Maçoneria.cat

Escrit per Eduardo Montagut   Els maçons haurien d'escoltar sempre la veu de la seva consciència, fer tot allò que devia o allò que es podia. A El Menorquín, órgano republicano de Menorca , es van inserir molts articles sobre la maçoneria durant el Sexenni Democràtic i amb clara visió positiva cap a aquesta davant dels diaris religiosos de la pròpia illa. Juan José Morales Ruiz va estudiar aquest diari al seu dia i la importància que té com a font per estudiar la maçoneria menorquina. Va ser un diari republicà, anticlerical i clarament un diari maçònic. En aquesta peça rescatem un document, molt propi de la maçoneria vuitcentista, i que no és altre que un codi de conducta. En aquest cas, pel que sembla, havia estat traduït del francès, i ho inseria un maçó amb la inicial F, i els tres punts corresponents. Rescatar aquest tipus de materials té interès, al nostre entendre, perquè permet aportar informació sobre visions a favor de la maçoneria davant del discurs antimaçònic que ha imp...

Escrit per   Eduardo Montagut El Siglo Futuro  va ser un diari d'intens integrisme entre els segles XIX i XX, que va fustigar de manera evident la maçoneria. Al 1882 es va publicar un llibre monogràfic amb els articles que fins aleshores s'havien publicat en aquest diari sobre aquesta matèria. Començava plantejant una sèrie d'idees generals sobre la maçoneria que és l'objecte d'aquest article perquè ens ajuda una mica més a continuar aprofundint sobre l'antimaçonisme a Espanya. Serem didàctics: Primera idea: la maçoneria seria una de les formes existents que empraria l'error per enganyar els homes perquè intentaria fer veure que, prescindint de Déu, es podia arribar a la perfecció personal. Però presentat així podia fer retreure a un neòfit, per la qual cosa empraria el concepte de tolerància, és a dir, la transacció amb l'error, perquè aquest neòfit abandonés tot principi religiós.  Així, doncs, la maçoneria apartaria l'home de la religió emprant l...

Escrit per Eduardo Montagut El fruit del magraner té unes característiques que li han dotat un acusat simbolisme.   Té una forma globosa, amb una escorça de groc vermellós, i que amaga un conjunt de grans rojos i sucosos, entre dolços i agredolços. Pel que sembla, el magraner va néixer de la sang abocada durant la castració d'Agditis per part dels déus, convertint-se en Cïbele, segons un mite frigi. La magrana era sagrada per a Hades. Va segrestar Persèfone, la filla de la deessa Demèter, i la va portar a la terra dels morts. Quan Demèter, afligida, es va negar a donar el fruit a la terra, Zeus va intervenir i va accedir que Persèfone tornés amb la seva mare, però Hades va lliurar a la donzella una llavor de magrana, la qual cosa que significava que havia de passar amb ell una part d'any com la seva dona i la Reina dels Morts. La magrana simbolitza la fecunditat i la posteritat nombrosa per aquesta infinitat de grans o llavors que conté . Estava dedicada a Hera i a Afrodita. ...