Per què els maçons renuncien a la seva lògia més fàcilment avui dia?
Per Pierre D’Allergida
Foto: SAT
La maçoneria, amb els seus rituals centenaris i ideals de desenvolupament personal, encara atrau molts seguidors a la recerca de sentit al 2025. Tot i això, sorgeix un fenomen persistent: les renúncies. Tant si es tracta d'aprenents novells, de professionals en transició o fins i tot de mestres experimentats, aquestes sortides, sovint motivades per expectatives decebudes, reflecteixen un canvi de mentalitats dins d'aquesta fraternitat filosòfica.
A mesura que els francmaçons d'avui dia entren a les lògies amb objectius clars i paciència limitada per allò desconegut, de vegades passen per alt els profunds beneficis del camí iniciàtic. Analitzem les causes d'aquestes renúncies, destacant les expectatives modernes, les frustracions que creen i la filosofia subjacent que podria revertir aquesta tendència.
Expectatives modernes i decepció inevitable
Al 2025, els maçons arriben a la lògia amb expectatives clarament definides: una recerca espiritual immediata, debats intel·lectuals estimulants o companyonia instantània. A diferència de les generacions anteriors, que s'acostaven a la iniciació amb curiositat i obertura, els membres actuals avaluen ràpidament els resultats del seu compromís.
Aquesta impaciència amb la novetat, allò desconegut o el descobriment s'explica per un context social on la gratificació ràpida és primordial. Quan les lògies no compleixen aquests requisits, ja sigui a través de rituals mal executats, reunions rutinàries o tensions interpersonals, la decepció s'instal·la ràpidament, cosa que porta alguns a canviar de taller o a abandonar-lo.
Aquesta recerca de beneficis tangibles s'agreuja per una tendència a quantificar l'experiència maçònica: nombre de vestits, qualitat dels intercanvis, progressió a través dels graus. Tanmateix, aquest enfocament materialista distreu els membres dels beneficis subtils del camí iniciàtic, com ara la paciència, la introspecció o l'autodescobriment gradual. Dades informals, d'enquestes realitzades per Obediències el 2020, indiquen que entre el 10 i el 15% dels membres abandonen la seva lògia durant els primers cinc anys, sovint durant el primer any per als aprenents, una taxa que sembla estar augmentant amb les expectatives modernes.
El testimoni dels ancians: màgia en l'inesperat
Molts maçons veterans, entrevistats al 2025, afirmen haver romàs a la lògia per raons completament diferents de les que els van atreure inicialment. Havent-hi entrat per curiositat, tradició familiar o ideals filosòfics, han descobert riqueses inesperades amb el temps: profunds vincles fraternals, lliçons apreses dels fracassos o revelacions personals sobre la seva pròpia naturalesa. Aquesta màgia rau precisament en la bretxa entre la intenció inicial i l'experiència real, un procés que els nous membres, impulsats per les seves pròpies expectatives, tenen dificultats per apreciar.
Aquesta evolució contrasta amb l'època en què la maçoneria atreia ments disposades a vagar cap a allò desconegut. Avui dia, la pressa per veure resultats concrets sovint ens impedeix comprendre el valor del vagar iniciàtic, on el significat emergeix després del fet, no a través d'una decisió prèvia de la ment.
Filosofia Profunda: L'art de perdre's per trobar-se a un mateix
La maçoneria, en el seu nivell essencial, no busca validar el que ja sabem ni conformar-se als nostres desitjos materials; un enfocament així no tindria sentit. La seva filosofia es basa en una dinàmica radicalment diferent: deixar que la fletxa de la vida aterri en un lloc inesperat i després treballar en el significat d'aquest resultat. Massa sovint, al 2025, les nostres ments predeterminen el que esperem (èxit, reconeixement, coneixement) i exigim que les nostres accions s'aliniïn. Tanmateix, la realitat funciona a l'inrevés: la vida decideix, i depèn de nosaltres assignar significat al que passa, aprofitar-ho al màxim.
És perdent-nos pel camí que es revelen nous camins, que condueixen a un autèntic autodescobriment. Una lògia, en aquest sentit, és un Athanor (un gresol alquímic) on es troben individus que els nostres criteris de selecció habituals (classe social, creences, interessos) haurien exclòs. Aquesta incomoditat inicial, feta de diferències i zones grises, esdevé la matèria primera de l'evolució. Explorant aquestes ombres —els nostres prejudicis, les nostres pors, les nostres limitacions— i il·luminant-les a través de la reflexió i el diàleg, els maçons progressen cap a la Llum. Aquesta Llum no significa una resplendor superficial o una brillantor fugaç, sinó una claredat interior, una comprensió profunda d'un mateix i dels altres.
Reptes actuals: entre la tradició i la modernitat
Les tensions interpersonals, els rituals de vegades malentesos i les lògies mal gestionades amplifiquen aquesta bretxa entre les expectatives i la realitat. Les reunions virtuals, adoptades durant la pandèmia i que encara s'utilitzaven el 2025, han augmentat l'aïllament d'alguns, fent que l'experiència sigui menys immersiva. Les lògies tenen dificultats per adaptar-se a aquesta nova generació que exigeix respostes immediates. Aquesta impaciència, juntament amb la manca de consciència dels beneficis a llarg termini de la iniciació, explica per què tants membres abandonen abans d'explorar la profunditat del seu viatge.
Cap a una reconciliació amb allò desconegut
Per revertir aquesta tendència, la maçoneria podria reafirmar la seva vocació iniciàtica valorant la incomoditat com una porta d'entrada al creixement. En lloc de respondre a expectatives preestablertes, les lògies podrien animar els seus membres a acceptar la incertesa, a interactuar amb perspectives divergents i a trobar sentit en allò inesperat. Els ancians, amb la seva experiència d'aquesta màgia inesperada, podrien actuar com a mentors, guiant els novells cap a una paciència reapresa.
En conclusió, les renúncies a les lògies del 2025 reflecteixen una divisió entre les expectatives modernes i la profunda filosofia de la maçoneria. Mentre que els maçons d'avui busquen resultats quantificables, el camí iniciàtic els convida a perdre's per trobar-se, per transformar allò desconegut en Llum. És en aquesta tensió entre matèria i esperit, entre decisió i descobriment, on rau la veritable riquesa de la maçoneria, una riquesa que massa abandonen abans de comprendre el seu significat.
