La banalitat del mal
Per comprendre a fons aquest concepte dins el marc dels totalitarismes, cal analitzar-ne les dimensions clau.
Origen i significat del concepte
El cas Eichmann
Arendt va assistir al judici d'Adolf Eichmann, el jerarca nazi encarregat de coordinar la logística de l'Holocaust.
Aparença de normalitat
Esperava trobar un dimoni o un fanàtic radical; en canvi, va veure un home buròcrata, mediocre i educat, obsessionat amb l'ordre i el compliment d'ordres.
Absència de pensament
Eichmann no actuava per maldat intrínseca, sinó per una manca total de reflexió i per la incapacitat de posar-se en el lloc de l'altre. El mal es torna banal quan es redueix a un simple tràmit administratiu.
Connexió amb els règims totalitaris
La burocratització de l'horror
Els sistemes totalitaris converteixen l'assassinat massiu en un procés industrial i rutinari. Ja no es mata per passió, sinó per obediència a un sistema abstracte.
La destrucció del judici individual
El totalitarisme busca dissoldre la individualitat i l'espontaneïtat. En massificar la societat mitjançant el terror i la propaganda, la moral tradicional se substitueix per la lleialtat cega al líder o a la ideologia de l'Estat.
De la "superfluïtat" humana
En les seves anàlisis prèvies sobre Els orígens del totalitarisme, Arendt parlava d'un "mal radical"; la banalitat del mal complementa això en mostrar que la maquinària totalitària funciona gràcies a milers de peces intercanviables que repeteixen frases fetes i evaden la seva culpa amb el clàssic "jo només seguia ordres".
Responsabilitat i resistència moral
La culpa no es dilueix: Arendt adverteix que "banal" no significa que l'acte no sigui greu o que el criminal estigui excusat. En ser éssers humans amb capacitat de raciocini, obeir cecament constitueix un delicte moral i legal imperdonable.
L'antídot és pensar
L'única defensa enfront d'aquesta banalitat és l'exercici constant del pensament crític i del judici personal, és a dir, el diàleg intern que cada persona manté amb si mateixa per distingir el que és correcte del que no ho és.
Hannah Arendt. (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

