LA COMUNA DE PARÍS I LA MAÇONERIA FRANCESA
La relació entre la Comuna de París (1871) i la Francmaçoneria és un dels episodis més fascinants i emotius de la història de França. Tot i que la maçoneria oficialment buscava la neutralitat, milers de maçons van acabar lluitant a les barricades per defensar la República i els ideals socials.
Però, quins són els aspectes clau d'aquesta unió?
A l'inici del conflicte, la maçoneria estava dividida, ja que la jerarquia (Consell de l'Ordre) intentava mantenir una posició de neutralitat i prudència, tement que la implicació política portés a la dissolució de les lògies. Tanmateix els germans a les lògies de barris parisencs eren obrers, artesans o intel·lectuals radicals que veien a la Comuna la realització dels seus ideals de Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
El paper de mediadors
Davant la violència entre els Versallesos (el govern de Thiers) i els Comunards, les lògies maçòniques intentaren actuar com a pont. El 12 d'abril de 1871, una delegació de maçons va demanar un alt el foc per negociar la pau, però Thiers es va mostrar inflexible: “França no pot tractar amb facciosos”. Aquesta negativa va ser el punt d'inflexió que va empènyer els maçons cap a l'acció directa.
Un moment icònic: la gran manifestació del 29 d'abril
En un acte simbòlic van plantar els seus estendards blancs (símbol de pau) a les muralles de París, especialment a la zona de la Porta Maillot.
Declaren en jurament solemne que, si una sola bala tocava un estendard maçònic, tota la maçoneria de París agafaria les armes contra Versalles.
Els versallesos no van deixar de disparar i els maçons, fidels a la seva paraula, es van treure els manils de cerimònia i van agafar el fusell.
Els Ideals compartits
La influència maçònica es va notar en molts decrets de la Comuna.
L'escolarització pública: La maçoneria va ser el gran motor darrere de l'educació gratuïta, laica i obligatòria.
Justícia social: La lluita contra l'explotació. Molts líders de la Comuna eren maçons cèlebres, com Benoît Malon o el dibuixant Honoré Daumier.
Separació Església-Estat: Un principi que la Comuna va aplicar immediatament i va recollir el Gran Orient de França.
Maçons destacats a la Comuna
Charles Delescluze, cap militar de la Comuna i maçó devot.
Jules Vallès, va ser un important periodista i escriptor, figura central de la Comuna de París. Va fundar i dirigir el diari Le Cri du Peuple,
Jean-Baptiste Clément, autor de la cançó Le Temps des Cerises i membre d'una lògia.
Louise Michel, “La Verge Roja”, es va iniciar a la maçoneria més tard, però compartia la seva filosofia.
Élie Reclus, Director de la Biblioteca Nacional durant la Comuna.
Repressió, Setmana Sagnant i depuració
Amb la desfeta de la Comuna al maig de 1871, la venjança del govern de Thiers (els “Versallesos”) va ser sistemàtica i especialment dura contra els germans que havien traït l'ordre establert.
La Setmana Sagnant, va representar repressió contra els maçons que va ser brutal. Molts van ser afusellats o enviats a l'exili a Nova Caledònia. La maçoneria francesa va trigar anys a recuperar-se, però va quedar marcada per sempre com una institució defensora de la República social.
La mort de Charles Delescluze
Delescluze, un dels líders civils de la Comuna i maçó convençut, va decidir no sobreviure a la derrota. El 25 de maig, veient que tot estava perdut, va caminar cap a una barricada a la Plaça del Château d'Eau, armat només amb un bastó i el seu mocador de coll, esperant la bala que acabaria amb la seva vida. Per a molts maçons, va ser el martiri laic de la República.
La depuració de les lògies
L'exili a Nova Caledònia: Milers de "comunards", molts d'ells maçons, van ser enviats a la colònia penal de Nova Caledònia en condicions infrahumanes. Entre ells hi havia Louise Michel i el geògraf Élisée Reclus.
La repressió administrativa del govern de l'Ordre Moral (post-1871) va tancar moltes lògies sospitoses d'haver donat suport a la Comuna. Es va intentar “netejar” la maçoneria de republicans per tornar-la a convertir en un club social conservador.
Malgrat la repressió, aquesta experiència va fer que el Gran Orient de França (la principal obediència) es tornés encara més republicà i laic, eliminant el 1877 l'obligatorietat de creure al Gran Arquitecte de l'Univers (déu) i la vida eterna.
Què va quedar d'aquella unió?
La Comuna va fracassar militarment, però la maçoneria va recollir les seves llavors per construir la Tercera República Francesa:
Lleis de Laïcitat. Les lleis de 1905 que separen l'Església i l'Estat a França són descendents directes dels decrets de la Comuna.
Educació Pública. La xarxa d'escoles republicanes va ser dissenyada pels maçons que havien vist les barricades la necessitat d'un poble instruït.
