La banalitat del mal
La banalitat del mal és un concepte encunyat per la filòsofa Hannah Arendt en la seva obra "Eichmann a Jerusalem" (1963). Descriu com les pitjors atrocitats dels règims totalitaris no sorgeixen necessàriament de monstres sàdics o odis profunds, sinó de persones corrents que actuen com a funcionaris obedients, incapaços de pensar per si mateixes i totalment desvinculades de la responsabilitat ètica. Per comprendre a fons aquest concepte dins el marc dels totalitarismes, cal analitzar-ne les dimensions clau. Origen i significat del concepte El cas Eichmann Arendt va assistir al judici d'Adolf Eichmann, el jerarca nazi encarregat de coordinar la logística de l'Holocaust. Aparença de normalitat Esperava trobar un dimoni o un fanàtic radical; en canvi, va veure un home buròcrata, mediocre i educat, obsessionat amb l'ordre i el compliment d'ordres. Absència de pensament Eichmann no actuava per maldat intrínseca, sinó per una manca total de reflexió i per la incapaci...