Maçoneria.cat

Per Alice Dubois  •  Publicat a 450.FM Des de la dramàtica dimissió de la Secretària General 48 hores abans de l'obertura de les esmenes clau del Reglament General, i les conseqüències de la disputa legal davant el Tribunal de Grasse, l'Assemblea General de CLIPSAS 2026, celebrada a Sofia del 13 al 17 de maig, tenia tots els ingredients per a un desastre. Tot i això, va concloure harmoniosament. Una mirada enrere a cinc dies a la capital búlgara i una ullada al que ens espera a Mèrida 2027. Sofia: Una benvinguda impecable des del Gran Orient de Bulgària L'Assemblea General de CLIPSAS de 2026 va tenir lloc a Sofia del 13 al 17 de maig, organitzada pel Gran Orient de Bulgària. Aquesta va ser la primera vegada que aquesta obediència, que havia estat admesa a l'aliança només un any abans a l'Assemblea de Bucarest, va ser una aposta arriscada, ja que van heretar l'organització en circumstàncies inusuals: la Gran Lògia Universal de Bulgària (GLUB), que originalment ha...

Per Eduardo Montagut Sempre atents a què és la Maçoneria, amb totes les dificultats que això suposa, ens acostem a dos autors que van publicar el 1883 una obra de consulta obligada, el Diccionario enciclopédico de la masonería  amb un suplement, seguit de la història general de l'Orde Maçònic des dels temps més remots fins a l'època actual, obra especial i única en el seu gènere per al coneixement per al coneixement maçoneria ... completat amb un Taller General de la francmasonería ... / escrit i ordenat per Lorenzo Frau Abrines; i publicat sota la direcció de Rossend Arús Arderiu. Doncs bé, aquest Taller general amb què acaba la magna obra, i que no deixarem de recomanar i no només perquè tracta de la maçoneria sinó d'altres camps de la simbologia, la història i la cultura, dedica la primera part a intentar definir què és la Maçoneria en general, ja dels seus principis i fins. Doncs bé, la Francmaçoneria seria, en primer lloc, una “institució de fraternitat universal essen...

Per Eduardo Montagut  A la maçoneria no li disgusten les passions perquè considera que són necessàries per a l'home, però caldria que una bona educació canalitzés les passions cap a objectius útils. Té sentit avui que recuperem un text del segle XIX on el Venerable Mestre preguntava a un neòfit sobre determinats vicis i sobre una virtut que si no es canalitzava degudament podria convertir-se en un vici, en una cerimònia d'iniciació, per a continuació, il·lustrar-lo sobre les característiques d'aquests vicis i d'aquesta complexa virtut. Creiem que sí , i no només per un afany historiogràfic per tal de conèixer què es pensava sobre aquestes qüestions en maçoneria en el passat, sinó perquè pot ser estimulant, tant en el treball a lògia i a l'interior de tot maçó, com en l'exercici continu de la vida profana.  Recordem que, al nostre món, i entre nosaltres, segueix havent-hi vicis i virtuts, i que aquestes inclinacions, encara que puguin semblar antigues per a algun...

Per Iván Herrera Michel No crec que s'acosti la fi de la Maçoneria, però sí que crec que s'acosta la fi d'una manera de viure la Maçoneria. La burocràtica, autoreferencial, obsessionada amb càrrecs, condecoracions, graus i tractaments, sí que està en crisi. Aquesta que parla d'humanitat però conversa poc amb el món real, que repeteix símbols sense produir pensament, que confon tradició amb museu i regularitat amb immobilitat, aquesta sí que és evident que arriba al seu esgotament històric. Però la Maçoneria com a mètode de formació ètica, com a escola de llibertat de consciència, com a fraternitat crítica i com a espai de construcció democràtica encara té una potència enorme. El risc real no és que la Maçoneria desaparegui, sinó que sobrevisqui administrativament, amb Temples, rituals, segells, actes i mandils, però sense influència social ni cultural, sense joventut, sense pensament i sense capacitat de commoure ni inspirar ningú. El que s'acosta és el fi de la Maç...

Text de la conferència Per als presents que no siguin maçons, cal explicar breument que la francmaçoneria, com tot col·lectiu humà, no és única ni indivisible. Amb més de 300 anys d’història, aquesta ha anat evolucionant en diferents vessants. Avui dia, a l’Estat espanyol, ens podem trobar amb organitzacions maçòniques que no admeten dones i en què és obligatòria la creença en un Ésser Suprem, amb altres en què no s’admeten homes i d’altres en què no es discrimina per raó de gènere, Fins i tot dins d’aquestes organitzacions maçòniques existeixen diferents ritus i diferents sensibilitats. Com president del Gran Capítol General d’Espanya del Ritu Francès, dir que es una potència maçònica sobirana, amb tractats d’amistat amb Obediències Maçòniques com el Gran Orient de França, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, o el Gran Orient de Catalunya. L’objectiu és donar a conèixer i difondre els valors del Ritu Francès, que és un ritu fortament influenciat per la Il·lustració, en el qual es con...

Escrit per Eduardo Montagut El treball és un concepte profundament maçònic. En principi, és qualsevol tasca o exercici que es realitza per part dels maçons en una tinguda, incloent els escrits, planxes i discursos que es realitzen en tinguda i també podria ser extensible al que es fan fora de la mateixa, però en relació amb la Maçoneria. Però, sobretot, el treball és gairebé un dogma, si se'ns permet el terme a la Maçoneria. Per això els maçons són obrers. I els obrers treballen i reben un salari a canvi. Els maçons perceben el seu salari a la Tinguda, és a dir, la recompensa simbòlica. Però són, a més, obrers permanents, perquè no aspiren al descans, que un maçó entén com a necessari per no defallir, però no com un fi en si mateix, un aspecte que creiem interessant en un món on el lleure està gairebé considerat com un objectiu sagrat en aquesta vida, segurament perquè el treball s’ha concebut gairebé si com una esclavitud i perquè no existeix satisfacció entre moltes persones per ...