Entrades

Entrada destacada

Conclusions. Annex. CLIPSAS. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.

Imatge
  Per LRT Conclusions Les reformes del Gran Orient de Bèlgica el 1872 i del Gran Orient de França el 1877 constitueixen un dels episodis més importants de la història de la francmaçoneria moderna. El seu significat no rau en el rebuig de la religió, sinó en la decisió de deixar les creences religioses fora de l'àmbit institucional de la francmaçoneria. A partir d'aquell moment, la fe deixava de ser una condició d´ingrés i passava a formar part de l´espai íntim de cada persona. El Gran Orient de Bèlgica fou el primer a traduir aquest principi en una reforma constitucional, obrint un camí que el Gran Orient de França consolidaria cinc anys més tard i donaria a conèixer internacionalment. Des d'aleshores, la maçoneria liberal ha entès, que la seva missió no consisteix a indicar què han de creure els seus membres, sinó a oferir un espai de trobada on persones de conviccions diverses puguin treballar conjuntament pel perfeccionament de l'ésser humà i de la societat...
Llegiu més »

III. La ruptura amb la Gran Lògia Unida d'Anglaterra. Naixement de la maçoneria liberal. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.

Imatge
Per LRT La reforma francesa va tenir una repercussió immediata dins del món maçònic. La Gran Lògia Unida d'Anglaterra , hereva directa de la tradició iniciada el 1717, considerava que la creença en un Ésser Suprem un dels principis essencials de la regularitat . Des del seu punt de vista, eliminar aquesta exigència significava modificar un element fonamental de la identitat de l'Orde. L'any 1878 , la Gran Lògia Unida d'Anglaterra va retirar el reconeixement al Gran Orient de França. El mateix succeiria amb el Gran Orient de Bèlgica i, posteriorment, amb altres obediències que adoptessin principis similars. Aquella decisió va consolidar dues grans tradicions que encara avui conviuen dins de la francmaçoneria mundial. Aquestes dues concepcions comparteixen un mateix origen històric i bona part del patrimoni simbòlic, però divergeixen en la manera d'entendre la relació entre la institució i les creences personals. La maçoneria regular , d'arrel anglosaxona,...
Llegiu més »

ll. El Gran Orient de França i la consagració de la llibertat absoluta de consciència.

Imatge
Per LRT El Gran Orient de França havia estat fundat l'any 1773, després d'un procés de reorganització de la francmaçoneria que va començar a teixir-se a França a principis del segle XVIII, a partir de la creació de la Primera Gran Lògia de França el 1728.  Nascut en ple Segle de les Llums i profundament influenciat pels ideals de la Il·lustració, aquesta obediència sorgeix amb la voluntat de federar i dotar d'una estructura democràtica i representativa els centenars de lògies disperses pel territori gal. Al llarg de la seva història, la institució va evolucionar des d'uns orígens fortament vinculats a la maçoneria tradicional d'estil britànic cap a un model singular, marcat pel compromís social, el lliure pensament i una ruptura definitiva amb la religió dels inicis, fins l'any 1877. Quan el Gran Orient de Bèlgica va aprovar la reforma de 1872, França travessava un dels períodes més convulsos de la seva història. La derrota davant Prússia, la caiguda del Seg...
Llegiu més »

I. El Gran Orient de Bèlgica obre un camí nou. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.

Imatge
Per LRT  La figura que millor simbolitza aquesta etapa és Pierre-Théodore Verhaegen (1796-1862). Advocat, diputat liberal, diverses vegades president de la Cambra de Representants i Gran Mestre del Gran Orient de Bèlgica entre 1854 i 1856, Verhaegen estava convençut que el progrés d'una societat depenia de la llibertat de pensament i de l'accés a tot coneixement. La seva obra més coneguda fou la fundació, el 20 de novembre de 1834 , de la Universitat Lliure de Brussel·les ( ULB). El principi rector de la nova universitat era el lliure examen , és a dir, el dret de qualsevol persona a investigar, discutir i arribar a les seves pròpies conclusions sense sotmetre's a l'autoritat d'una doctrina religiosa o política. Aquell principi acabaria transcendint l'àmbit universitari. A poc a poc, molts maçons belgues arribaren a la conclusió que la mateixa llibertat que defensaven a les aules havia de regir també la vida de les lògies. Si cap poder exterior podia imposar ...
Llegiu més »