Per Sant Jordi, llibres maçònics


 

Més vistes

Els vicis i la virtut a la maçoneria

Imatge
Per Eduardo Montagut  A la maçoneria no li disgusten les passions perquè considera que són necessàries per a l'home, però caldria que una bona educació canalitzés les passions cap a objectius útils. Té sentit avui que recuperem un text del segle XIX on el Venerable Mestre preguntava a un neòfit sobre determinats vicis i sobre una virtut que si no es canalitzava degudament podria convertir-se en un vici, en una cerimònia d'iniciació, per a continuació, il·lustrar-lo sobre les característiques d'aquests vicis i d'aquesta complexa virtut. Creiem que sí , i no només per un afany historiogràfic per tal de conèixer què es pensava sobre aquestes qüestions en maçoneria en el passat, sinó perquè pot ser estimulant, tant en el treball a lògia i a l'interior de tot maçó, com en l'exercici continu de la vida profana.  Recordem que, al nostre món, i entre nosaltres, segueix havent-hi vicis i virtuts, i que aquestes inclinacions, encara que puguin semblar antigues per a algun...
Llegiu més »

S'ACOSTA EL FINAL DE LA MASONERIA?

Imatge
Per Iván Herrera Michel No crec que s'acosti la fi de la Maçoneria, però sí que crec que s'acosta la fi d'una manera de viure la Maçoneria. La burocràtica, autoreferencial, obsessionada amb càrrecs, condecoracions, graus i tractaments, sí que està en crisi. Aquesta que parla d'humanitat però conversa poc amb el món real, que repeteix símbols sense produir pensament, que confon tradició amb museu i regularitat amb immobilitat, aquesta sí que és evident que arriba al seu esgotament històric. Però la Maçoneria com a mètode de formació ètica, com a escola de llibertat de consciència, com a fraternitat crítica i com a espai de construcció democràtica encara té una potència enorme. El risc real no és que la Maçoneria desaparegui, sinó que sobrevisqui administrativament, amb Temples, rituals, segells, actes i mandils, però sense influència social ni cultural, sense joventut, sense pensament i sense capacitat de commoure ni inspirar ningú. El que s'acosta és el fi de la Maç...
Llegiu més »

Laïcitat i Francmaçoneria

Imatge
Text de la conferència Per als presents que no siguin maçons, cal explicar breument que la francmaçoneria, com tot col·lectiu humà, no és única ni indivisible. Amb més de 300 anys d’història, aquesta ha anat evolucionant en diferents vessants. Avui dia, a l’Estat espanyol, ens podem trobar amb organitzacions maçòniques que no admeten dones i en què és obligatòria la creença en un Ésser Suprem, amb altres en què no s’admeten homes i d’altres en què no es discrimina per raó de gènere, Fins i tot dins d’aquestes organitzacions maçòniques existeixen diferents ritus i diferents sensibilitats. Com president del Gran Capítol General d’Espanya del Ritu Francès, dir que es una potència maçònica sobirana, amb tractats d’amistat amb Obediències Maçòniques com el Gran Orient de França, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, o el Gran Orient de Catalunya. L’objectiu és donar a conèixer i difondre els valors del Ritu Francès, que és un ritu fortament influenciat per la Il·lustració, en el qual es con...
Llegiu més »

Kipling i “El llibre de la selva”: la seva dimensió maçònica

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys, durant un temps de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals i entre els escriptors pels seus valors, fórmules i simbologia. Però també convé ressaltar que el fet que un escriptor sigui maçó o ho hagi estat, les seves obres no han de tenir sempre una lectura maçònica, com tampoc no hi ha un segell automàtic maçó en les decisions que prenen o han pres polítics que també han pertangut a la maçoneria. Per això és difícil parlar de literatura maçònica. En tot cas, ser maçó acaba marcant si s'ha sentit realment la iniciació, i això també val per als escriptors. Sempre pot aparèixer algun valor, alguna lleugera influència en un personatge, una situació, un diàleg, etc. En aquest sentit, Rudyard Kipling segurament ha estat l'escriptor més intensament maçònic que hi ha hagut a la història de la literatura c...
Llegiu més »

La Laïcitat i la Maçoneria

Imatge
La vinculació entre la Francmaçoneria i la Laïcitat és profunda i històrica. De fet, no es pot comprendre l'evolució del pensament laic modern, especialment a l'Europa llatina (França, Espanya, Bèlgica, Portugal) sense aquesta relació. El concepte de Laïcitat a la Maçoneria Per a la maçoneria, la laïcitat no és una “guerra contra la religió”, sinó un marc de convivència. És basa en dos pilars: Llibertat de consciència : El dret de cada individu a creure en el que vulgui oa no creure en res. Separació de poders: La convicció que les institucions religioses no han d'interferir els afers públics ni la legislació de l'Estat. La laïcitat és el que permet que persones amb creences oposades puguin seure a la mateixa taula com a iguals. Evolució Històrica La relació ha variat segons la corrent maçònic: Maçoneria Liberal o Adogmàtica: A partir de 1877, el Gran Orient de França -abans el Gran Orient de Bèlgica- va eliminar l'obligatorietat de creure en Déu, proclamant l...
Llegiu més »