Maçoneria.cat

Davant les recents declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, en què ha titllat l'Estat de «banda de lladres» i ha retret una suposada «falta d'ètica» a les institucions públiques, Europa Laica vol manifestar el seu rebuig més absolut a la hipocresia institucional que arrossega la jerarquia. Resulta un exercici de cinisme que la mateixa institució que es beneficia històricament d'un paradís fiscal legalitzat al nostre país acusa de «lladre» l'Estat que la sosté de manera milionària. Si l'Església catòlica volgués un sistema més ètic, renunciaria a prebendes econòmiques i fiscals que extreu anualment de les arques públiques, és a dir, de l'esforç de tota la ciutadania, sigui quina sigui la seva consciència. Per tot això, i mantenint la nostra ferma defensa de la separació absoluta entre les Esglésies i l'Estat, Europa Laica reclama al Govern i als representants de la ciutadania: La fi del finançament públic mitjança...

Escrit per Eduardo Montagut  El cardenal primat d'Espanya pretenia posar en marxa una mena de croada, en un to gairebé apocalíptic. Conegut és l'intens antimaçonisme d'Enrique Reig i Casanova (1858-1927). Va ser bisbe de Barcelona , ​​ arquebisbe de València i arquebisbe de Toledo i, per tant, cardenal primat d' Espanya , a més de senador del regne. En aquest sentit, fonamental és la seva obra   “Sacrílegos y traïdores, o la masonería contra la Iglesia y contra España”, que va publicar a Sevilla, l'any 1897. Ja ens hi hem acostat alguna vegada. En aquesta nova peça expliquem com el prelat cridava a l'acció contra la suposada nefasta acció de la maçoneria en ple conflicte colonial que, com explicava al llibre esmentat, era obra de la maçoneria. Al final d'aquest clamava per la lluita fins a vèncer. La maçoneria s'estaria reorganitzant, “lluny de sotsobrar a la sang espanyola que a Cuba i les Filipines es vessa”. Lluny de veure's aixafada ...

Per Belmiro Sousa  Reflexió sobre l’estat actual de les institucions judicials a França “La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica els altres.” Montesquieu. Introducció La recent controvèrsia suscitada a França per un dictamen del Col·legi de Deontologia dels Magistrats de l’Ordre Judicial, relatiu a l’eventual incompatibilitat entre la pertinença a la Maçoneria i l’exercici de la magistratura, constitueix una matèria de profunda reflexió per a tots aquells que es preocupen per la salut de les institucions democràtiques, per la independència de la justícia i per la preservació dels principis de la laïcitat republicana. Més que una qüestió corporativa o associativa, el debat toca alguns dels fonaments essencials de la modernitat política: la llibertat de consciència, la llibertat d’associació, la separació de poders i la neutralitat de l’Estat davant les conviccions filosòfiques, espirituals o religioses dels seus ciutadans. Per a qui observa la qüestió...

Preocupació i indignació entre els francmaçons francesos  Per Carles-Albert Delatour • publicat a 450.fm Un dictamen del Col·legi d'Ètica dels jutges del 9 de juny de 2026, que està causant debat En una opinió emesa el 9 de juny de 2026 , el Col·legi d'Ètica per a Jutges de l'Ordre Judicial (CDJ) de França va determinar que la pertinença a la maçoneria podia, sota certes condicions, ser incompatible amb els requisits ètics imposats als jutges. Aquesta opinió, que va passar relativament desapercebuda per al públic en general, ha causat, tanmateix, una considerable consternació en els cercles judicials i maçònics. Un principi de llibertat, però amb reserves  El Col·legi reitera primer un principi clàssic: un jutge continua sent lliure d'unir-se a una associació. Tanmateix, aquesta llibertat té límits quan la implicació privada pot soscavar l' aparença d'independència , imparcialitat o neutralitat inherent a la funció judicial. En altres paraules, no només i...

Versión en castellano  Version en français i n bas Versió in Anglès b elow La Flama del Canigó és el foc simbòlic que cada 23 de juny encenen, al cim d'aquesta muntanya, les fogueres de Sant Joan arreu dels països de llengua catalana. Representa la identitat, la pervivència i la unitat de la nostra cultura, vinculant la tradició ancestral del solstici amb la renovació de la terra i la perseverança a la nostra identitat. Fou creat l'any 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d'Arles a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Pujades, apassionat excursionista, es va inspirar en el cèlebre poema "Canigó" de Jacint Verdaguer i en rituals ancestrals de muntanya. Els primers anys el foc només es repartia per la Catalunya del Nord. El 1966 va creuar la frontera d'ambdós estats i es va estendre per la resta dels territoris de la llengua catalana, esdevenint un símbol de resistència durant el franquisme.  Simbolitza la unitat dels pobles d'una mateixa cu...

  Hi ha moments en el curs de l'any que semblen suspendre el ritme ordinari del temps. El Solstici d'Estiu és un d'aquests instants privilegiats. Quan el Sol arriba a la seva màxima elevació sobre l'horitzó, la natura manifesta tota la seva potència visible, però també suggereix una realitat més profunda que escapa als sentits. Allò que sembla una culminació és, en realitat, el començament d'una transformació. Les antigues tradicions de saviesa van veure en aquest fenomen molt més que un esdeveniment astronòmic. Hi van reconèixer una imatge del mateix procés que viu l'ésser humà en la seva recerca interior. La llum que inunda el món exterior es converteix així en un símbol de la llum que pot despertar en la consciència. El llenguatge del cosmos La tradició hermètica ens ensenya que l'univers és una xarxa de correspondències. La coneguda màxima de la Taula Esmeragdina, «Com és a dalt, així és a baix», expressa la convicció que els moviments del cel reflecteix...