Maçoneria.cat

Per Lluís Pérez-Lozano (*) Antoni Domènech,[1] que en pau descansi, dedicà bona part de la seva obra (oral i escrita) a lluitar contra la deriva postmoderna d'una part de l'esquerra. Entenent per "postmoderna" aquesta part de l'esquerra que, en comptes de fer una esmena "des de dins" a l'herència de la Il·lustració, passarà a fer una esmena a la totalitat. Per aquesta esquerra, el racionalisme il·lustrat no era sinó una mascarada pel colonialisme europeu, el patriarcat i el poder de les classes altes. L'emancipació dels oprimits reclamaria, així, un fort relativisme, tant des del punt de vista epistemològic com ètic: un rebuig més o menys frontal a la pretensió il·lustrada d'utilitzar la raó per anar apropant-nos (de manera imperfecta) a la veritat objectiva i al bé comú (de cada comunitat política i de la humanitat entera). Domènech, per contra, reivindicava el compromís tradicional de les esquerres amb el mètode científic i amb les ètiques...

Per Eduardo Montagut La Revolució Francesa  ha estat un fet fonamental en la Història, i per això, des del mateix moment que es va produir van sorgir els intents de trobar i analitzar les causes de tal commoció. Una de les primeres teories formulades va tenir a veure amb la   idea que els fils revolucionaris havien estat moguts per la maçoneria per pertorbar i destruir l'ordre establert de l'Antic Règim.  Els sectors més reaccionaris de l'Església van trobar així una explicació d'acord amb els seus interessos. El principal teòric que va atribuir la Revolució a la maçoneria va ser el sacerdot jesuïta francès Augustin Barruel (1741-1820). El religiós va afirmar que la francmaçoneria estava darrere de la Revolució al seu llibre, "Memòria per servir a la Història del Jacobinisme (1797-1799)". El pare Luengo elogiava l'obra perquè l'autor intentava provar que els “filòsofs incrèduls i els heretges jansenistes * , units entre ells, eren els veritables i únic...