Conclusions. Annex. CLIPSAS. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.
Per LRT
Conclusions
Les reformes del Gran Orient de Bèlgica el 1872 i del Gran Orient de França el 1877 constitueixen un dels episodis més importants de la història de la francmaçoneria moderna.
El seu significat no rau en el rebuig de la religió, sinó en la decisió de deixar les creences religioses fora de l'àmbit institucional de la francmaçoneria. A partir d'aquell moment, la fe deixava de ser una condició d´ingrés i passava a formar part de l´espai íntim de cada persona.
El Gran Orient de Bèlgica fou el primer a traduir aquest principi en una reforma constitucional, obrint un camí que el Gran Orient de França consolidaria cinc anys més tard i donaria a conèixer internacionalment.
Des d'aleshores, la maçoneria liberal ha entès, que la seva missió no consisteix a indicar què han de creure els seus membres, sinó a oferir un espai de trobada on persones de conviccions diverses puguin treballar conjuntament pel perfeccionament de l'ésser humà i de la societat.
Potser aquesta és la millor manera de resumir l'abast d'aquelles reformes. La francmaçoneria liberal no va substituir un dogma per un altre. Va decidir que la consciència humana és lliure i que cap autoritat iniciàtica no pot ocupar el lloc que correspon únicament a cada persona.
És en aquesta afirmació de la llibertat de consciència —més que no pas en la simple supressió d'una fórmula constitucional— on cal situar el veritable naixement de la maçoneria liberal i adogmàtica contemporània.
Annex documental
Els textos que van donar origen a la maçoneria liberal i adogmàtica
Els canvis impulsats pel Gran Orient de Bèlgica l'any 1872 i pel Gran Orient de França el 1877 no van sorgir de manera improvisada. Van quedar plasmats en diversos textos constitucionals i declaracions institucionals que marcarien definitivament la història de la francmaçoneria.
A continuació us presenten els principals.
1. Les Constitucions d'Anderson (1723)
Les Constitucions dels Francmaçons, redactades pel reverend James Anderson i publicades a Londres el 1723, constitueixen el text fundacional de la francmaçoneria especulativa moderna.
L'article primer, dedicat als deures del maçó, afirmava que aquest no havia de ser «un ateu estúpid ni un llibertí irreligiós». Tot i que el text abandonava l'obligació de pertànyer a una confessió concreta, mantenia la convicció que el masó havia de reconèixer un Principi Creador Superior. Aquest plantejament representava una aposta per la tolerància religiosa , però encara no per la llibertat absoluta de consciència.
2. La reforma del Gran Orient de Bèlgica (1872)
L'any 1872, el Gran Orient de Bèlgica va modificar les seves disposicions constitucionals eliminant l'obligació que els candidats professin la creença en Déu i el deure d'ofrenar els treballs a la Glòria del GADL'U.
La reforma no prohibia aquesta creença ni alterava necessàriament els usos simbòlics de les lògies. El seu objectiu era garantir que ningú no fos exclòs de la francmaçoneria per les seves conviccions religioses o filosòfiques.
Per primera vegada, una gran obediència proclamava institucionalment que la llibertat de consciència havia de prevaldre sobre qualsevol exigència doctrinal.
3. La moció de Frédéric Desmons (1877)
Durant el Convent del Gran Orient de França, celebrat el setembre de 1877, Frédéric Desmons va defensar que la francmaçoneria havia de deixar de pronunciar-se sobre les creences personals dels seus membres.
La seva proposta fou aprovada i comportà la modificació de l'article de primer de la Constitució.
La nova redacció declarava que la francmaçoneria tenia els principis de La llibertat absoluta de consciència i la solidaritat humana.
Aquesta formulació substituïa la referència obligatòria a l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima, sense impedir que cada maçó continuï mantenint les seves pròpies conviccions religioses.
4. La resposta de la Gran Lògia Unida d'Anglaterra (1878)
L'any 1878, la Gran Lògia Unida d'Anglaterra va declarar que el Gran Orient de França s'havia apartat dels principis tradicionals de la francmaçoneria a eliminar l'obligació de creure en un ésser suprem.
Com a conseqüència, retirarà el seu reconeixement al Gran Orient de França i va mantenir la mateixa actitud cap al Gran Orient de Bèlgica.
Aquesta decisió va consolidar la separació entre dues grans tradicions maçòniques.
Valor històric d'aquests documents
Entre 1723 i 1878 la francmaçoneria va experimentar una profunda evolució.
Les Constitucions d'Anderson representaran un pas decisiu cap a la tolerància religiosa en una Europa marcada pels conflictes confessionals .
Un segle i mig més tard, les reformes del Gran Orient de Bèlgica i del Gran Orient de França ampliaren aquell principi fins a convertir-lo en una defensa de la llibertat absoluta de consciència.
Aquest canvi no significà la negació de la dimensió espiritual de l'ésser humà , sinó el reconeixement que cap institució maçònica no havia d'imposar una determinada creença als seus membres. Aquesta és la contribució més original i perdurable de la maçoneria liberal i adogmàtica a la història del pensament contemporani.
CLIPSAS
No és l'hereva institucional directa, sinó que és l'hereva doctrinal i filosòfica.
Durant el segle XX, diverses obediències liberals i adogmàtiques mantenen aquests principis i el 1961 es funda CLIPSAS, amb l'objectiu d'agrupar les obediències que comparteixen aquests principis.
Per tant, podem afirmar que CLIPSAS és la principal continuadora internacional d'aquest corrent.
La seva existència dóna continuïtat organitzativa a aquella concepció de la maçoneria liberal, adogmàtica i humanista.
Manifest fundacional
"El 22 de gener de 1961 es va fundar el Centre d'Enllaç i Informació dels Poders maçònics Signants de la Crida d'Estrasburg (CLIPSAS).
Des d'aleshores Germans i Germans de diferents procedències, uneixen els seus esforços per teixir llaços de fraternitat al voltant dels valors fonamentals de la nostra Orde en ple respecte a les seves opcions filosòfiques.
Aquesta unió global els ha donat l'oportunitat de treballar diversos temes essencials per a l'evolució de l'ésser humà. Aquesta fructífera col·laboració va donar lloc a aquests acords:
Que tots els habitants de la terra s'uneixin en accions que afavoreixin l'aparició d'una autèntica solidaritat humana;
Que s'aixequin contra tot fonamentalisme, contra tota agressió;
Que treballin pel desenvolupament harmònic de tots els humans en llibertat de consciència i respecte mutu;
Que tots es comprometin a practicar la maçoneria adogmàtica liberal.”
