Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència
El paper pioner del Gran Orient de Bèlgica (1872) i del Gran Orient de França (1877)
Introducció
Durant molts anys s'ha repetit que la maçoneria liberal va
néixer l'any 1877, quan el Gran Orient de França va suprimir de la seva
Constitució la referència obligatòria a l'existència de Déu i a la immortalitat
de l'ànima. Tanmateix, aquesta afirmació només és parcialment certa. Cinc anys
abans, el Gran Orient de Bèlgica ja havia emprès el mateix camí i havia
esdevingut la primera gran obediència maçònica que feia de la llibertat
absoluta de consciència el seu principi fonamental.
Aquelles reformes han estat sovint mal interpretades. Encara
avui és habitual llegir que els Grans Orients de Bèlgica i de França «van
eliminar Déu» de la francmaçoneria. En realitat, no van imposar l'ateisme ni
van prohibir les creences religioses. El que van decidir fou molt diferent: la
francmaçoneria deixava de preguntar als seus membres què havien de creure. La
fe, o la manca de fe, passava a ser una qüestió estrictament personal.
Aquesta decisió no va aparèixer de manera sobtada. Va ser la
culminació d'un llarg procés intel·lectual iniciat durant la Il·lustració i
desenvolupat al llarg del segle XIX, quan el liberalisme polític, el progrés
científic i la secularització de la societat europea van transformar
profundament la manera d'entendre la relació entre l'individu, la religió i
l'Estat.
De la tolerància religiosa a la llibertat de consciència
Quan la Gran Lògia de Londres fou constituïda el 1717,
Europa encara arrossegava les conseqüències de més d'un segle de guerres de
religió. Catòlics, anglicans, protestants i dissidents de tota mena havien
protagonitzat conflictes que havien deixat una profunda empremta política i
social.
En aquest context, la francmaçoneria especulativa va
representar una novetat. Les Constitucions d'Anderson, publicades el 1723, no
exigien pertànyer a una confessió concreta, però sí que partien de la idea que
tot maçó havia de reconèixer un Principi Superior, expressat simbòlicament com
el Gran Arquitecte de l'Univers. La finalitat era evitar disputes confessionals
i crear un espai de convivència entre persones de diferents religions.
Aquella proposta era extraordinàriament avançada per al seu
temps. La tolerància religiosa que defensava Anderson representava un progrés
indiscutible dins d'una Europa encara marcada per la intolerància. Però aquella
tolerància continuava tenint un límit: la creença en Déu es considerava una
condició comuna a tots els maçons.
Durant gran part del segle XVIII aquesta fórmula va
funcionar sense grans conflictes. Molts dels intel·lectuals de la Il·lustració
eren deistes o teistes, però rebutjaven el fanatisme i el dogmatisme. Voltaire
denunciava la intolerància religiosa; Montesquieu defensava la separació dels
poders; Diderot i d'Alembert impulsaven l'Enciclopèdia com a instrument de
difusió del coneixement; Condorcet vinculava educació i progrés, mentre que
Immanuel Kant sintetitzava l'esperit il·lustrat amb el seu conegut Sapere aude:
«Atreveix-te a pensar per tu mateix».
Aquestes idees penetraren progressivament en moltes lògies europees. La francmaçoneria continuava essent una institució de caràcter simbòlic i iniciàtic, però cada vegada assumia amb més força els ideals del lliure examen, de la recerca racional de la veritat i de la dignitat de la persona.
Un nou context polític
El segle XIX modificà profundament aquest panorama.
La Revolució Francesa, les revolucions liberals de 1830 i
1848, el desenvolupament de la ciència moderna i l'expansió del liberalisme
polític transformaren la societat europea. Progressivament, molts estats
començaren a separar les institucions públiques de les autoritats religioses,
especialment en qüestions com l'educació, la legislació civil o la llibertat
d'expressió.
Aquest procés no fou pacífic. En nombrosos països, i
especialment als de tradició catòlica, liberals i sectors confessionals
protagonitzaren intensos enfrontaments sobre el paper que havia de tenir
l'Església en la vida pública. La qüestió de l'ensenyament es convertí en un
dels principals camps de batalla.
La francmaçoneria continental participà activament en
aquests debats. Moltes lògies reunien professors universitaris, advocats,
metges, científics, magistrats, parlamentaris i intel·lectuals compromesos amb
la defensa de les llibertats públiques. Progressivament començà a aparèixer una
pregunta que qüestionava els fonaments mateixos de la institució:
Com podia una organització que proclamava la llibertat de
consciència continuar exigint una determinada professió de fe als seus membres?
La resposta a aquesta pregunta no arribaria primer a França, sinó a Bèlgica.
Per què la reforma va començar a Bèlgica
La història ha concedit un protagonisme indiscutible al Gran
Orient de França, però el primer pas decisiu es produí a Bèlgica.
Després de la seva independència, l'any 1830, el nou Estat
belga es convertí en un dels principals escenaris de confrontació entre el
liberalisme i el catolicisme. El debat més intens girava al voltant de
l'educació. Els liberals defensaven una escola pública independent de qualsevol
confessió religiosa; l'Església catòlica reivindicava mantenir la seva
influència sobre l'ensenyament.
En aquest context, la francmaçoneria belga es transformà en
un dels principals centres de difusió del lliurepensament. Les seves lògies
reunien bona part de l'elit intel·lectual del país i es convertiren en espais
de debat sobre la llibertat, la ciència, la democràcia i la laïcitat.
El símbol més visible d'aquest moviment fou la fundació, el
1834, de la Universitat Lliure de Brussel·les, creada sota el principi del
lliure examen: cap autoritat política o religiosa no podia limitar la
investigació científica ni la llibertat intel·lectual.
Aquest principi acabaria marcant profundament el Gran Orient
de Bèlgica. Si el lliure examen era irrenunciable en la universitat, molts
maçons es preguntaven per què no havia de ser-ho també dins de la pròpia
francmaçoneria.
La resposta començava a prendre forma. El debat ja no
consistia a decidir si Déu existia o no existia. La qüestió era una altra:
tenia la francmaçoneria dret a exigir una determinada creença com a condició
per iniciar un nou membre?
La resposta que donarien els maçons belgues l'any 1872 canviaria definitivament la història de la francmaçoneria contemporània.
Proper apartat I. El Gran Orient de Bèlgica obre un camí nou.
 |
| Universitat Lliure de Brussel·les |
