Opinió: La raó laica davant la irracionalitat autoritària
Per Lluís Pérez-Lozano (*) Antoni Domènech,[1] que en pau descansi, dedicà bona part de la seva obra (oral i escrita) a lluitar contra la deriva postmoderna d'una part de l'esquerra. Entenent per "postmoderna" aquesta part de l'esquerra que, en comptes de fer una esmena "des de dins" a l'herència de la Il·lustració, passarà a fer una esmena a la totalitat. Per aquesta esquerra, el racionalisme il·lustrat no era sinó una mascarada pel colonialisme europeu, el patriarcat i el poder de les classes altes. L'emancipació dels oprimits reclamaria, així, un fort relativisme, tant des del punt de vista epistemològic com ètic: un rebuig més o menys frontal a la pretensió il·lustrada d'utilitzar la raó per anar apropant-nos (de manera imperfecta) a la veritat objectiva i al bé comú (de cada comunitat política i de la humanitat entera). Domènech, per contra, reivindicava el compromís tradicional de les esquerres amb el mètode científic i amb les ètiques...