Maçoneria.cat

El discurs antimaçònic té en la teoria de la conspiració un dels seus arguments preferits per demostrar la suposada influència de la maçoneria per subvertir el poder polític tradicional i catòlic a Espanya. La seva última gran formulació va ser la franquista condensada en la teoria de la conspiració judeo-maçònica, i que després a la nostra democràcia actual ha seguit amb algunes correccions enmig de l'imperi de les “fake-news ". La teoria de la conspiració s'aplicava sovint per entendre'ns, suposadament, a la Història espanyola des de l'època de la Il·lustració en endavant. La maçoneria hauria estat darrere de la difusió de les idees il·lustrades, liberals i republicanes, i com a agent fonamental en processos de canvi, insurreccions, pronunciaments i revolucions, sent fonamental per entendre'ns, sempre segons aquest discurs, l'arribada de les dues Repúbliques a Espanya i, per descomptat, el desenvolupament de la secularització, el laïcisme i el lliurepensa...

Benvolguts treballadors i treballadores, En el Dia Internacional del Treball, que és una data de naturalesa commemorativa i reivindicativa, els expressem el nostre més profund respecte, reflexionem sobre els valors fonamentals del progrés humà i la justícia social, i recordem especialment els obrers, camperols, dones, col·lectius socials  i minories ètniques històricament marginats que han estat essencials per al progrés social i econòmic de la humanitat. La Maçoneria abraça la importància del treball com un mitjà per al creixement personal i la contribució a la societat.  A les nostres Lògies, aprenem que el treball honest no només és una necessitat, sinó també una oportunitat per conrear virtuts.  També aprenem que la feina és més que una simple activitat: és una expressió de la nostra connexió amb el món que ens envolta i una oportunitat per materialitzar els principis més elevats. En aquesta oportunitat, honorem el sacrifici d'aquells que han lluitat per condicions la...

Autor: Nigel Wade    Publicat a: The Squar Magazine  E ls hugonots eren protestants francesos que van ser perseguits per la seva creença religiosa. La persecució va donar lloc a una sèrie de conflictes coneguts com les Guerres de Religió franceses. Això va arribar al clímax a París amb la massacre del dia de Sant Bartomeu la nit del 23/24 d'agost de 1572. Com a presumpte esforç per restablir la pau entre les parts enfrontades, el príncep hugonot Enric de Navarra s'havia casat amb Margot, filla de Caterina de Mèdici, la mare del rei Carles IX. No obstant això, hi havia una forta oposició al matrimoni, particularment de la família incondicionalment catòlica Guise, i la població catòlica de París era molt anti-hugonota. Pocs dies després del casament, l'almirall Coligny, un important líder hugonot, va ser ferit d'un tret en un intent d'assassinat quan tornava als seus allotjaments. El tret va sortir de la finestra del pis de dalt d'una casa propietat del Guise. Tem...