El simbolisme de la magrana
Escrit per Eduardo Montagut
El fruit del magraner té unes característiques que li han dotat un acusat simbolisme. Té una forma globosa, amb una escorça de groc vermellós, i que amaga un conjunt de grans rojos i sucosos, entre dolços i agredolços.
Pel que sembla, el magraner va néixer de la sang abocada durant la castració d'Agditis per part dels déus, convertint-se en Cïbele, segons un mite frigi.
La magrana era sagrada per a Hades. Va segrestar Persèfone, la filla de la deessa Demèter, i la va portar a la terra dels morts. Quan Demèter, afligida, es va negar a donar el fruit a la terra, Zeus va intervenir i va accedir que Persèfone tornés amb la seva mare, però Hades va lliurar a la donzella una llavor de magrana, la qual cosa que significava que havia de passar amb ell una part d'any com la seva dona i la Reina dels Morts.
La magrana simbolitza la fecunditat i la posteritat nombrosa per aquesta infinitat de grans o llavors que conté. Estava dedicada a Hera i a Afrodita. A més, els grecs associaven la magrana al retorn o renaixement de la vida, en relació amb el mite que hem indicat de Persèfone. Les llavors de la magrana simbolitzen la renovació eterna de la vida del món en què l'iniciat pot participar, per la qual cosa aquest fruit va ser molt comú en diferents Misteris, com els Eleusis o al Festival fàl·lic de les Dionisies en honor de Dionís. Hi va haver ritus on l'iniciat només podia menjar les llavors de la granada, mentre que en altres estava terminantment prohibit. Per al cristianisme, per part seva, és un símbol de l'amor sense límits de Déu.
A la Maçoneria la magrana pot aparèixer oberta com a símbol de la multiplicitat, de la fecunditat i de la unitat dins de la diversitat de tota creació, precisament per les característiques d'aquesta fruita. En grups de tres es col·loquen sobre les columnes que donen entrada al temple, encara que, de vegades se substitueixen per dues esferes, una celeste i una altra terrestre. Que es col·loquin les magranes a l'entrada simbolitza que la Maçoneria està formada per la diversitat de molts membres, però a la seva unitat.
Publicat a 'NUEVA TRIBUNA'
