INCOMPATIBILITAT ENTRE LA MAÇONERIA LIBERAL I ADOGMÀTICA I L’EXTREMA DRETA (4t i 5è)


4. L'EIX DEMOCRÀTIC I JURÍDIC: DRETS HUMANS, LAÏCITAT I CIUTADANIA

La Maçoneria Liberal i Adogmàtica atribueix una importància fonamental a la llibertat de consciència, al pluralisme, a la igualtat jurídica ia la dignitat humana. Aquests principis troben una expressió jurídica a la Declaració Universal dels Drets Humans i als instruments internacionals i constitucionals de protecció dels drets fonamentals.

4.1. LA UNIVERSALITAT DELS DRETS HUMANS

Els drets humans no depenen de l'origen, la classe social, el sexe, la religió, la nacionalitat, la ideologia o la situació social de cada persona. La seva universalitat és precisament el que impedeix que una majoria pugui decidir arbitràriament que una minoria mereix menys protecció.

Quan l'extrema dreta promou la discriminació de les persones immigrants, la restricció de drets per a minories religioses o sexuals, la subordinació de les dones o el rebuig de la igualtat efectiva, entren en contradicció amb aquest principi universal.

Això no vol dir que totes les propostes restrictives en matèria de polítiques públiques siguin automàticament feixistes o contràries als drets humans. Significa que qualsevol mesura ha de ser examinada des del respecte a la dignitat, la igualtat davant la llei, la proporcionalitat i les garanties fonamentals.

El masó no hauria de jutjar una proposta únicament per la seva utilitat electoral o per la seva popularitat, sinó també per les conseqüències que té sobre els drets i les llibertats de les persones afectades.

4.2. LA LAÏCITAT I LA LLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA


La laïcitat garanteix que l'Estat no imposi una doctrina religiosa o ideològica com a veritat oficial i que la ciutadania pugui conviure en condicions d'igualtat, independentment de les seves creences.

La Maçoneria adogmàtica defensa l'autonomia de la consciència i el dret a creure, a no creure i a canviar de conviccions. Per això, ha de mantenir una actitud crítica davant dels projectes que pretenen subordinar els drets civils a una moral religiosa obligatòria o a una identitat cultural presentada com a única legítima.

La laïcitat no exigeix ​​hostilitat cap a les religions, sinó neutralitat institucional i llibertat de consciència. De la mateixa manera, no implica rebutjar les tradicions, sinó impedir que es converteixin en una justificació de la desigualtat o de la imposició sobre els altres.

4.3. DEMOCRÀCIA ECONÒMICA, SERVEIS PÚBLICS I PODER TECNOLÒGIC

La democràcia no es pot valorar únicament per  com es distribueix el poder econòmic, qui controla els recursos estratègics i quines possibilitats té la ciutadania d'influir en les decisions que afectin les seves condicions de vida.

La privatització dels serveis públics pot formar part de diferents models de gestió, però esdevé problemàtica quan comporta la pèrdua d'un accés universal i equitatiu, afebleix els mecanismes de control públic o prioritza la rendibilitat privada per damunt de les necessitats col·lectives. La sanitat, l'educació i els serveis socials no poden ser valorats exclusivament segons els beneficis que generin: la seva funció essencial és garantir drets, cohesió social i igualtat d'oportunitats.

Aquesta reflexió és especialment pertinent davant de les polítiques que, sota el discurs de l'eficiència, redueixen la protecció social mentre afavoreixen la concentració de la riquesa i del poder empresarial. En determinats contextos, aquestes polítiques s'articulen amb discursos de l'extrema dreta que contraposen els sectors socials, estigmatitzen les persones vulnerables i desvien l'atenció de les estructures econòmiques que produeixen o perpetuen les desigualtats.

Un altre repte fonamental és el poder de les grans corporacions tecnològiques. La concentració de dades, la capacitat computacional, les plataformes digitals i els sistemes d'intel·ligència artificial en poques mans condiciona l'accés a la informació, el debat públic, les oportunitats laborals i fins i tot les decisions polítiques. Quan aquest poder no està sotmès a una regulació democràtica efectiva, a la transparència i a mecanismes de rendició de comptes, pot debilitar la sobirania ciutadana i agreujar les asimetries socials.

La Maçoneria Liberal i Adogmàtica, des del seu compromís amb la dignitat humana i el progres social, ha de promoure una reflexió crítica sobre aquestes transformacions. Això implica defensar serveis públics accessibles i de qualitat, una fiscalitat justa, la igualtat d'oportunitats, la protecció dels drets laborals i digitals, la competència efectiva i el control democràtic dels poders econòmics i tecnològics.

No es tracta d'oposar-se a la iniciativa privada ni al progres tecnològic, sinó d'afirmar que cap interès particular no hauria de prevaler sistemàticament sobre l'interès general. La innovació ha de contribuir al benestar col·lectiu, i no esdevenir un instrument per ampliar privilegis o consolidar noves formes de dominació.

No hi ha igualtat efectiva quan l'accés als recursos essencials depèn exclusivament de la capacitat econòmica, ni hi ha plena llibertat ciutadana quan el poder econòmic i tecnològic pot condicionar, sense control democràtic suficient, les oportunitats, la informació i les decisions de la societat.

4.4. LA CIUTADANIA CRÍTICA CONTRA LA SUBMISSIÓ 

La Maçoneria Liberal i Adogmàtica s'inscriu en una tradició que valora la raó, l'educació, el debat i la participació ciutadana. La democràcia no consisteix únicament a votar: també exigeix ​​institucions independents, pluralisme, respecte de les minories, llibertat d'expressió i possibilitat efectiva de fiscalitzar el poder.

Els discursos que presentin la premsa independent, la justícia, les organitzacions socials o els adversaris polítics com a enemics que cal neutralitzar poden contribuir a erosionar aquestes garanties. Quan s'afegeixen a la concentració del poder i al menyspreu dels drets fonamentals, entren en conflicte amb una concepció emancipadora de la ciutadania.

El maçó ha d'exercir una ciutadania responsable, crítica i activa. No se li demana que renunciï a les seves opinions

La incompatibilitat, per tant, no deriva d'eleccions i institucions representatives. També cal examinar com es distribueix el poder econòmic, qui controla els recursos estratègics i quines possibilitats té la ciutadania d'influir en les decisions que afectin les seves condicions de vida.

La privatització dels serveis públics pot formar part de diferents models de gestió, però esdevé problemàtica quan comporta la pèrdua d'un accés universal i equitatiu, afebleix els mecanismes de control públic o prioritza la rendibilitat privada per damunt de les necessitats col·lectives. La sanitat, l'educació i els serveis socials no poden ser valorats exclusivament segons els beneficis que generin: la seva funció essencial és garantir drets, cohesió social i igualtat d'oportunitats.

Aquesta reflexió és especialment pertinent davant de les polítiques que, sota el discurs de l'eficiència, redueixen la protecció social mentre afavoreixen la concentració de la riquesa i del poder empresarial. En determinats contextos, aquestes polítiques s'articulen amb discursos de l'extrema dreta que contraposen els sectors socials, estigmatitzen les persones vulnerables i desvien l'atenció de les estructures econòmiques que produeixen o perpetuen les desigualtats.

Un altre repte fonamental és el poder de les grans corporacions tecnològiques. La concentració de dades, la capacitat computacional, les plataformes digitals i els sistemes d'intel·ligència artificial en poques mans condiciona l'accés a la informació, el debat públic, les oportunitats laborals i fins i tot les decisions polítiques. Quan aquest poder no està sotmès a una regulació democràtica efectiva, a la transparència i a mecanismes de rendició de comptes, pot debilitar la sobirania ciutadana i agreujar les asimetries socials.

La Maçoneria Liberal i Adogmàtica, des del seu compromís amb la dignitat humana i el progres social, ha de promoure una reflexió crítica sobre aquestes transformacions. Això implica defensar serveis públics accessibles i de qualitat, una fiscalitat justa, la igualtat d'oportunitats, la protecció dels drets laborals i digitals, la competència efectiva i el control democràtic dels poders econòmics i tecnològics.

No es tracta d'oposar-se a la iniciativa privada ni al progres tecnològic, sinó d'afirmar que cap interès particular no hauria de prevaler sistemàticament sobre l'interès general. La innovació ha de contribuir al benestar col·lectiu, i no esdevenir un instrument per ampliar privilegis o consolidar noves formes de dominació.

No hi ha igualtat efectiva quan l'accés als recursos essencials depèn exclusivament de la capacitat econòmica, ni hi ha plena llibertat ciutadana quan el poder econòmic i tecnològic pot condicionar, sense control democràtic suficient, les oportunitats, la informació i les decisions de la societat.

La laïcitat no exigeix ​​hostilitat cap a les religions, sinó neutralitat institucional i llibertat de consciència. De la mateixa manera, no implica rebutjar les tradicions, sinó impedir que es converteixin en una justificació de la desigualtat o de la imposició sobre els altres.

CONCLUSIÓ: LA COHERÈNCIA ENTRE EL COMPROMÍS MAÇÒNIC I LA VIDA PROFANA

Per a un francmaçó de la Maçoneria Liberal i Adogmàtica, la qüestió no consisteix a establir una ortodòxia política ni convertir la Lògia en un instrument de partit. La Maçoneria Liberal i Adogmàtica no ha de dictar als membres una opció electoral concreta. Però tampoc no pot renunciar a examinar críticament les ideologies i les pràctiques que contradiuen els seus principis fonamentals.

La llibertat de consciència no es pot separar del respecte a la consciència dels altres.

La igualtat no es pot defensar mentre és tolera la discriminació racial o de gènere.

La fraternitat no es pot proclamar mentre s'alimenta l'odi contra les persones considerades diferents.

I el lliure pensament perd el sentit quan se subordina a dogmes identitaris, a la manipulació i a l'obediència cega.

La incompatibilitat, per tant, no deriva simplement de l'etiqueta extrema dreta , sinó de la contradicció entre els principis maçònics i aquelles idees, actituds o polítiques que neguen la dignitat igual de les persones, promouen la discriminació o erosionin les llibertats democràtiques.

Un més pot discrepar sobre economia, organització de l'Estat, fiscalitat o polítiques públiques. La diversitat d'opinions forma part de la llibertat de consciència. Però aquesta llibertat no es pot convertir en una justificació per negar als altres la igualtat, la dignitat o els drets que hom reclama per a si mateix.

La coherència maçònica exigeix ​​també examinar les estructures econòmiques i tecnològiques que condicionin la llibertat efectiva de les persones. La defensa de la dignitat humana no es pot desentendre de la desigualtat social, de l'afebliment dels serveis públics ni de la concentració de la riquesa, dades i tecnologies en mans de minories amb una capacitat d'influència desproporcionada.

No es pot construir la fraternitat universal des de l'exclusió.

No es pot defensar la llibertat de consciència negant-la als altres.

No es pot proclamar la igualtat mentre es justifica la discriminació de les dones o de qualsevol col·lectiu humà.

I no es pot treballar per la construcció del Temple de la Humanitat mentre es contribueix a aixecar murs de prejudici, menyspreu i dominació.

La coherència maçònica exigeix ​​que els principis proclamats a la Lògia orientin també la conducta a la vida profana.

És en aquesta coherència, i no en una simple declaració d'identitat, on es posa a prova la profunditat del compromís iniciàtic.

Més vistes

INCOMPATIBILITAT ENTRE LA MAÇONERIA LIBERAL I ADOGMÀTICA I L’EXTREMA DRETA (I)

EL RITU FRANCÈS: UNA DEFINICIÓ COMPLICADA

Gran Orient Nacional de Puerto Rico rebutja operatius d'ICE

La Maçoneria...