NOSALTRES, MAÇONS UTÒPICS… (seguim a la bretxa)
Els cavallers de la “REAL SOCIETAT LONDINENCA PER A L'AVANÇ DE LA CIÈNCIA NATURAL” (Royal Society), utopistes per excel·lència, com a fills d'un temps ric en utopies literaries i filosòfiques, haurien vist els tallers de la declinant maçoneria operativa la superació de les endèmiques barreres mentals, sobretot religioses i polítiques, que impedeixen la pau social. COM SEGUEIX PASSANT AVUI DIA A TOT EL PLANETA…
Tot plegat, sembla evident que la “maçoneria lliure” que els humanistes britànics fonamentessin durant el segle XVII responia al propòsit de sintetitzar i materialitzar un IDEAL UTOPISTA il·lustrat en què es trobaven molt presents els condicionaments culturals relativitzadors del “Bé” i del “Mal”, sense allunyar-se essencialment dels Thomas.
La formulació plasmada més tard al text fundacional de la primera GRAN LÒGIA ANGLESA (“Lliure de les Constitucions”, de 1723) subbratllaria la necessitat d'aportar “PEDRES VIVES” per a la construcció d'una Fraternitat sense fronteres com a instrument indispensable per a l'edificació d'un món.
De la mateixa manera que els maçons operatius havien considerat la Geometria síntesi de totes les ciències i present a totes les estructures, la NEOMAÇONERIA filosòfica proposaria una nova geometria simbòlica en què les virtuts personals -I NO SOLS LA CIÈNCIA- haurien de constituir el substrat indispensable de la construcció desitjada.
Bell ideal utòpic, afortunadament susceptible de no pocs ajustaments, en funció dels avenços als quals pot contribuir…
Ens correspon als maçons del segle XXI definir-nos com a “pedres vives” del nostre temps.
CARPE DIEM
