Reunió del Gran Capítol General del Ritu Francès a Barcelona




Representants del GOC, GLSE, SCME i GCG-RF(Portugal) amb membres del Gran Capítol.


Diumenge 2 de novembre: Tinguda Blanca Tancada a Mestres Francmaçons d'altres Ritus i Obediències en el XVè aniversari del Gran Capitol General d'Espanya RF.·. Amb una arrencada fantàstica d'un diàleg teatralitzat entre els pares de la Il·lustració: Voltaire i Jean-Jacques Rousseau defensant l'educació laica, contradicció i adogmàtica, liberal que, malgrat els anys, continua sent una lluita constant i encara vigent. 

La llibertat de consciència és imprescindible per al progrés. Ser lliure és una responsabilitat, implica una conquesta constant i és el nostre deure no rendir-nos pel nostre compromís envers els Drets Humans, els Infants i els Animals. Tot això enllaçat perfectament amb els lemes de cada Ordre de Saviesa del Ritu Francès.

Cambra d'Administració del GCGE-RF 










Publicat al GCGE-RF 

Més vistes

Maçoneria i IA generativa

Imatge
Escrit per Gerald Reilly Publicat a THE SQUARE MAGAZINE  Descobreix l'enigmàtic món de la maçoneria mentre ens endinsem en el seu llenguatge secret. Explora la fascinant intersecció de la IA generativa i el test de Turin, desentranyant els codis i símbols ocults que han intrigat generacions. Descobreix els misteris darrere d'aquest antic ofici al nostre captivador article introductori. Els llenguatges de la maçoneria, la IA generativa i el test de Turin: una introducció. Aquesta sèrie està dedicada humilment a la vida i obra d'Alan Turin, polimàtic (1912-54). El test de Turing (1950) considera la capacitat d'una màquina per exhibir una intel·ligència equivalent o indistingible de la d'un humà. Els humans classifiquin les formes de vida en espècies; això inclou els humans que s'autodefineixen com a Homo Sapiens. Els sapiens van evolucionar molt després de l'inici d'aquest univers espai-temps amb el Big Bang. Alan Turin. Polymath (1912-54) Potser cap a l...
Llegiu més »

La Maçoneria sobre el lliurepensament en la dona i Rosario de Acuña (1885)

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut L'extensa carta que Rosario de Acuña va dirigir a la publicació que dirigia Ramón Chíes, ‘Los Dominicales del Libre Pensamiento’, publicada a l'últim número de l'any 1884, elogiant la feina que es realitzava al setmanari i constituint el punt de partida de la col·laboració en aquest diari de la destacada intel·lectual, lliurepensadora i maçona que va ser la nostra protagonista van enviar cartes per elogiar el text, i que es van publicar a la secció anomenada “Adhesiones”. Entre aquestes cartes cal assenyalar el suport de diferents lògies maçòniques al text de Rosario de Acuña ja que abordava la qüestió del lliure pensament en la dona. En el número del 8 de febrer de 1885 es va publicar una carta de la Lògia ‘Luz de Finisterre’ núm. La carta de la lògia gallega començava manifestant l'entusiasme que havia produït als seus membres la carta al director de Rosario de Acuña. Els maçons d’O Ferrol es lamentaven de les dificultats per a què avancés...
Llegiu més »

El Ritu Francès

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut  Per entendre la creació del Ritu francès hem d'acudir a la Història de la relació entre els maçons d'una banda i l'altra del Canal de la Mànega al segle XVIII, tot i que la presència de maçons anglesos a França es remunta, en realitat, a l'últim terç del segle anterior. Es tractava de militars vinculats a la causa jacobita, és a dir, dels Estuards. La Revolució anglesa de 1688 havia desposseït del tron ​​d'Anglaterra el rei Jacob II. Molts exiliats d'aquesta causa van crear lògies a França. Posteriorment, a les primeres dècades del segle XVIII amb el definitiu assentament de la Casa de Hannover a Anglaterra, i el desenllaç de les revoltes jacobites, més maçons van creuar el Canal de la Manxa. Es van multiplicar les lògies amb anglesos, però que també van admetre francesos. En aquest context apareix la figura d'un personatge excèntric i aventurer, el duc de Wharton que, a més de les peripècies vitals, va servir al pretendent Estua...
Llegiu més »

Pugna per la Mesquita de Còrdova. Entre Déu i el Registre

Imatge
Escrit per Evaristo Villar  Tancament governamental d'un debat, creixement d'una ferida. El Govern espanyol vol donar per tancat oficialment el debat sobre la propietat de la Mesquita-Catedral de Còrdova, un monument únic al món que amaga segles d'història entrellaçada de cultures. Aquesta decisió intenta posar punt final a una polèmica que ha destapat una pràctica molt més extensa i menys coneguda: les immatriculacions de béns per part de lEsglésia catòlica. Durant anys, aquest mecanisme legal permetrà registrar propietats a nom seu amb una simple declaració eclesiàstica, sense necessitat d'aportar documentació acreditativa. El resultat ha estat l'alienació silenciosa d'una gran part del patrimoni comú, amb implicacions històriques, jurídiques i morals que continuen dividint avui la societat espanyola. Els números d'una apropiació silenciosa L'escala de les immatriculacions a Espanya és aclaparadora. Tot i que no hi ha un registre únic i complet, divers...
Llegiu més »