LA PRIMERA GRAN LÒGIA I LES DUES TABERNES INVISIBLES
Per Iván Herrera Michel
Arran de la circulació del meu article "Fundació de la Primera Gran Lògia. Cap a una Nova Cronologia" el passat dimarts 24 de juny de 2025, una Estimada Germana xilena em va fer una pregunta tan precisa com pertinent sobre quina de les dues tavernes esmentades a les dues Constitucions d'Anderson - Apple-Tree (L'Arbre i el Pomer) i Goose and Gridiron -(L'Oca i la Graella) - va ser realment el lloc de fundació de la primera Gran Lògia del món. Pel que sembla, havia estat comparant els textos de 1723 i 1738, i li resultava cridaner que hi hagués una aparent contradicció.
De vegades la història Maçònica se'ns presenta com un acte de fe. Hom escolta amb freqüència que el 24 de juny de 1717, quatre lògies es van reunir en una taverna londinenca anomenada The Goose and Gridiron i que allà va néixer, ni més ni menys, la primera Gran Lògia del món. Però només cal aixecar el vel de la tradició i mirar amb lupa les fonts per descobrir que les coses no són precisament com ens les han presentat. I que, curiosament, la simple existència de les dues tavernes que s'esmenten com a escenaris d'aquell naixement institucional no està confirmada.
Vegem:
Anderson va introduir per primera vegada la narració detallada dels esdeveniments fundacionals de la primera Gran Lògia del món en l'edició revisada de 1738 de les Constitucions de 1723. El text esmenta que el 1716 quatre lògies i alguns “antics Germans” es van reunir a la taverna Apple-Tree a Charles Street (Covent Garden). Com a contrapartida, l'edició original de 1723 es va limitar a una llarga història llegendària de la Maçoneria i a regulacions, però sense cap referència a 1716 o 1717.
Posteriorment, investigacions històriques modernes mostren una absència total de constància documental que el 1716 existís una taverna activa amb aquest nom a Charles Street. De fet, els registres tributaris i llicències de tavernes de Westminster mostren per primera vegada el nom “Apple Tree” el 1729, amb James Douglas registrat com a taverner des d'aquell any. L'evidència disponible recolza l'afirmació que al local el 1716 no funcionava encara una taverna, sinó una botiga de teles i que Anderson va actualitzar el nom al conegut el 1738, projectant cap enrere un nom familiar per vestir de manera concreta un esdeveniment transmès oralment.
De la mateixa manera, la famosa reunió del 24 de juny de 1717, a la taverna Goose and Gridiron, tampoc figura en absolut a les Constitucions de 1723. Apareix, com en el cas anterior, per primera vegada a l'edició de 1738 amb un to més narratiu que jurídic.
Sobre això, Anderson escriu el 1738:
“Accordingly, on St. John Baptist's Day, en el 3rd Year of King George I. A.D. 1717, Assembly and Feast of the Free and Accepted Masons was held at foresaid Goose and Gridiron Ale-house in St. Paul's Church-Yard [...]”
(Traducció: “Així doncs, el Dia de Sant Joan Baptista, el tercer any del regnat del Rei Jordi I, any de 1717, l'Assemblea i Banquet dels Maçons Lliures i Acceptats es va celebrar a l'esmentada taverna Goose and Gridiron, a l'atri de l'Església de Sant Pau…”).
El relat és elegant, solemne i perfectament harmònic amb el que esperaríem d'un origen institucional. Però hi ha el problema que no hi ha ni un sol document contemporani, ni premsa, ni actes, ni testimonis dels que suposadament hi van ser, que ho confirmi. Anderson ho va escriure més de dues dècades després, i això és tot amb el que s'explica. Com a màxim, el que diu el text de 1723 és el següent, en la seva part més propera a una cronologia institucional:
“After el said Revival, el Gran Màster, amb les diputes i Wardens [...] al Grand Lodge held at Goose and Gridiron Ale-house a St. Paul's Church-Yard, London, A. D. 1723, agreed [...]”
(Traducció: “Després d'aquesta reactivació, el Gran Mestre, amb el seu Diputat i Vigilants [...] a la Gran Lògia celebrada a la taverna Goose and Gridiron, a l'atri de l'Església de Sant Pau, Londres, any de 1723, van acordar [7].”
Cal aclarir, per tal d'evitar confusions, que aquest esment no es refereix a 1717, sinó a un esdeveniment de 1723.
Per la seva banda, relats tradicionals afirmen que des del 1666 existia a Londres una taverna anomenada Goose and Gridiron, però la pròpia existència operativa de la taverna sota aquest nom el 1717 no està evidenciada per registres oficials coneguts, ni hi ha cap indici que el 24 de juny d'aquell any hagi tingut lloc allà un esdeveniment.
Aleshores, quan i on va néixer realment la primera Gran Lògia del món?
KL'única resposta honesta possible és que no ho sabem amb certesa. El que sí que coneixem, amb base en fonts primàries i estudis historiogràfics sòlids, és que:
1) L'edició original de les Constitucions d'Anderson de 1723 no esmenta ni la taverna Apple-Tree ni la Goose and Gridiron.
2) El 1738, Anderson afirma que el 1716 hi va haver una reunió d'“Antics Germans” en una taverna anomenada Apple-Tree, a Westminster, per planejar la creació d'una Gran Lògia, però no hi ha evidència documental que confirmi que un local anomenat Apple-Tree funcionés a Westminster en 1716. Aquest nom apareix per primera vegada en un registre oficial de 1729.
3) També el 1738, Anderson afirma que la primera Gran Lògia es va establir formalment el 24 de juny de 1717 en una taverna anomenada Goose and Gridiron a Londres. No obstant això, tampoc no hi ha evidència que confirmi que el 24 de juny de 1717 s'hagi celebrat una reunió de Maçons en una taverna anomenada Goose and Gridiron a Londres.
4) Els primers documents fiables sobre activitats de la primera Gran Lògia del món apareixen el 1721 i, amb més claredat, el 1723, quan ja el Duc de Montagu era Gran Mestre.
Els qui tenim en alta estima la Maçoneria pel que té de raó crítica, i de treball col·lectiu i fratern, no hauríem de tenir por de revisar les nostres pròpies narratives, en l'aplicació obligada d'una construcció que es proposa basada en la recerca de la veritat.
Així que la propera vegada que algú digui, amb to solemne, que “la Gran Lògia va ser fundada el 24 de juny de 1717 a la taverna de l'Oca i la Graella”, un pot, amb tota calma, preguntar-li:
“Molt Estimat Germà, tens alguna font de l'època que ho confirmi?”
El més probable és que no en tingui.
.•.
Font: PIDO LA PALABRA
