Les Comunitats i les Germanies com a rebel·lions jueves i maçòniques en el discurs antimaçònic de finals del XIX
La teoria de la conspiració s'aplicava sovint per entendre'ns, suposadament, a la Història espanyola des de l'època de la Il·lustració en endavant. La maçoneria hauria estat darrere de la difusió de les idees il·lustrades, liberals i republicanes, i com a agent fonamental en processos de canvi, insurreccions, pronunciaments i revolucions, sent fonamental per entendre'ns, sempre segons aquest discurs, l'arribada de les dues Repúbliques a Espanya i, per descomptat, el desenvolupament de la secularització, el laïcisme i el lliurepensament a la societat.
Però aquest discurs va tenir també una derivació enrere, cap a èpoques allunyades de la contemporaneïtat, encara que es mogués en terres una mica movedisses perquè si per a la contemporaneïtat es podien emprar documents, encara que trets de context, tergiversats i interpretats de forma apriorista, a l'època moderna les suposades fonts primàries eren inexistents. En aquest sentit, el conegut escriptor antimaçònic, després d'haver pertangut a la Maçoneria, Mariano Tirado i Rojas, a la seva obra en dos volums, titulada, La masoneria en España , i en el seu primer volum (1892) dedica un capítol per intentar plantejar la possibilitat de la participació jueva i maçònica a les Comunitats de Castella i les Germanies valencianes. Per això, emprarà una argumentació amb la que pretenia, com veurem, presentar-se com un autoritzat historiador.
Tirado ja havia sentenciat que la maçoneria era d'origen jueu a la introducció de la seva obra. Per propagar les seves teories i creences, els jueus haurien creat centres maçònics. A partir de l'expulsió dels mateixos, justificadíssima per a aquest autor per la necessitat de salvaguardar les creences i la seguretat dels espanyols, es podria pensar que el perill s'havia conjurat, però van deixar un gran nombre d'adeptes, és a dir, de maçons. Calia tenir-ho en compte per entendre la seva relació amb la rebel·lió dels Comuners, inserida en un conjunt de moviment populars europeus que, si no van ser simultanis, tampoc estaven gaire allunyats en el temps, havent-hi una connexió entre tots ells. Aquí ficava la Jacquerie francesa, les Comunitats castellanes, les Germanies valencianes, i la Guerra dels Camperols alemanys. Així doncs, els moviments ocorreguts en la crisi de la Baixa Edat Mitjana i al començament de l'Edat Moderna estarien moguts per una conspiració organitzada, que, segons Tirado, seria qualificada de socialista quan l'escrivia, i contra tots els Estats d'Europa. No importava que no haguessin esclatat al mateix temps (afegim, per part nostra que la Jacquerie és de mitjans del segle XIV), perquè tot depenia d'una mena d'empremta impresa per les “dolentes doctrines” en diferents llocs, més o menys propensos a caure a l'error.
Per a Tirado hi havia un motiu especial per atribuir ambdós moviments als jueus, i no era altre que la rancúnia o despit dels mateixos per l'expulsió. L'instrument per posar-les en marxa hauria estat la maçoneria.
L'existència dels maçons estaria provada a Espanya cap al 1514 pels detalls de la construcció de l'anomenada capella de Mossèn Rubí que, com sabem és a Àvila i rep el seu nom en honor de Mossèn Rubí de Bracamonte, senyor de Fontesol, i que presenta símbols propis de la maçoneria. Aquest seria, realment, l'única prova que l'autor podria presentar, no escrita però sí material. De aquí es muntava tota la interpretació posterior.
Però allò important, insistim era la seva defensa de la intervenció jueva en el foment de les rebel·lions i així poder desbaratar l'obra de la Reconquesta, i poder tornar a Espanya. Per a Tirado no hi havia res estrany que per complir aquests objectius es valguessin dels adeptes de la maçoneria, que existia com provaria l'existència d'aquesta capella. El raonament de Tirado no es podia basar en cap document històric, com el mateix admetia, sinó en allò que el definia de “simple inducció” per explicar aquesta intervenció perquè no volia admetre uns suposats escrits maçònics del moment en què escrivia la seva obra en els que es presentava com a maçons ni més ni menys que Padilla, Bravo i Maldonado. En dir això, Tirado, tot i que el seu argument de la inducció era molt feble, volia demostrar que ell no es basava en falsificacions. Així doncs, intentava oferir una imatge seriosa d'investigador quan, en realitat, no va poder demostrar mai res amb fonts de cap mena.
En relació amb les Germanies, Tirado al·ludia a un “escriptor liberal, a qui Déu hagi perdonat”, Alfonso Antonio Bermejo, que hauria publicat en data recent una efemèride en La Correspondencia de España, titulada “Ataque a Xàtiva, defendida por los agermanados” on explicava el fet històric, parlant que havia existit un “home misteriós” que encoratjava els agermanats a Xàtiva, i que era conegut com “L'encobert”, un personatge, pel que sembla, singular, que parlava diversos idiomes, era molt valerós, es donava aires d'apòstol i que deia que estava predestinat per Déu per acabar amb els moriscs, fent-se anomenar “Germà de tots”. Quan el marquès de Zenete va entrar a la localitat va prometre una elevada recompensa a qui el lliurés. Va ser trobat a Burjassot on va ser assassinat una nit. El seu cadàver hauria estat portat a València i allí seria cremat pel Sant Ofici. Després s'hauria sabut que era d'origen jueu i amb un complex passat entre València i Orà. Doncs bé, aquí Tirado torna a utilitzar la mateixa tàctica en relació amb els suposats documents d'afiliació maçònica dels comuners. Acusa Bermejo de no ser un bon historiador perquè el seu article estava ple de meres fantasies basades en tradicions populars, però sí que admetia l'origen jueu i el sobrenom que tenia l'Encobert com a “Germà de tot el món”, per la qual cosa havia de ser maçó.
En tot cas, i en línia amb allò que diem, Tirado acaba admetent que tot es basaria en induccions, que constituïen indicis però que faltaven proves. Així doncs, si d'una banda afirmava clarament l'afiliació jueva i maçònica de les revoltes, com hem vist, al final, deixava un interrogant, el mateix que va inserir al títol del capítol.
Aquesta interpretació va ser durament criticada anys després des de la revista maçònica Latomia en el seu número de 1934, a la secció de rectificacions històriques, on s'arremet contra la manca de proves documentades de totes les afirmacions de Tirado, “un dels renegats de la maçoneria” .
Els interessats poden llegir l'obra de Tirado a la xarxa, i la revista maçònica a l'Hemeroteca digital de la BNE.
Font: EL OBRERO
EDUARDO MONTAGUT
Doctor en Historia. Autor de treballs de investigación en Historia Moderna i y Contemporània, així com de Memòria Històrica.
Premi Millor Aliat 2024 de l'Asociación Blanco, Negro y Magenta.
.jpeg)
