REINTERPRETAR ALLÒ QUE ÉS MAÇÒNIC AMPLIANT L'ENFOCAMENT

Per Iván Herrera Michel    

Sé per experiència personal que sempre és tema de debat el de fer de la interpretació de l'herència Maçònica un pont entre el seu passat tricentenari i el futur que albira, en un món l'evolució filosòfica i tecnològica del qual sembla desplaçar-se en un automòbil de carrera, però la veritat és que l'Orde requereix en la majoria de les seves institucions un enfocament més inclusiu i un respecte més gran a la diversitat mantenint sense variació la seva integritat ideològica, sense que sembli que s'està intentant ficar forçat un elefant en un Volkswagen.

En resum, quan parlem dels rituals, símbols i al·legories que es fan servir a la Maçoneria ens referim a un cert art de llums i ombres que transmet els seus ensenyaments. De fet, la idea principal és que siguin capaços de comunicar principis filosòfics i morals que impulsin a nivell psicològic una metamorfosi constructiva ajustada a un principi de realitat amb infinites complexitats.

Indiscutiblement, la Maçoneria no és un "reality show" filosòfic i mantenir la funcionalitat dels rituals i símbols actuant com un rellotge suís és fonamental per conservar la identitat de l'Orde, i cal actuar amb molta cura, cosa que no impedeix reinterpretar-los sense diluir-los o donar-los una mirada al·legòrica als seus grans documents pel que fa als mites que no corresponen a una realitat històrica, de manera que siguin accessibles per a un sector més extens de la societat.

La meva opinió és que no es tracta de fer un canvi desafiador de la tradició subjacent en els símbols i principis fonamentals de la Maçoneria, sinó d'una ampliació de la seva cobertura social per continuar oferint una oportunitat humanista que segueixi esfondrant murs entre persones diferents que viuen a  una època en què les migracions estan construint societats més plurals que de vegades semblen un collage surrealista.  De fet, això hauria de ser considerat com un imperatiu moral dels Maçons.

La tasca passa per enfortir un lideratge ètic dins de les Lògies i Obediències que reflecteixi la pluralitat del món exterior en moments en què, en termes generals, els números de membres van deixar d'augmentar com l'escuma per primera vegada a la història i hi ha seriosos  qüestionaments interns i externs sobre l'oferta i la pertinència de la Maçoneria al segle XXI.  Això significa que no corren bons temps per adormir-se als llorers.

I en aquest sentit, és notori que grans Obediències històriques de diferents estils, com ara el Gran Orient de França i la Gran Lògia Unida d'Anglaterra, en un canvi que ja han encetat a caminar, no sense grans dificultats i incomprensions internes, han  començat a ampliar la seva diversitat ètnica, d'orígens socials, de gènere i d'orientació sexual, i en comunicats oficials expliquen que la Maçoneria és un espai de veritable construcció per a totes les persones sense cap distinció.  El que honestament és el primer gran canvi visible de l'Orde al segle XXI.

Afrontar el futur no sols consisteix a seleccionar líders que no s'ajustin als perfils excloents tradicionals que asseguren una homogeneïtat cada cop més feble i etèria, sinó a dissenyar una cultura interna d'estratègies sostenibles, paral·lela a la necessària instrucció Maçònica, que en incentivi una  formació addicional humanista i institucional més respectuosa, i allunyi el Maçó i l'estrany dels biaixos i clixés.        

                                •°•

Publicat per Ivan Herrera Michel en el seu blog.

Membre del Buró de CLIPSAS i passat president.