JURAMENTS AMB PENES CORPORALS

Per Iván Herrera Michel

He sentit i llegit que els juraments voluntaris basats en penes corporals en contextos privats tenen avantatges per als membres i el grup, com per exemple que demostren un major compromís i lleialtat, cohesionen, preserven una tradició, són símbols de serietat, evidencien caràcter, etc. 

Però la qüestió no és tan senzilla com això, perquè quan són exigits o imposats en el transcurs d'una cerimònia o ritual solemne sense advertiment previ que només són una figura simbòlica sense efectes reals, comporten sensibles situacions de tipus legal i ètic relacionades amb els  drets humans i la dignitat de les persones.

L'ideal és que les associacions que els tenen de manera simbòlica en alta estima puguin trobar maneres diferents de fomentar els mateixos valors que pretenen induir, fins i tot si s'està davant del consentiment previ d'aquell qui jura.  De fet, el consentiment no legitima legalment ni èticament situacions que es puguin entendre en contra de la integritat física o moral d'una persona.

La majoria dels països del món prohibeixen els càstigs físics a les seves constitucions i lleis nacionals, i en el pla internacional podem esmentar principalment, en el mateix sentit, instruments com ara la Declaració Universal de Drets Humans (1948), el Pacte Internacional de Drets  Civils i Polítics (1966) i la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (1984).  Això significa que des d'una perspectiva legal aquestes exigències d'ingrés van acabar sent problemàtiques.

Al llarg de la història algunes associacions secretes, discretes, fraternitats, ordes religiosos o militars, tradicions tribals, cerimònies de vassallatge, etc. han retret a juraments i promeses que incloïen amenaces físiques en l'esdeveniment de traïció o incompliment de deures.  Sense que això es pugui considerar un assumpte del passat, perquè, en ple Segle XXI hi ha associacions privades, fonamentades en tradicions, que en les seves ritualitats mantenen intimidacions i exigeixen acceptar-les al nou membre al moment del seu ingrés.         

Pel costat de l'ètica aquests juraments amb càstigs físics prestats per pressió ritualística, afecten l'autonomia personal, que és un valor central a l'ètica moderna, que té límits quan vénen acompanyats d'amenaces a què els nous membres han de sotmetre's per ser acceptats.

He sabut que des de fa diverses dècades una important organització tradicional anglesa ha prescindit de la part del càstig corporal que tenia al text dels seus juraments d'ingrés des de fa tres-cents anys, i han dotat els seus antics signes d'orde amb continguts i valors més coherents amb els seus principis i valors generals.

Personalment, em sembla una molt bona idea.     

Iván Herrera Michel ha estat president de CLIPSAS i forma part de l'actual Buró

Bloc: 'PIDO LA PALABRA'