Laïcitat i Francmaçoneria
Text de la conferència
Per als presents que no siguin maçons, cal explicar breument que la francmaçoneria, com tot col·lectiu humà, no és única ni indivisible. Amb més de 300 anys d’història, aquesta ha anat evolucionant en diferents vessants.
Avui dia, a l’Estat espanyol, ens podem trobar amb organitzacions maçòniques que no admeten dones i en què és obligatòria la creença en un Ésser Suprem, amb altres en què no s’admeten homes i d’altres en què no es discrimina per raó de gènere,
Fins i tot dins d’aquestes organitzacions maçòniques existeixen diferents ritus i diferents sensibilitats.
Com president del Gran Capítol General d’Espanya del Ritu Francès, dir que es una potència maçònica sobirana, amb tractats d’amistat amb Obediències Maçòniques com el Gran Orient de França, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, o el Gran Orient de Catalunya. L’objectiu és donar a conèixer i difondre els valors del Ritu Francès, que és un ritu fortament influenciat per la Il·lustració, en el qual es concilia la tradició amb la modernitat i que es fonamenta en l’humanisme i la llibertat absoluta de consciència, la qual cosa ens porta directament a la defensa de la laïcitat i al laïcisme.
En el ritual d’iniciació del Ritu Francès, a qui ha de ser iniciat o iniciada se li diu textualment:
“Cadascun de nosaltres té dret a creure en un Déu creador, en una intel·ligència superior, en un poder immanent, en una força inconscient... Igualment, té dret a dubtar de tot això o a no creure en res.”
“Comprenem la laïcitat com un valor social i cadascú pot ser practicant religiós... o no ser-ho.”
Igualment, a l’inici dels nostres treballs sempre es dona lectura als principis generals de l’Orde Maçònic, on en un dels seus paràgrafs es llegeix textualment:
“Els seus principis són la tolerància mútua, el respecte als altres i a un mateix, i la llibertat absoluta de consciència. Considera que les concepcions metafísiques i religioses són del domini exclusiu de l’apreciació de cada persona, rebutjant qualsevol afirmació dogmàtica. Té com a divisa: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.”
“LA LAÏCITAT COM A EIX DE CONVIVÈNCIA I JUSTÍCIA SOCIAL”
Tot i que en aquesta conferència em centraré principalment en el que afecta les relacions de l’Estat amb l’Església, la laïcitat va més enllà pel que fa al que suposa la separació del que és públic i del que és privat en tots els àmbits.
És important definir primer què entenem per Laïcitat i Laïcisme.
Laïcitat
La Reial Acadèmia Espanyola, en una de les seves accepcions, diu textualment:
“Principi que estableix la separació entre la societat civil i la societat religiosa.”
És curiós que la RAE no inclogués aquest terme en el seu diccionari fins a la seva 23a edició l’any 2014.
El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la Laïcitat com:
”Actitud que reconeix la independència de la política i de l’ensenyament respecte de les diverses confessions religioses. La laïcitat de l’Estat”.
El Diccionari de la Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix la Laïcitat com:
“Sistema que reconeix la independència del poder polític i de l’organització de l’ensenyança respecte de les diverses confessions religioses”.
Anant als orígens, direm que el terme laïcitat prové del vocable grec laos, que designa el poble entès com a unitat indivisible, referència última de totes les decisions que es prenien pel bé comú.
La laïcitat es recolza en dos pilars: l’ètica i l’estatut cívic, establint la diferència entre dos universos diferents: la convicció individual i l’interès general.
La laïcitat és una regla de vida en una societat democràtica. Implica que es doni a la ciutadania, sense distinció de classe, origen o confessió, els mitjans per ser ells mateixos, responsables del seu desenvolupament i del seu destí.
Fem una breu història
La reivindicació laica s’ha desenvolupat essencialment allà on una església (amb més freqüència la catòlica-romana) ha volgut imposar un poder totalitari en sentit estricte, és a dir, que englobi tots els aspectes de la societat civil, política, econòmica… Com ha passat en gran part de la història d’Espanya.
Davant d’aquest poder s’han manifestat successius impulsos d’alliberament, unes vegades polític, altres espiritual o ambdós alhora.
A l’edat mitjana van néixer dins l’Església Catòlica alguns moviments qualificats d’herètics que van ser ràpidament sufocats. Dels primers reformadors als filòsofs del segle XVIII (divuit), la idea va evolucionar associada a un doble moviment emancipador:
• El del Lliurepensament, que s’alliberava a poc a poc dels dogmes.
• El d’una societat que reivindicava les llibertats polítiques.
Mentrestant, l’Església Catòlica es va anar tancant en un rebuig total, una negació a qualsevol moviment emancipador.
Els filòsofs del segle XVIII, inspirats per la Il·lustració, duen a terme un doble atac ideològic contra les dues formes d’absolutisme règia i religiosa. La reivindicació de la llibertat de pensament i la referència a la Raó radicalitza aquest moviment.
En el segle XIX, la progressiva formació de la idea republicana, el seu ancoratge en la plataforma de las llibertats revolucionàries, del progrés social, de l’alliberament dels esperits de tota forma d’obscurantisme, donarà el toc final a aquesta evolució.
Si en moltes ocasions en la història tots els grans combats per la llibertat i la justícia foren portadors de la exigència de laïcitat, tots els períodes reaccionaris viraren per oposició al retorn de la dominació religiosa.
Renaixement, Reforma, Revolució, República: aquestes diferents etapes de la formació de l’ideal laic han anat donant a la ciutadania un lloc particular en la construcció social.
L’Ideal Laic, lluny de suposar un fre per a la integració, és, al contrari, una enorme acceleració de la marxa cap la cohesió social.
LAÏCITAT
Per al filòsof Henri Peña-Ruiz, la laïcitat “és la paraula per a referir-se a l’ideal d’emancipació de l’esfera pública respecte de qualsevol poder religiós o tutela de l’Estat que, sent democràtic, ha de ser de tothom i no només d’alguns”.
Per al també filòsof humanista francès, André Comte-Sponville, membre del Comitè Consultiu Nacional d‘Ètica de França, “La laïcitat ens permet viure junts, malgrat les nostres diferències d’opinió i de creença .Per això és bo. Per això és necessari. És, indissociablement, el contrari del clericalisme (que voldria sotmetre l’ Estat a l’Església) i del totalitarisme (que pretendria sotmetre les Esglésies a l’Estat).”
Cal dir que el concepte modern que tenim de la Laïcitat i del laïcisme ve de la Il·lustració, sent França la primera que com estat aprova al 1905 una Llei on es legisla sobre la separació de l’Estat respecte a les diferents confessions religioses.
Tornat a Henri Peña-Ruiz, aquest ens diu que la Laïcitat descansa en tres pilars:
• La llibertat de consciència, la qual cosa que significa que la religió és lliure però només compromet als creients.
• La igualtat de drets, que impedeix tot privilegi públic de la religió.
• I la universalitat de l'acció pública.
La laïcitat basat en la llibertat de consciència, garanteix la convivència i la justícia social: La racionalitat i la llibertat són la base de la tolerància, cadascú té dret a buscar la seva pròpia fe i de seguir-la, però és la llibertat de consciència individual la base de l'existència de la llibertat religiosa.
Cada persona pot pertànyer, o no, a l'associació o comunitat que li interessi o convenci.
Els ateus o els agnòstics, també tenen les seves pròpies creences, que són la no acceptació o el dubte sobre l'existència de déu, però les formes d'espiritualitat humana són múltiples i cap religió té el monopoli de res…
A vegades una bona forma també de definir un concepte és dient allò que no és.
• La laïcitat no és antirreligiosa, perquè això aniria en contra del principi de la llibertat de consciència que anima l'ideal laic.
• La laïcitat no és anticlericalisme. La laïcitat no és anticlerical quan el clergat exerceix el seu paper dins dels límits de la seva comunitat religiosa; però es pot tornar anticlerical quan el clergat traspassa els límits de la seva comunitat religiosa i intenta imposar una concepció de la llei (que és comuna) a partir d'una concepció de la fe (que és particular). L'anticlericalisme no té a veure amb la laïcitat, contràriament és quan el clergat s’entremet en l'esfera pública que apareix l'anticlericalisme…
o És quan el clergat i les esglésies es financen amb diners públics, que apareix l'anticlericalisme.
o És quan el clergat intenta imposar els seus dogmes en l'educació pública i reglada, que apareix l'anticlericalisme.
o És quan el clergat immatricula al seu nom béns públics, que apareix l'anticlericalisme.
o És quan el clergat… i tants i tants exemples que podríem posar...
• La Laïcitat no és ateisme ni agnosticisme. El laïcisme busca una forma de convivència institucional, una organització política de la societat, mentre l'ateisme o l'agnosticisme són cosmovisions, maneres d'interpretar el món, en les quals déu, simplement, no s'inclou.
• La laïcitat no és relativista. La neutralitat de l'Estat laic no implica la relativitat dels valors morals i molt menys absència de valors. Precisament, la laïcitat assumeix la salvaguarda i la garantia de valors morals forts, però no són valors particulars que provenen d'una matriu particularista, sinó valors universals, l'arrel dels quals està en els drets humans (llibertat de consciència, autonomia moral, igualtat entre l'home i la dona, dignitat de les diferents orientacions sexuals, etc.). Els qui des de sectors clericals s'atribueixen el paper de guardians de la moral tendeixen a negar la validesa universal dels valors morals que defensa la laïcitat.
La laïcitat per si mateixa no és religiosa ni atea, no és d'esquerres, ni de dretes, és una fórmula de convivència.
En països amb gran tradició laica com França, el Laïcitat de l'Estat no és qüestionada, de manera general, ni pels partits polítics, ni per les jerarquies religioses, encara que els seus defensors han d'estar permanentment en guàrdia.
La Constitució espanyola: en el seu primer article reconeix que tot individu neix lliure i igual en dignitat a tots els altres, per sobre de diferències racials, religioses, culturals etc. Aquesta llibertat suposa que podem formar lliurement la nostra consciència, mitjançant els coneixements i experiències que anem adquirint a través de la nostra vida.
La laïcitat exigeix la neutralitat de l'estat en matèria de religió i creences, l'estat ha de tractar a tots per igual, sigui la que sigui la seva religió o les seves creences.
No s'entén que la Constitució, que en el seu art. 14 declara que tots els espanyols són iguals davant la llei, mantingui avui dia uns acords amb la Santa Seu, on el cas més evident de discriminació per als no catòlics és l'ensenyament de la religió catòlica en els centres públics.
Per a l'església catòlica les conviccions religioses i morals formen un sistema únic, mentre que per la laïcitat l'ètica és una reflexió racional sobre normes i valors que han de regir la nostra conducta.
Per tal d’evitar aquesta falta de neutralitat de l'estat en matèria religiosa s’hauria de reconèixer per llei l'estricta separació de l'esfera religiosa i la civil.
També podem definir la Laïcitat en quatre senzills punts:
1r.- Conviure
La laïcitat comporta una certa idea de vida en comú, aplicable a totes les dimensions d'una vida social rica en identitats individuals i col·lectives i pluralitat espiritual.
2n.- Principis de la laïcitat
Per a fundar una comunitat, la laïcitat posa en joc 3 principis: llibertat de consciència, igualtat de les opcions espirituals, universalitat de la llei comuna.
- Llibertat de consciència: significa, per a cada home i cada dona, el dret de creure o no creure, el dret a triar amb total llibertat la seva opció espiritual (religiosa, atea, agnòstica… o la indiferència respecte de tota religió).
- Igualtat d'opcions espirituals: perfecta igualtat de la ciutadania, sigui la que sigui la seva opció espiritual o convicció filosòfica.
- Llei comuna: la mateixa per a tots, sense distincions ni comunitarismes, vetllarà per l'interès general.
3r.- La separació de l'Església i l'Estat
És aquest el fonament jurídic de la laïcitat. La posada en pràctica d'aquests tres principis es duu a terme mitjançant (o a través de) la separació de l'Església (i, de mode general, de tota associació destinada a promoure particularismes) i l'Estat.
4t.- Escola laica
És l'eina bàsica en la pedagogia de la laïcitat. Privilegiat lloc de trobada, promou la instrucció per a tots, fora de tota influència religiosa (no perquè jutgi o censura a la religió, sinó perquè aquesta pertany a l'esfera privada, no pública), afavoreix el desenvolupament de l'esperit crític i la formació de ciutadans, no de súbdits.
Eina de cultura, d'emancipació, d'autonomia, de Lliurepensament, de la pròpia llibertat, que permet arribar a la llibertat de consciència, així com integrar-se en la societat.
En resum, la laïcitat és un ideal format per:
- Separació Església-Estat.
- Separació de les esferes pública i privada.
- Neutralitat de l'Estat en matèria d'opcions espirituals, així com la seva no intervenció financera en aquest camp.
- Llibertat de consciència.
- Igualtat de totes les opcions espirituals.
- Universalitat de la llei comuna: igualtat de tothom davant la Llei.
- Cerca de l'emancipació de l'individu i formació del ciutadà gràcies a l'escola laica gratuïta per a tothom.
- Cerca d'una convivència de qualitat.
Tampoc hem d'entendre la Laïcitat, i això és molt important, com a “cafè per a tothom”, és a dir finançar i concedir privilegis a totes les confessions religioses proporcionalment a la seva penetració com plantegen alguns, perquè no és aquest la seva comesa, l'Estat, les institucions públiques, només ha de gestionar allò que és comú a tots els ciutadans.
Els valors laics
La laïcitat, el laïcisme, com ja hem anat veient, és més que una organització social, és més que la separació Estat/Esglésies, suposen l'adopció d'uns valors ètics i morals humanistes.
L'humanisme laic reposa en el principi de la llibertat absoluta de consciència.
Llibertat d'esperit: emancipació respecte de tots els dogmes: dret a creure o no creure en déu; autonomia del pensament enfront de les limitacions religioses, polítiques, econòmiques; alliberament dels modes de vida en relació amb els tabús, idees dominants i idees dogmàtiques.
La laïcitat intenta alliberar l'ésser humà de tot el que aliena o perverteix el pensament, especialment les creences atàviques, els prejudicis, les idees preconcebudes, els dogmes, les ideologies opressores, les pressions d'ordre cultural, econòmic, social, polític o religiós.
La laïcitat tracta de desenvolupar en l'ésser humà, en el quadre d'una formació intel·lectual, moral i cívica permanent, l'esperit crític així com el sentit de la solidaritat i de la fraternitat.
La llibertat d'expressió és el corol·lari de la llibertat absoluta de consciència. És el dret i la possibilitat material de dir, escriure i difondre el pensament individual i col·lectiu. Les noves tècniques de comunicació fan que aquesta exigència sigui cada vegada més vital. I en aquest camp de la informació i de la comunicació més que en uns altres, ha d'extremar-se la vigilància enfront dels enormes mitjans de manipulació i perversió del pensament.
La moral laica que resulta d'aquí és simple. Reposa en els principis de tolerància mútua i de respecte als altres i a si mateix. El bé és tot el que allibera, la qual cosa obre; el mal, tot el que esclavitza i degrada. La laïcitat tracta, en aquest context, de proporcionar al ésser humà els mitjans per a adquirir total lucidesa i plena responsabilitat sobre els seus pensaments i actes.
Fundada sobre les necessitats de la vida en societat i la promoció de la llibertat individual, la laïcitat és essencial per a la construcció de l'harmonia social i per a reforçar el civisme democràtic. Tendeix a instaurar, per sobre de les diferències ideològiques, comunitàries o nacionals, una societat humana favorable al desenvolupament de tots, societat de la qual seran exclosos tota explotació o condicionament de l'home per l'home, tot esperit de fanatisme, d'odi o de violència.
La tolerància és la conseqüència lògica dels valors precedents, sense els quals l'harmonia social està en perill. Però la tolerància només té sentit si és mútua, i tindrà sempre com a límits la intolerància. El rebuig del racisme i de la segregació sota totes les seves formes és inseparable de l'ideal laic.
L'ètica laica condueix, inevitablement a la justícia social: igualtat de drets i igualtat d'oportunitats.
La laïcitat com a acord social
Més enllà dels principis, la laïcitat és una actitud els camps d'aplicació de la qual abasten tots els aspectes de la societat. El principi d'aquest estatut cívic, jurídic, institucional, és simple. Reposa sobre la distinció clara, per a cada ciutadà, entre una esfera pública i una esfera privada:
- L'esfera privada, personal, la de la llibertat absoluta de consciència, on s'experimenten les concepcions filosòfiques, metafísiques, les creences, les eventuals pràctiques religioses i els modes de vida comunitaris.
- L'esfera pública, ciutadana, en la qual el ciutadà evoluciona socialment, econòmicament, políticament, jurídicament. Aquí les regles estan clarament definides i basades en els Drets Humans. Cap grup, cap partit, cap secta, cap església podran pretendre penetrar o manipular en profit propi el funcionament de la societat ciutadana així definida.
La separació de les esglésies i l'Estat és la pedra angular de la laïcització de la societat. No hauria de sofrir ni excepció, ni modulació ni planificació. La seva totalitat, la seva integralitat són la condició per a la seva existència mateixa. És l'única manera de permetre a cadascun creure o no creure, alliberant les mateixes esglésies de lògiques d'aliances convencionals amb l'Estat.
Si les esglésies volen existir, que els seus fidels els proveeixin amb els seus mitjans, perquè la religió és assumpte de convicció personal.
Si l'Estat garanteix la total llibertat de cultes i l'expressió i difusió del pensament, no privilegia a cap, a cap comunitat, ni financera ni políticament.
No és incumbència de l'Estat regular les relacions entre les esglésies, des del moment en què no reconeix a cap. En el marc general de les seves atribucions polítiques, l'Estat vetlla per l'exercici de les llibertats individuals de cadascú, per l'ordre públic i per l'harmonia social entre la ciutadania.
Des del moment en què l'Estat considera que la religió és assumpte privat, no susceptible d'atreure la seva atenció sinó quan les seves manifestacions poguessin atemptar contra l'ordre públic, en tota lògica les esglésies no poden reivindicar cap avantatge, cap privilegi, cap tracte especial. Menys encara poden ser dotades d'estatuts oficials a part de la llei comuna que regeix la llibertat d'associació.
Finalment, la llei estatal no hauria de reconèixer com a delictes la blasfèmia o el sacrilegi (inclosos dins dels delictes d'odi), la qual cosa portaria inevitablement a la institucionalització de la censura.
La laïcització dels estatuts individuals, com a serveis considerats indispensables per al funcionament de la societat, ha estat un dels aspectes essencials de l'exercici de la llibertat i de la igualtat de drets:
- Naixement, vida i mort són considerats no ja únicament sota l'angle de la religió o de la pertinença comunitària, sinó sota el de la llibertat individual.
- Se subratlla la igualtat de tots davant els serveis públics. L'eventual pertinença a un grup religiós, ètnic, social… no pot ser tinguda en compte en el que concerneix l'accés dels usuaris. L'esment oficial d'aquesta pertinença ha de ser considerada discriminatòria. Sembla evident que la noció mateixa de servei públic està estretament lligada a la pràctica de la laïcitat.
- La llei civil és l'única habilitada per a organitzar els camps de la vida cívica i social. Els representants de l'Estat, triats o funcionaris, respecten com a contrapartida, en l'exercici de la seva funció, una absoluta neutralitat enfront de les pràctiques individuals o col·lectives i observen una estricta obligació de reserva.
- Finalment, l'escola laica ha de ser preservada de tota penetració econòmica, confessional o ideològica, fins i tot disfressada de cultura. L'escola no és lloc de manifestació ni enfrontament de les diferències; és un lloc on se suspenen, de comú acord, els particularismes i les condicions de fet. L'escola ha de proscriure tota forma de proselitisme.
Tot l'anterior no vol dir que l'Estat negui les pertinences comunitàries. Existeixen de fet i són respectables amb la condició que no desafiïn els principis de llibertat individual, de dignitat humana, d'igualtat.
Però… És possible un Estat Laic, en una societat amb forta influència i cultura religiosa?
Per descomptat que és possible.
Posaré dos exemples… França i l'Uruguai.
França, de forta influència catòlica, a partir de la Il·lustració la Revolució Francesa i moviments històrics com la Comuna de París, acaba promulgant el 9 de desembre de 1905 una llei, encara vigent, que garanteix la separació de l'Església i l'Estat.
l'Uruguai, també de forta influència catòlica, culmina la separació institucional entre Església i Estat amb l'aprovació de la seva nova Constitució en 1918.
Però clar, no ens enganyem, això no ha estat ni és fàcil. El Laïcisme suposa l'eliminació de privilegis per a uns pocs i aquests estaran permanentment lluitant per defensar els privilegis que encara li queden i recuperar el que ja no tenen.
En un món caracteritzat per les més profundes agitacions d'estructures econòmiques, polítiques, socials i culturals que han conegut els segles…, Què fer per a superar la inquietud, l'angoixa, la indiferència, l'abandó de la noció de responsabilitat, la violència? La laïcitat apareix com la resposta a aquesta pregunta fonamental.
En una societat cada vegada més multicultural, la laïcitat pot ensenyar als individus a cooperar, a trobar modalitats de bon enteniment i a harmonitzar les seves diferències.
Els progressos de la ciència han de poder ser alliberats de tota influència de grups de pressió, especialment religiosos. L'interès general i el respecte a la persona humana han de ser els únics marcs d'aquest progrés.
La laïcització de l'estatut dels cossos (amor i sexualitat, mort, malaltia) no ha conclòs. La lliure disposició del seu cos, les modalitats socials de la vida de les parelles i famílies, les garanties fonamentals de les llibertats en aquest marc, els drets i dignitat dels nens, són altres tants camps d'aplicació d'una laïcitat garantia única de la llibertat dels esperits i els cossos.
Què passa a l’Estat Espanyol?
Bé…, a aquí és una qüestió purament de voluntat política.
La societat espanyola, malgrat la cultura i tradicions religioses està cada vegada més secularitzada.
Per posar un exemple, segons un article del Diario.es de 29 de juny de 2021 les bodes religioses a penes arriben al 10%.
La Llei de divorci de 1981, va causar algun problema social greu?
La Llei de l'avortament de 1985, va causar algun problema social greu?
La Llei de matrimoni igualitari de 2005 a Espanya, va causar algun problema social greu?
La Llei d'eutanàsia de 2021 ha causat algun problema social greu?
Llavors…
Per què continuem veient capellans castrenses?
Per què continuen havent-hi capellans als hospitals públics?
Per què es continuen fent funerals d'Estat amb la presència de l'Església?
Per què la monarquia segueix vinculada institucionalment a l'Església?
Per què l'ensenyament religiós en espais públics i amb diners públics?
Per què els beneficis fiscals per a l'Església Catòlica?
Per què els representants públics, tant d'esquerres com de dretes, continuen anant, com a tals representants públics, a esdeveniments religiosos? (explicar).
Per què la casella del 0,7 en la declaració de la Renda? (Explicar-ho).
Per què no es denuncia el Concordat? Que ens costa als ciutadans espanyols milers de milions d'euros.
A Espanya es donen diverses formes de finançament de l'Església Catòlica.
Finançament directe, mitjançant el tractat amb el Vaticà (Concordat), les caselles de l'IRPF, els sous dels professors de religió… i indirecta mitjançant l'exempció d'impostos.
A mode de resum
La Laïcitat no és un concepte obsolet sinó, al contrari, una idea de progrés davant la qual s'obren múltiples camps d'aplicació.
La Laïcitat és institucional. És un marc legal, una regla de joc. Les seves regles són aplicables al conjunt del cos social i no és el resultat de contractes evolutius entre comunitats o grups. No hi ha més que una sola laïcitat que no pot ser qualificada: no pot ser ni “nova”, ni “plural”, ni “positiva”.
La Laïcitat és una noció que reposa sobre principis humanistes forjats durant el curs de la història. És una forta afirmació de sentit i valor al servei de la llibertat individual. És el més segur garant de la pau civil. Comporta moral personal i ètica social. És acció i voluntat, a vegades resistència; resistència contra la comoditat de la renúncia, contra el confort del pensament únic.
En paraules d'Alejandro Torres Gutiérrez, catedràtic de Dret Públic en la Universitat de Navarra “Per a una plena realització dels principis de la laïcitat, neutralitat i separació Església-Estat, caldria que els models de finançament de les confessions religioses descansessin sobre l'esforç dels fidels i no dels Estats".
He dit.
Luis Plà
