Principis maçònics des del XIX en clave actual
Per Eduardo Montagut
Sempre interessats a definir què és la Maçoneria, amb totes les dificultats que això suposa, ens apropem a dos autors que van publicar el 1883 una obra de consulta obligada, el Diccionari Enciclopèdic de la Maçoneria amb un suplement, seguit de la història general de l'Orde Maçònic des dels temps més remots fins a l'època actual: obra especial i única en el seu gènere per al coneixement dels orígens, naturalesa, símbols, pràctiques i fins de la maçoneria... completat amb un Taller General de la Francmaçoneria... / escrit i ordenat per Llorenç Frau i Abrines; i publicat sota la direcció de Rossend Arús i Arderiu.
Doncs bé, aquest Taller General amb què acaba la magna obra, i que no deixarem de recomanar i no només perquè tracta de la maçoneria sinó d'altres camps de la simbologia, la història i la cultura, dedica la primera part a intentar definir què és la Maçoneria en general, i dels seus principis i fins.
Doncs bé, la Francmaçoneria seria, en primer lloc, una “institució de fraternitat universal essencialment filantròpica, filosòfica i progressiva”, una definició gairebé universalment acceptada entre els maçons. Més controvertida és la proclamació de l'existència d'un principi creador, sota el nom de Gran Arquitecte de l'Univers, però els mateixos autors ja incloïen en una nota a peu de pàgina que el Gran Orient de França, considerant que les concepcions “metafísiques” eren del domini exclusiu dels individus, rebutjava tota afirmació considerada dogmàtica, i per això havia eliminat aquesta declaració sobre el Gran Arquitecte de l'Univers al seu codi.
La Maçoneria tindria com a principis fonamentals la tolerància mútua i el respecte per un mateix i pels altres, i la llibertat absoluta del pensament i de la consciència. Per això estaria oberta als homes de totes les “races” i de totes les nacionalitats, qualsevol fossin les seves opinions i creences, per tal que fossin “lliures i de bons costums”.
Tindria com a objecte la investigació de la veritat, l'estudi de la moral i la pràctica de la solidaritat. Buscaria treballar per la millora material i moral i pel perfeccionament intel·lectual i social de la humanitat. Però, a més, buscaria fer extensius a tots els homes els llaços fraternals que unirien els francmaçons de tot el món i lluitar sense parar contra la ignorància, sota qualsevol forma que es presentés.
Clàssicament, la Maçoneria tindria una mena de programa, que resumit seria el següent: viure honradament, obeir les lleis del país, practicar la justícia, estimar els semblants, treballar sense descans pel benestar de la humanitat i procurar assolir per mitjans pacífics la seva emancipació.
La Francmaçoneria ha estat sempre una infatigable defensora del treball en considerar-lo com un dels deures essencials de l'home, per la qual cosa combat l'ociositat voluntària. Per això els maçons són obrers.
En funció de tot allò expressat, la Maçoneria buscaria combatre amb la persuasió i la força moral del bon exemple tot allò que atemptés al progrés de la raó i a l'esperit de la fraternitat. La Maçoneria seria una força moral i que s'adquiria per l'exercici de la virtut.
Al Taller del Diccionari es considerava la Maçoneria com una ciència del progrés moral, basada en “dos grans atributs de la intel·ligència: Llum i Veritat”.
La Maçoneria tindria un gran paper pedagògic en el seu intent d'il·lustrar els homes a través de la persuasió i amb el bon exemple, buscant crear un “règim d'ordre i simpatia, i un estat de pau i benestar durador i envejable”.
Bé, hem presentat un material per a la reflexió. Toca preguntar-nos si tot això és vàlid avui dia per a la Maçoneria, però, sobretot, per al món.
Font: NUEVA TRIBUNA
