Exercici pedagògic sobre les idees generals contra la maçoneria des de l'integrisme (1882)
Escrit per Eduardo Montagut
El Siglo Futuro va ser un diari d'intens integrisme entre els segles XIX i XX, que va fustigar de manera evident la maçoneria. Al 1882 es va publicar un llibre monogràfic amb els articles que fins aleshores s'havien publicat en aquest diari sobre aquesta matèria. Començava plantejant una sèrie d'idees generals sobre la maçoneria que és l'objecte d'aquest article perquè ens ajuda una mica més a continuar aprofundint sobre l'antimaçonisme a Espanya.
Serem didàctics:
Primera idea: la maçoneria seria una de les formes existents que empraria l'error per enganyar els homes perquè intentaria fer veure que, prescindint de Déu, es podia arribar a la perfecció personal. Però presentat així podia fer retreure a un neòfit, per la qual cosa empraria el concepte de tolerància, és a dir, la transacció amb l'error, perquè aquest neòfit abandonés tot principi religiós. Així, doncs, la maçoneria apartaria l'home de la religió emprant la tolerància, considerada com una transacció amb l'error.
Segona idea: la maçoneria pregonaria de manera hipòcrita que no era contrària a cap govern, i que no s'ocupava de la política, quan, en realitat els seus fins serien absorbir els poders públics en benefici dels privilegiats de l'Orde, perquè hi hauria privilegiats malgrat que s'hi defensés el principi de la igualtat. La maçoneria, doncs, sí que s'ocuparia d'influir o dominar en política en benefici dels poderosos interns de l'Orde on, en realitat, no hi hauria igualtat.
Tercera idea: la maçoneria informa que la societat cristiana no tindria res a témer de la mateixa perquè el seu objecte seria la caritat, però aspirava a substituir amb “risibles cerimònies” els llaços amb què la religió establia la família. Així doncs, la maçoneria empraria ritus ridículs per intentar substituir la religió, però, sobretot, destruiria la família, la seva creació.
Quarta idea: la maçoneria buscaria als “deliris comunistes” l'anivellament de classes i fortunes, encara que sabria bé que això no s'havia de fer, però això li servia per atraure l'òbol dels obrers, sobre els quals exerciria una activa propaganda. La maçoneria empraria el principi de la igualtat social per aconseguir els diners dels obrers i per atraure'ls a la seva causa.
Cinquena idea: la maçoneria defensaria els principis de la fraternitat i de la unió entre els seus membres com una protecció contra l'adversitat i la desgràcia, però les lluites intestines la devorarien, fraccionant-la en molts grups, que s'atacarien entre si d'una manera fins i tot injuriosa. La maçoneria, en conseqüència, no posava a la pràctica, en realitat, els seus principis fraterns.
Sisena idea: el principi de protecció als seus integrants i que prodigava la maçoneria era un engany per atraure nous membres. Eren afalagats mentre servien per als seus fins per després menysprear-los després que eren explotats i segellant la seva boca per evitar queixes amb l'amenaça de càstigs executats per tribunals misteriosos. Així doncs, la maçoneria buscaria nous membres per aprofitar-se'n emprant amenaces terribles.
Al següent treball tractarem els objectius que s'havia marcat la publicació per combatre la maçoneria, en vista d'aquests suposats perills.
La nostra font, com ja hem indicat és el llibre, La masonería por dentro. Colección de los artículos que sobre esta materia publicó El Siglo Futuro. Madrid, 1882.
