La Maçoneria sobre el lliurepensament en la dona i Rosario de Acuña (1885)
Escrit per Eduardo Montagut
L'extensa carta que Rosario de Acuña va dirigir a la publicació que dirigia Ramón Chíes, ‘Los Dominicales del Libre Pensamiento’, publicada a l'últim número de l'any 1884, elogiant la feina que es realitzava al setmanari i constituint el punt de partida de la col·laboració en aquest diari de la destacada intel·lectual, lliurepensadora i maçona que va ser la nostra protagonista van enviar cartes per elogiar el text, i que es van publicar a la secció anomenada “Adhesiones”.
Entre aquestes cartes cal assenyalar el suport de diferents lògies maçòniques al text de Rosario de Acuña ja que abordava la qüestió del lliure pensament en la dona.
En el número del 8 de febrer de 1885 es va publicar una carta de la Lògia ‘Luz de Finisterre’ núm.
La carta de la lògia gallega començava manifestant l'entusiasme que havia produït als seus membres la carta al director de Rosario de Acuña. Els maçons d’O Ferrol es lamentaven de les dificultats per a què avancés el progrés i que protagonitzaven els enemics de la maçoneria, fent referència al púlpit i el confessionari, és a dir a l'Església, que era qui, a través de la dona, introduïa a les llars la “idea enemiga”, robant la “direcció de les consciències”. Rosario de Acuña s'havia referit a aquesta qüestió a la seva carta, és a dir, a la separació o divorci que hi havia entre els marits i les dones en aquesta matèria. Per això ja era hora que el lliure pensament comencés a desenvolupar-se entre les dones. Aquesta idea, nascuda en aquests àmbits del laïcisme i el lliurepensament, s'adaptaria després a la tesi que va dominar, en gran mesura, entre el republicanisme i el socialisme espanyols sobre el poder que exercia l'Església a les consciències de les dones com un factor molt difícil de combatre en la tasca de la modernització del país.
Per tot això, semblava natural la felicitació d'aquesta lògia gallega perquè a aquesta causa s'hi sumava una dona, i això semblava garantia de triomf per a la causa.
I la lògia aprofitava per recordar que era el lliurepensament, que no era una doctrina sistemàtica ni era un credo tancat, ni una secta ni una escola, perquè era molt més. Era l'afirmació que l'esperit humà necessitava per “volar cap a la veritat” trencar els lligams dogmàtics que l'havien tingut subjecte durant segles d'ignorància. El lliure pensament era més que la llibertat política, perquè tornava “les ales a l'esperit”.
El lliurepensament no era la negació de la religió, i no dividia els homes en ortodoxos i heretges perquè el lliurepensament considerava que la religió no era una doctrina sinó un sentiment, no era un “odi teològic” sinó amor. Però tot i així els lliurepensadors eren atacats i perseguits amb calúmnies.
La lògia es posava al servei de Rosario de Acuña per als moments en què creixessin les crítiques, i amb ella tota la Maçoneria.
Per la seva banda, al número de l'1 de març es va publicar la carta d'agraïment a Rosari d'Acuña de la Lògia Amistat, núm. 3, a les valls de Pedralva, que seria gairebé una còpia resumida de l'anterior carta. Gg g
Hi va haver posteriorment més felicitacions de lògies maçòniques a Rosario de Acuña encara que ja més sobre el treball que havia començat a desenvolupar amb els seus articles al diari, com la de la lògia Amics de la Natura i de la Humanitat, núm. 239 de l'Orient de Gijón, del Gran Orient d'Espanya, al número del 12 d'abril. En la mateixa es feia un encès elogi a Rosario de Acuña, i animava que per canviar les qüestions de la consciència, i perquè s'obrissin els ulls a la llum de la raó, només calia lluitar, a la premsa, i els maçons als seus temples.
Podem consultar els següents treballs:
Mª José LACALZADA DE MATEO, “La mitad femenina “para” la Masonería u “a” Masonería (1868-1936) Balance y perspectivas, a IH, 23 (2003), i que podem consultar a la xarxa.
Pedro, ÁLVAREZ LÁZARO, Masonería un libre pensamiento en la España de la Restauración, Madrid, UPCM, 1985.
Ana María DÍAZ-MARCOS, “Misiones del racionalismo: Rosario de Acuña en la premsa librepensadora”, a Mujer y periodismo en el siglo XIX. Las pioneras (en la red).
És evident que com a font hem emprat els números citats de Las Dominicales del Libfe Pensamiento.
