Maçoneria.cat

La relació entre la Comuna de París (1871) i la Francmaçoneria és un dels episodis més fascinants i emotius de la història de França. Tot i que la maçoneria oficialment buscava la neutralitat, milers de maçons van acabar lluitant a les barricades per defensar la República i els ideals socials. Però quins són els aspectes clau d'aquesta unió? A l'inici del conflicte, la maçoneria estava dividida, ja que la jerarquia (Consell de l'Ordre) intentava mantenir una posició de neutralitat i prudència, tement que la implicació política portés a la disolució de les lògies. Tanmateix els germans a les lògies de barris parisencs eren obrers, artesans o intel·lectuals radicals que veien a la Comuna la realització dels seus ideals de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. El paper de mediadors Davant la violència entre els Versallesos (el govern de Thiers) i els Comunards, les lògies maçòniques intentaren actuar com a pont. El 12 d'abril de 1871, una delegació de maçons va demanar un alt...

La vinculació entre la Francmaçoneria i la Laïcitat és profunda i històrica. De fet, no es pot comprendre l'evolució del pensament laic modern, especialment a l'Europa llatina (França, Espanya, Bèlgica, Portugal) sense aquesta relació. El concepte de Laïcitat a la Maçoneria Per a la maçoneria, la laïcitat no és una “guerra contra la religió”, sinó un marc de convivència. És basa en dos pilars: Llibertat de consciència : El dret de cada individu a creure en el que vulgui oa no creure en res. Separació de poders: La convicció que les institucions religioses no han d'interferir els afers públics ni la legislació de l'Estat. La laïcitat és el que permet que persones amb creences oposades puguin seure a la mateixa taula com a iguals. Evolució Històrica La relació ha variat segons la corrent maçònic: Maçoneria Liberal o Adogmàtica: A partir de 1877, el Gran Orient de França -abans el Gran Orient de Bèlgica- va eliminar l'obligatorietat de creure en Déu, proclamant l...