Homenatge a Gaietà Ripoll a Solsona



Biografia

Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 1778 – València, 1826) fou un mestre de Russafa considerat un dels primers defensors de l'ensenyament laic a l'estat espanyol. Durant la Guerra del Francès va ser capturat i traslladat a França, on entrà en contacte amb lliurepensadors que influïren profundament en les seves idees.

De retorn al País Valencià, va exercir de mestre sense seguir l'ensenyament religiós imposat per l'Església. Per aquest motiu, fou denunciat davant les Juntes de Fe, organismes creats per la Santa Inquisició per perseguir els delictes contra la fe, que l'acusaren d'heretgia i de maçoneria.

Després de dos anys de presó, va ser condemnat a mort i executat a la forca el 31 de juliol de 1826.

La seva execució va provocar una gran commoció dins i fora d'aquí i és considerada la darrera condemna a mort executada per la Santa Inquisició a Europa. La pressió de l'opinió pública contribuí al descrèdit definitiu de la institució, que seria abolida pocs anys després.

Avui, Gaietà Ripoll és recordat com un símbol de la llibertat de consciència, del lliure pensament i de la defensa d'una educació laica.

Notícia aquí 

Auto de fe de Gaietà Ripoll 


Més vistes

La consigna antimaçònica del bisbe i senador Enrique Reig i Casanova: “lluitar fins a vèncer!

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut  El cardenal primat d'Espanya pretenia posar en marxa una mena de croada, en un to gairebé apocalíptic. Conegut és l'intens antimaçonisme d'Enrique Reig i Casanova (1858-1927). Va ser bisbe de Barcelona , ​​ arquebisbe de València i arquebisbe de Toledo i, per tant, cardenal primat d' Espanya , a més de senador del regne. En aquest sentit, fonamental és la seva obra   “Sacrílegos y traïdores, o la masonería contra la Iglesia y contra España”, que va publicar a Sevilla, l'any 1897. Ja ens hi hem acostat alguna vegada. En aquesta nova peça expliquem com el prelat cridava a l'acció contra la suposada nefasta acció de la maçoneria en ple conflicte colonial que, com explicava al llibre esmentat, era obra de la maçoneria. Al final d'aquest clamava per la lluita fins a vèncer. La maçoneria s'estaria reorganitzant, “lluny de sotsobrar a la sang espanyola que a Cuba i les Filipines es vessa”. Lluny de veure's aixafada ...
Llegiu més »

La Justícia, la Laïcitat i la Llibertat de Consciència

Imatge
Per Belmiro Sousa  Reflexió sobre l’estat actual de les institucions judicials a França “La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica els altres.” Montesquieu. Introducció La recent controvèrsia suscitada a França per un dictamen del Col·legi de Deontologia dels Magistrats de l’Ordre Judicial, relatiu a l’eventual incompatibilitat entre la pertinença a la Maçoneria i l’exercici de la magistratura, constitueix una matèria de profunda reflexió per a tots aquells que es preocupen per la salut de les institucions democràtiques, per la independència de la justícia i per la preservació dels principis de la laïcitat republicana. Més que una qüestió corporativa o associativa, el debat toca alguns dels fonaments essencials de la modernitat política: la llibertat de consciència, la llibertat d’associació, la separació de poders i la neutralitat de l’Estat davant les conviccions filosòfiques, espirituals o religioses dels seus ciutadans. Per a qui observa la qüestió...
Llegiu més »

Les essències iniciàtiques i simbòliques del Ritu Francès Modern Restablert

Imatge
El Ritu Francès és el ritu que practicaven aquells maçons que, al 1717, van fundar la Gran Lògia de Londres, que va ser formalitzat pel Gran Orient de França el 1786 i és el ritu maçònic més antic d'Europa. La variant del Ritu Francès coneguda com a Restablert representa el retorn a la seva inspiració originària, recuperant la coherència simbòlica, filosòfica i iniciàtica que les successives reformes del segle XIX havien anat diluint en alguns aspectes. Aquestes essències iniciàtiques i simbòliques juntament amb els principis laics distintius del Ritu Francès, convergeixen en aquesta variant. Aquesta s'ha convertit en l'estàndard que vol retornar als orígens de la maçoneria especulativa del segle XVIII. Els orígens Al 1725, la maçoneria moderna arriba a França portada per nobles exiliats jacobites anglesos i escocesos i es crea la Gran Lògia de França. El ritu que practicaven, que en aquella època no tenia cap mena de nom, era el Ritu dels Moderns, el de la Gran Lògia...
Llegiu més »

Pinotxo, un viatge de transformació

Imatge
Una al·legoria del camí iniciàtic maçònic Una lectura simbòlica de Pinotxo,  escrita per Carlo Collodi,  pseudònim de Carlo Lorenzini , és especialment interessant des d'una perspectiva maçònica. Tot i que Les aventures de Pinotxo no és una obra maçònica, el seu relat d'iniciació, transformació i perfeccionament moral presenta nombrosos paral·lelismes amb el camí simbòlic de la francmaçoneria.   Alguns dels aspectes més significatius són: La fusta bruta que esdevé ésser humà. Pinotxo naix com un tros de fusta sense pulir. Simbòlicament recorda la pedra bruta que el maçó treballa per convertir en pedra polida. L'ésser humà no neix acabat; es construeix a través de l'esforç, la disciplina i el coneixement. El procés iniciàtic. Tota la història és un viatge d'aprenentatge. Pinotxo comet errors, cau a la temptació, pateix les conseqüències i aprèn. Igual que el camí maçònic, la saviesa no s'obté per revelació, sinó per experiència. La llibertat comporta re...
Llegiu més »

Pau social, justícia humana i treball maçònic

Imatge
Una altra perspectiva maçònica Per Alexandre Jones Sovint parlem de la pau com un horitzó desitjable, gairebé com un imperatiu moral. Tanmateix, hi ha pau superficial, pau d'hàbit, pau de coacció que no són més que silencis mal tancats sobre ferides obertes. LA MAÇONERIA, QUE TREBALLA PER L'ELEVACIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ I LA MILLORA DE LA SOCIETAT, ENS CONVIDA A PLANTEJAR-NOS UNA PREGUNTA MÉS EXIGENT. Es pot establir una pau veritable de manera duradora on la dignitat és ferida, on les diferències es converteixen en fractures, on la fraternitat roman una paraula sense traducció concreta en la vida dels homes? La pau és fascinant perquè sembla respondre a un dels desitjos més profunds de la humanitat . Volem viure sense violència, sense turbulències, sense por. Volem habitar un món on la gent pugui trobar-se sense destrossar-se. Però primer hem d'entendre de quin tipus de pau estem parlant. Perquè no tot silenci és pau, no tot ordre és justícia, no tota estabilitat és harmon...
Llegiu més »