Homenatge a Gaietà Ripoll a Solsona



Biografia

Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 1778 – València, 1826) fou un mestre de Russafa considerat un dels primers defensors de l'ensenyament laic a l'estat espanyol. Durant la Guerra del Francès va ser capturat i traslladat a França, on entrà en contacte amb lliurepensadors que influïren profundament en les seves idees.

De retorn al País Valencià, va exercir de mestre sense seguir l'ensenyament religiós imposat per l'Església. Per aquest motiu, fou denunciat davant les Juntes de Fe, organismes creats per la Santa Inquisició per perseguir els delictes contra la fe, que l'acusaren d'heretgia i de maçoneria.

Després de dos anys de presó, va ser condemnat a mort i executat a la forca el 31 de juliol de 1826.

La seva execució va provocar una gran commoció dins i fora d'aquí i és considerada la darrera condemna a mort executada per la Santa Inquisició a Europa. La pressió de l'opinió pública contribuí al descrèdit definitiu de la institució, que seria abolida pocs anys després.

Avui, Gaietà Ripoll és recordat com un símbol de la llibertat de consciència, del lliure pensament i de la defensa d'una educació laica.

Notícia aquí 

Auto de fe de Gaietà Ripoll 


Més vistes

Francmaçoneria antidrets? Quan l'Orde es contradiu a si mateix

Imatge
Siguem realistes: la maçoneria no és una entitat homogènia. Engloba diverses tradicions, sensibilitats i jurisdiccions, que de vegades persegueixen objectius diferents, fins i tot oposats. Aquesta pluralitat forma part de la seva història. Però no ho pot excusar tot. Sota la bandera de la diversitat, no tot és acceptable. Tanmateix, cal dir-ho clarament: actualment hi ha veus hostils als drets dins la maçoneria . No representen la norma general, però testimonien una resistència real al progrés social en temes essencials: igualtat de gènere, reconeixement de les minories, acceptació de la diversitat d'orientacions i identitats, matrimoni entre persones del mateix sexe, drets reproductius i professionals de les dones, migració, justícia racial o inclusió de les persones amb discapacitat. ENTRE ELS VALORS PROCLAMATS I LES PRÀCTIQUES REALS D'una banda, els corrents maçònics continuen treballant per una major llibertat, igualtat i fraternitat, en el sentit concret de dignitat compar...
Llegiu més »

Sobre l'admissió de musulmans a la maçoneria: la discussió a l'Índia (1873)

Imatge
  Escrit per Eduardo Montagut  Segons ens referia el Butlletí Oficial del Gran Orient d'Espanya en el número del primer d'agost de 1873, la qüestió de l'admissió dels musulmans a la maçoneria era una qüestió de constant discussió a l'Índia, almenys al segle XIX. En un article d'un germà anònim que es va publicar a "Masonic Record" es defensava la idea que mentre es professés la religió islàmica no es podia ser maçó. L'autor opinava que, si bé per obtenir els dos primers graus no hi havia cap objecció que oposar a un musulmà, ja que no estarien en oposició a l'Alcorà, en canvi no podia accedir al tercer grau per les obligacions que contreia al jurament. Ja no podria mirar com a germans els qui, i sempre segons aquest autor, la seva llei obligava a considerar com a “kafirs” (Kafir és un terme que es refereix a l'infidel, no creient o no musulmà, i també a qui rebutja Al·là). Així, si un musulmà deixa de creure, rebutja, es burla o no compleix amb...
Llegiu més »

Guillaume Trichard reelegit com a Gran Mestre del Gran Orient de França

Imatge
Nota de premsa oficial  Guillaume Trichard torna al Gran Mestratge i estableix el rumb per a una obediència compromesa. Al seu 161è "convent" celebrat a Bordeus el 28 d'agost de 2026, el Gran Orient de França va triar Guillaume Trichard per al Gran Mestratge i la Presidència del Consell de l'Orde. Torna a aquest càrrec, que havia ocupat anteriorment el 2023-2024. La tornada d'un antic Gran Mestre al capdavant de l'Orde no s'havia produït durant trenta-set anys. En el seu discurs inaugural, va marcar el rumb d'un moviment que es nega a resignar-se al que descriu com una profunda crisi a la França del pacte republicà, en un món en convulsions. "El que està trontollant no és un text constitucional, sinó el vincle que ens uneix", va declarar. Portant valors a la ciutat Tres prioritats centrades al món exterior estructuraran aquest mandat. La reafirmació del Gran Orient de França com a ordre iniciàtic, amb preparatius per al 300è aniversari de l...
Llegiu més »

ÉS LA MAÇONERIA "WOKE"?

Imatge
  Per Iván Herrera Michel En realitat, la pregunta no es pot contestar amb un simple sí o un senzill no perquè cal partir necessàriament de la base que entre la Maçoneria i la implicació social hi ha un vell romanç que es remunta als seus orígens il·lustrats. La dificultat sorgeix quan la paraula “woke” (desperteu, en anglès) s'empra de manera pejorativa contra tota mena d'iniciatives progressistes generant una càrrega semàntica ambigua i un ús polaritzat. De fet, a mi em van ensenyar des del primer dia que l'Orde treballa a favor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i que, des dels seus inicis, va ser refugi per a lliurepensadors que defensaven idees relacionades amb el progrés, la llibertat de pensament, la de consciència i els drets de l'home i el ciutadà, entre d'ells. Per la seva banda, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, davant d'una consulta que se li va fer va contestar el 7 d'abril de 2021 que “ en espanyol, amb sentit equivalent a ...
Llegiu més »