l'ésser humà i de la societat...
Llegiu més »