Maçoneria.cat

Per Eduardo Montagut  A la maçoneria no li disgusten les passions perquè considera que són necessàries per a l'home, però caldria que una bona educació canalitzés les passions cap a objectius útils. Té sentit avui que recuperem un text del segle XIX on el Venerable Mestre preguntava a un neòfit sobre determinats vicis i sobre una virtut que si no es canalitzava degudament podria convertir-se en un vici, en una cerimònia d'iniciació, per a continuació, il·lustrar-lo sobre les característiques d'aquests vicis i d'aquesta complexa virtut. Creiem que sí , i no només per un afany historiogràfic per tal de conèixer què es pensava sobre aquestes qüestions en maçoneria en el passat, sinó perquè pot ser estimulant, tant en el treball a lògia i a l'interior de tot maçó, com en l'exercici continu de la vida profana.  Recordem que, al nostre món, i entre nosaltres, segueix havent-hi vicis i virtuts, i que aquestes inclinacions, encara que puguin semblar antigues per a algun...

Per Iván Herrera Michel No crec que s'acosti la fi de la Maçoneria, però sí que crec que s'acosta la fi d'una manera de viure la Maçoneria. La burocràtica, autoreferencial, obsessionada amb càrrecs, condecoracions, graus i tractaments, sí que està en crisi. Aquesta que parla d'humanitat però conversa poc amb el món real, que repeteix símbols sense produir pensament, que confon tradició amb museu i regularitat amb immobilitat, aquesta sí que és evident que arriba al seu esgotament històric. Però la Maçoneria com a mètode de formació ètica, com a escola de llibertat de consciència, com a fraternitat crítica i com a espai de construcció democràtica encara té una potència enorme. El risc real no és que la Maçoneria desaparegui, sinó que sobrevisqui administrativament, amb Temples, rituals, segells, actes i mandils, però sense influència social ni cultural, sense joventut, sense pensament i sense capacitat de commoure ni inspirar ningú. El que s'acosta és el fi de la Maç...

Text de la conferència Per als presents que no siguin maçons, cal explicar breument que la francmaçoneria, com tot col·lectiu humà, no és única ni indivisible. Amb més de 300 anys d’història, aquesta ha anat evolucionant en diferents vessants. Avui dia, a l’Estat espanyol, ens podem trobar amb organitzacions maçòniques que no admeten dones i en què és obligatòria la creença en un Ésser Suprem, amb altres en què no s’admeten homes i d’altres en què no es discrimina per raó de gènere, Fins i tot dins d’aquestes organitzacions maçòniques existeixen diferents ritus i diferents sensibilitats. Com president del Gran Capítol General d’Espanya del Ritu Francès, dir que es una potència maçònica sobirana, amb tractats d’amistat amb Obediències Maçòniques com el Gran Orient de França, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, o el Gran Orient de Catalunya. L’objectiu és donar a conèixer i difondre els valors del Ritu Francès, que és un ritu fortament influenciat per la Il·lustració, en el qual es con...

Escrit per Eduardo Montagut El treball és un concepte profundament maçònic. En principi, és qualsevol tasca o exercici que es realitza per part dels maçons en una tinguda, incloent els escrits, planxes i discursos que es realitzen en tinguda i també podria ser extensible al que es fan fora de la mateixa, però en relació amb la Maçoneria. Però, sobretot, el treball és gairebé un dogma, si se'ns permet el terme a la Maçoneria. Per això els maçons són obrers. I els obrers treballen i reben un salari a canvi. Els maçons perceben el seu salari a la Tinguda, és a dir, la recompensa simbòlica. Però són, a més, obrers permanents, perquè no aspiren al descans, que un maçó entén com a necessari per no defallir, però no com un fi en si mateix, un aspecte que creiem interessant en un món on el lleure està gairebé considerat com un objectiu sagrat en aquesta vida, segurament perquè el treball s’ha concebut gairebé si com una esclavitud i perquè no existeix satisfacció entre moltes persones per ...

  El 25è aniversari d'Europa Laica se celebrarà juntament amb el II Congrés de l'organització, els propers dies 17, 18 i 19 d'abril al Palau dels Comtes de Valparaíso, a Almagro (Ciudad Real).   Aquest de celebrarà sota el lema « 25 anys de laïcisme. Per la llibertat de consciència» , coincidint amb el 25è aniversari de l'associació. Serà una fita per revisar col·lectivament la seva orientació programàtica i la seva estructura organitzativa, obrint una nova etapa en la consolidació del moviment laïcista. Després d'un quart de segle de treball continuat en defensa de l' Estat laic, de la llibertat de consciència i dels principis i valors republicans de convivència democràtica, Europa Laica ha decidit aprofitar aquest aniversari per repensar els seus fins i prioritats a la llum de l'experiència acumulada. El II Congrés d'Europa Laica tindrà lloc a Almagro (Ciudad Real), a la seu del Palau dels Comtes de Valdeparaíso. El Congrés es planteja amb una d...

De fr.eseuro.com La icònica xocolata Toblerone, un dels articles duty-free més buscats als aeroports, és a les notícies. La Muntanya Cervina, la muntanya més famosa dels Alps suïssos per la seva distintiva forma piramidal, ja no serà el logotip de les barres de xocolata Toblerone. El motiu del canvi és que Mondelez, propietari d'aquest dolç, va decidir traslladar la producció de Berna a Bratislava, Eslovàquia, el juny de l'any passat. Aquesta situació implica que entra en joc la llei suïssa, ja que és l?encarregada de protegir la marca del país i de tots els símbols. La Muntanya Cervina és un daquests símbols, per la qual cosa Toblerone no pot utilitzar la seva imatge si no produeix el producte a Suïssa. Aquesta notícia ha revifat les discussions sobre els orígens i els aspectes intrigants d'aquesta marca. Els seus creadors van ser Theodor Tobler i el seu cosí, Emil Baumann. Al 1908, van produir la xocolata coneguda com Toblerone, un nom derivat d'una combinació del cog...