S'ACOSTA EL FINAL DE LA MASONERIA?

Per Iván Herrera Michel









No crec que s'acosti la fi de la Maçoneria, però sí que crec que s'acosta la fi d'una manera de viure la Maçoneria.

La burocràtica, autoreferencial, obsessionada amb càrrecs, condecoracions, graus i tractaments, sí que està en crisi. Aquesta que parla d'humanitat però conversa poc amb el món real, que repeteix símbols sense produir pensament, que confon tradició amb museu i regularitat amb immobilitat, aquesta sí que és evident que arriba al seu esgotament històric.

Però la Maçoneria com a mètode de formació ètica, com a escola de llibertat de consciència, com a fraternitat crítica i com a espai de construcció democràtica encara té una potència enorme.

El risc real no és que la Maçoneria desaparegui, sinó que sobrevisqui administrativament, amb Temples, rituals, segells, actes i mandils, però sense influència social ni cultural, sense joventut, sense pensament i sense capacitat de commoure ni inspirar ningú.

El que s'acosta és el fi de la Maçoneria que deixarà d'entendre el seu temps, perquè mentre hi hagi voluntat de pensar, dialogar i construir continuarà tenint futur.

Més vistes

Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència. Introducció: El paper pioner del Gran Orient de Bèlgica (1872) i del Gran Orient de França (1877)

Imatge
Per LRT Introducció  Durant molts anys s'ha repetit que la maçoneria liberal va néixer l'any 1877, quan el Gran Orient de França va suprimir de la seva Constitució la referència obligatòria a l'existència de Déu i a la immortalitat de l'ànima. Tanmateix, aquesta afirmació només és parcialment certa. Cinc anys abans, el Gran Orient de Bèlgica ja havia emprès el mateix camí i havia esdevingut la primera gran obediència maçònica que feia de la llibertat absoluta de consciència el seu principi fonamental. Aquelles reformes han estat sovint mal interpretades. Encara avui és habitual llegir que els Grans Orients de Bèlgica i de França «van eliminar Déu» de la francmaçoneria. En realitat, no van imposar l'ateisme ni van prohibir les creences religioses. El que van decidir fou molt diferent: la francmaçoneria deixava de preguntar als seus membres què havien de creure. La fe, o la manca de fe, passava a ser una qüestió estrictament personal. Aquesta decisió no va aparè...
Llegiu més »

Les essències iniciàtiques i simbòliques del Ritu Francès Modern Restablert

Imatge
El Ritu Francès és el ritu que practicaven aquells maçons que, al 1717, van fundar la Gran Lògia de Londres, que va ser formalitzat pel Gran Orient de França el 1786 i és el ritu maçònic més antic d'Europa. La variant del Ritu Francès coneguda com a Restablert representa el retorn a la seva inspiració originària, recuperant la coherència simbòlica, filosòfica i iniciàtica que les successives reformes del segle XIX havien anat diluint en alguns aspectes. Aquestes essències iniciàtiques i simbòliques juntament amb els principis laics distintius del Ritu Francès, convergeixen en aquesta variant. Aquesta s'ha convertit en l'estàndard que vol retornar als orígens de la maçoneria especulativa del segle XVIII. Els orígens Al 1725, la maçoneria moderna arriba a França portada per nobles exiliats jacobites anglesos i escocesos i es crea la Gran Lògia de França. El ritu que practicaven, que en aquella època no tenia cap mena de nom, era el Ritu dels Moderns, el de la Gran Lògia...
Llegiu més »

ll. El Gran Orient de França i la consagració de la llibertat absoluta de consciència.

Imatge
Per LRT El Gran Orient de França havia estat fundat l'any 1773, després d'un procés de reorganització de la francmaçoneria que va començar a teixir-se a França a principis del segle XVIII, a partir de la creació de la Primera Gran Lògia de França el 1728.  Nascut en ple Segle de les Llums i profundament influenciat pels ideals de la Il·lustració, aquesta obediència sorgeix amb la voluntat de federar i dotar d'una estructura democràtica i representativa els centenars de lògies disperses pel territori gal. Al llarg de la seva història, la institució va evolucionar des d'uns orígens fortament vinculats a la maçoneria tradicional d'estil britànic cap a un model singular, marcat pel compromís social, el lliure pensament i una ruptura definitiva amb la religió dels inicis, fins l'any 1877. Quan el Gran Orient de Bèlgica va aprovar la reforma de 1872, França travessava un dels períodes més convulsos de la seva història. La derrota davant Prússia, la caiguda del Seg...
Llegiu més »

Conclusions. Annex. CLIPSAS. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.

Imatge
  Per LRT Conclusions Les reformes del Gran Orient de Bèlgica el 1872 i del Gran Orient de França el 1877 constitueixen un dels episodis més importants de la història de la francmaçoneria moderna. El seu significat no rau en el rebuig de la religió, sinó en la decisió de deixar les creences religioses fora de l'àmbit institucional de la francmaçoneria. A partir d'aquell moment, la fe deixava de ser una condició d´ingrés i passava a formar part de l´espai íntim de cada persona. El Gran Orient de Bèlgica fou el primer a traduir aquest principi en una reforma constitucional, obrint un camí que el Gran Orient de França consolidaria cinc anys més tard i donaria a conèixer internacionalment. Des d'aleshores, la maçoneria liberal ha entès, que la seva missió no consisteix a indicar què han de creure els seus membres, sinó a oferir un espai de trobada on persones de conviccions diverses puguin treballar conjuntament pel perfeccionament de l'ésser humà i de la societat...
Llegiu més »