III. La ruptura amb la Gran Lògia Unida d'Anglaterra. Naixement de la maçoneria liberal. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.

Per LRT



La reforma francesa va tenir una repercussió immediata dins del món maçònic.

La Gran Lògia Unida d'Anglaterra, hereva directa de la tradició iniciada el 1717, considerava que la creença en un Ésser Suprem un dels principis essencials de la regularitat . Des del seu punt de vista, eliminar aquesta exigència significava modificar un element fonamental de la identitat de l'Orde.

L'any 1878 , la Gran Lògia Unida d'Anglaterra va retirar el reconeixement al Gran Orient de França. El mateix succeiria amb el Gran Orient de Bèlgica i, posteriorment, amb altres obediències que adoptessin principis similars.

Aquella decisió va consolidar dues grans tradicions que encara avui conviuen dins de la francmaçoneria mundial.

Aquestes dues concepcions comparteixen un mateix origen històric i bona part del patrimoni simbòlic, però divergeixen en la manera d'entendre la relació entre la institució i les creences personals.

La maçoneria regular, d'arrel anglosaxona, continua exigint la creença en un Ésser Suprem, treballa a la glòria del Gran Arquitecte de l'Univers entés com el Déu, considera aquests elements inseparables de la regularitat maçònica.

La maçoneria liberal o adogmàtica,  desenvolupada inicialment pel Gran Orient de Bèlgica i consolidada pel Gran Orient de França, entén que la francmaçoneria no ha de definir les conviccions religioses o filosòfiques dels seus membres. El vincle que uneix els maçons no és una fe comuna, sinó la pràctica de la llibertat, la fraternitat, la igualtat, la solidaritat i la recerca permanent de la veritat.

El naixement de la maçoneria liberal

Reduir les reformes del 1872 i del 1877 a una simple desaparició de la referència a Déu és una simplificació que no fa justícia als fets.

La veritable novetat fou l'afirmació d'un principi molt més ampli: la llibertat absoluta de consciència.

Aquest principi implicava que cap persona no podia ser excusa de la francmaçoneria per les seves conviccions religioses, filosòfiques o espirituals, sempre que respectes els valors fonamentals de la institució i el dret dels altres a pensar diferent.

D'aquesta manera, la francmaçoneria liberal deixava de definir-se per una creença compartida i passava a definir-se per un compromís ètic compartit.

No era una maçoneria contra la religió, sinó una maçoneria independent de qualsevol religió.

Aquesta concepció anava estretament lligada a altres principis que es desenvoluparien durant les dècades següents: la defensa de la laïcitat, el lliure examen, la igualtat entre les persones, el progres del coneixement, la democràcia, els drets humans i el compromís amb la transformació social.

Per aquest motiu, la maçoneria liberal va exercir una influència notable en nombrosos moviments culturals, educatius i polítics de l'Europa contemporània, especialment en aquells que defensaven una escola pública laica, la llibertat d'expressió i la separació entre les institucions religioses i l'Estat.

Gran Lògia Unida d'Anglaterra 


Més vistes

Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència. Introducció: El paper pioner del Gran Orient de Bèlgica (1872) i del Gran Orient de França (1877)

ll. El Gran Orient de França i la consagració de la llibertat absoluta de consciència.

Les essències iniciàtiques i simbòliques del Ritu Francès Modern Restablert

I. El Gran Orient de Bèlgica obre un camí nou. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.

Conclusions. Annex. CLIPSAS. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.