Maçoneria.cat

Per Míriam Roma Context històric Al llarg del segle XIX, a l’estat espanyol, va haver-hi diversos intents per implantar un Estat Liberal. Aquests intents es van iniciar l’any 1812, any en què es va promulgar la primera Constitució espanyola , i van durar fins l’any 1875, quan es va iniciar la Restauració borbònica. Durant aquest període, els diferents governs van redactar diverses constitucions amb les que es pretenia implantar els principis liberals de llibertat, igualtat i fraternitat de la ciutadania. Tanmateix, la  manca de la reivindicació del principi d’igualtat en les diferents constitucions va significar el qüestionament d’aquesta igualtat jurídica, un dels eixos vertebradors d’una societat liberal, per part de dones rellevants, i també homes, que van destacar la funció social i moral de les dones durant el segle XIX. Va ser, sobretot, durant el període isabelí quan es va crear una xarxa de beneficència i que van anar sorgint veus que posaven en dubte l’arquetip d’“Ángel de...

  Per Iván Herrera Michel En realitat, la pregunta no es pot contestar amb un simple sí o un senzill no perquè cal partir necessàriament de la base que entre la Maçoneria i la implicació social hi ha un vell romanç que es remunta als seus orígens il·lustrats. La dificultat sorgeix quan la paraula “woke” (desperteu, en anglès) s'empra de manera pejorativa contra tota mena d'iniciatives progressistes generant una càrrega semàntica ambigua i un ús polaritzat. De fet, a mi em van ensenyar des del primer dia que l'Orde treballa a favor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i que, des dels seus inicis, va ser refugi per a lliurepensadors que defensaven idees relacionades amb el progrés, la llibertat de pensament, la de consciència i els drets de l'home i el ciutadà, entre d'ells. Per la seva banda, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, davant d'una consulta que se li va fer va contestar el 7 d'abril de 2021 que “ en espanyol, amb sentit equivalent a ...

Per Milton Arrieta-López  La Revolució Francesa, aquell llampec que va esquinçar les tenebres de l'absolutisme, va ser més que una revolta burgesa: va ser l'erupció del poble contra el despotisme. La història ha volgut encasellar-la com una insurrecció de comerciants i intel·lectuals contra la noblesa feudal, però la seva veritat és més profunda, més volcànica. Va ser també la còlera del famolenc, de l'obrer, del pagès exhaurit pels impostos feudals, de la dona que veia als seus fills morir en la misèria mentre la monarquia dilapidava fortunes en palaus i banquets.  I en aquesta voràgine de canvis, la maçoneria va jugar el seu paper d'avantguarda intel·lectual. Lògies com Les Ciències fundada per Claude Adrien Helvétius, o Lògies com Les Nou Germanes, fundada per Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande sota l'empara del Gran Orient de França, es van erigir en fars de les idees il·lustrades. En les seves reunions Benjamin Franklin al costat de Mirabeau, Desmoulins, Volta...

Per Santiago Torrado.  Menorca  Font: EL DIARIO.es Després del retorn de l'absolutisme, espiritistes, maçons, lliurepensadors i fins i tot anarquistes van conviure a la clandestinitat. Les dominacions britàniques a Menorca han deixat una arribada que no està feta només d'arquitectura colonial i d'anglicismes diversos, que encara avui persisteixen al català dialectal insular. Una llarga tradició de cercles, publicacions i societats que produïen discurs polític i ideològic es poden rastrejar a cada rincón de l'illa des de principis del segle XVIII fins als nostres dies. Mentre que la resta del regne d'Espanya vivia amb angoixa el retorn de l'absolutisme fernandí, mentre el somni dels liberals de Càdis prenia el rum de l'exili i la persecució, a Menorca florien -entre altres coses- diverses lògies masòniques d inspiració humanista i liberal. El professor Juan José Morales Ruiz, titular del màster d'Història de la Maçoneria a Espanya i Amèrica, assenyala que...