Maçoneria.cat

Per Eduardo Montagut  La participació de la Maçoneria francesa a la Comuna de París va ser un fet que generaria després de la seva derrota un debat al si de l'Orde al país, i amb repercussions en altres maçoneries com a l'espanyola. L'Orde havia d'intervenir en el fragor de les disputes i enfrontaments o només en favor de la pau i la concòrdia? Es tractaria d'una pregunta constant, si se'ns permet el comentari, en diferents èpoques, i fins avui. Miguel Morayta, fonamental maçó espanyol pel seu protagonisme en l'Orde en tots els aspectes, va tractar de l'assumpte en un llibre que publicaria el 1872 titulat, 'La Comunne de París'. Assaig històric, polític, social, on va dedicar un capítol al paper de la maçoneria. El capítol dedicat a la maçoneria va aparèixer a la premsa. Nosaltres hem pogut consultar-ho a la República Federal, en tres números del mes d'agost de 1873 (131,132 i 134), i que el lector interessat pot consultar a la imprescind...

Vuit Obediències maçòniques franceses han presentat una crida a favor de la llibertat de la jove iraniana que va desafiar al règim dels mul•làs el proppassat 2 de novembre. Actualment està internada en un psiquiàtric per passejar en roba interior per la plaça de la universitat de Teheran. Crida al Sr. President de la República, Crida a tots els càrrecs electes, Crida a totes les forces de progrés. No podem callar davant d'aquest nou acte de resistència de l'estudiant iraniana Ahou Daryaei que despullant-se públicament va transformar el seu cos en un manifest viu contra un règim de coacció absolut que sufoca la llibertat de les dones. El seu acte, tan immensament valent com simbòlic, porta la veus de milions de dones arreu del món, silenciades pel fanatisme religiós. Porta la veu de dones que lluiten a l'Iran contra un poder teocràtic i obscurantista. Aquest acte valent ens recorda una veritat fonamental: la llibertat no és un privilegi sinó un dret inalienable, innegocia...

Per Iván HERRERA MICHEL Si fa uns anys algú ens hagués dit que una cosa que supera la nostra intel·ligència humana podria entrar en la Maçoneria, probablement hauríem pensat que estaven parlant d'extraterrestres o d'alguna boja pel·lícula de ciència-ficció. Però ara, amb tantes intel·ligències artificials pertot arreu, ens fem la pregunta: realment pot una IA ajudar en la nostra cerca de la llum maçònica? Molts germans dirien que no, i ho entenc. Una IA pot tractar un munt de dades, però no sap el que significa. No sent, no té aquesta espurna que ens mou a preguntar-nos coses profundes sobre nosaltres mateixos. Però, malgrat això, em sembla que hi ha una cosa curiosa aquí: tal vegada no troba la llum, però podria ajudar-nos a buscar-la. Des de sempre, hem buscat coses que ens ajudin a conèixer-nos millor i a entendre el món. La IA és només una altra eina. Encara que a vegades sembla freda i només plena de números, podria servir-nos com un mirall. No un mirall comú, sinó un que ...