Antimaçonisme i populisme als Estats Units al segle XIX

L'antimaçonisme a l'època contemporània ha desenvolupat sempre el seu particular combat contra la Maçoneria a través de les obres escrites, ja fossin d'ordre religiós, com encícliques i breus (apostòlics), ja a través de llibres, fulletons i publicacions periòdiques, a més d'organitzar congressos i lligues  antimaçòniques.  Les seves idees influïen en les formacions polítiques, especialment les més conservadores, reaccionàries o integristes, i han inspirat també la legislació antimaçònica que diferents Estats van desenvolupar, com va esdevenir a Espanya.  Però que es creés un partit específicament antimaçònic no és tan comú, encara que ho haurem d'entendre en el seu context històric, com farem en aquesta peça.

Doncs bé, el 1828 es va crear un partit polític antimaçònic amb un marcat caràcter populista, als Estats Units, durant deu anys.  Aquest moviment antimaçònic va sorgir arran del suposat assassinat perpetrat per maçons contra William Morgan l'any 1826.

Morgan era un ciutadà resident a la localitat de Batavia a l'Estat de New York, i pertanyent a la Maçoneria.  Però, segons sembla, va entrar en conflicte amb la seva lògia, i va amenaçar de publicar un text on s'havien de rellevar els secrets maçònics.  Per part seva, denunciat per membres de la lògia de Batavia per deutes.  Seria detingut, encara que no va trigar a sortir en llibertat en saldar aquests deutes.  I, a partir de llavors, va començar el misteri.  Va desaparèixer l'11 de setembre de 1826. Se'l va veure per última vegada pujant de manera forçada a un carruatge per un grup d'homes, que van ser identificats com a maçons.  En no aparèixer es va arribar a la conclusió que havia estat assassinat, generant no poca polèmica a tot l'Estat de New York.  A l'any va aparèixer un cadàver a la riba del llac Ontario, assegurant la seva dona i amics que era Morgan, encara que això no està gens clar perquè hi va haver qui va considerar que havia marxat al Canadà.  En tot cas, es va detenir tres maçons, Loton Lawon, Nicholas Chesebor i Edward Savyer, que serien condemnats per segrest.  Arran dels fets, David Cade Miller va publicar un llibre, tot un èxit de vendes.

El suposat assassinat de Morgan va desencadenar al nord-oest dels Estats Units una intensa onada de maçofòbia, generant una versió de la teoria de la conspiració maçònica.  

El fet va ser utilitzat per agitar un sentiment existent en aquesta part dels Estats Units davant dels canvis polítics i econòmics que s'estaven produint en aquest moment.  Els maçons podien ser usats com a “bocs expiatoris” perquè a través del secret estarien, suposadament, dominant la República, atesa l'elevada condició de molts ells en els àmbits econòmics, polítics i de la judicatura.

El 1827 ja hi havia un gran desenvolupament de comitès antimaçònics, i es van coordinar amb el compromís de no votar cap candidat polític que fos maçó.  El 1828 es va organitzar una convenció on es va arribar a proclamar una mena de declaració d'independència antimaçònica, que va ser la base del Partit Antimaçònic.  En aquest mateix any ja hi va haver polítics antimaçònics presentant-se a càrrecs a l'Estat de New York, demostrant la seva força a les eleccions a governador.  Els antimaçons es van enfrontar clarament al president Andrew Jackon, un destacat maçó.

El Partit va adoptar també una filosofia proteccionista, i va organitzar una convenció ja a escala nacional a Filadèlfia.  El 1831, William A. Palmer va ser elegit governador a Vermont en una candidatura antimaçònica.  Es va convocar una altra convenció nacional per triar el candidat a les eleccions presidencials de 1832, sent la primera vegada que es feia així a la història electoral nord-americana.  Va ser escollit William Wirt, que era un antic maçó.  Encara el 1835, Joseph Ritner va ser elegit governador de Pennsilvània, però el Partit gairebé havia desaparegut a Nova York, perquè molts antimaçons es van integrar al Partit Nacional Republicà.

L'any 1838, el Partit Antimaçònic va desaparèixer després de la celebració de la tercera convenció nacional, en la qual va ser designat William Henry Harrison com a candidat a la presidència dels Estats Units, però Harrison també va ser designat pel Partit Whig, en què els antimaçons van acabar per integrar-se.  En realitat, el Partit Whig era una coalició dels nacional-republicans i els antimaçons, amb el propòsit de vèncer els demòcrates de Jackson, que va dominar la política nord-americana entre 1829 i 1837.

La importància dels antimaçons va residir en la seva contribució al desenvolupament de les teories sobre conspiracions en la política nord-americana al segle XIX, sense oblidar la seva profunda càrrega populista.

Font: NUEVA TRIBUNA