Sentit dels Solsticis en la Francmaçoneria
A la francmaçoneria liberal, també anomenada adogmàtica, la celebració dels solsticis és un dels moments més importants de l'any maçònic .
Tot i que els orígens d'aquestes festes beuen de tradicions antigues i paganes vinculades als cicles de la natura, la corrent liberal fa una lectura profundament simbòlica, humana, filosòfica i social, allunyada de qualsevol dogma religiós.
A les lògies, aquestes celebracions s'anomenen festes de sant Joan -sant Joan d'Estiu i sant Joan d'Hivern-, herència de la maçoneria operativa medieval , però el seu significat va molt més enllà del santoral cristià.
El sentit dels dos solsticis es pot dividir en tres grans eixos:
El Solstici d'Estiu: La Festa de la Llum (sant Joan d'Estiu)
Se celebra pels volts del 21 de juny, quan el sol és al punt més alt i el dia és el més llarg de l'any.
La plenitud de la Llum: Per als maçons, la llum representa el coneixement, la veritat i la raó. El solstici d'estiu és el moment de màxima esplendor d'aquesta llum.
El treball cap a l'exterior: Simbòlicament, és l'època de recollir els fruits del treball intern fet a la lògia i projectar-los cap a la societat. És el moment de l'acció social, de la filantropia i de lluitar per la llibertat, la igualtat i la fraternitat al món exterior.
El record de la foscor: Tot i ser el dia més llarg, el solstici dʻestiu també marca el moment en què els dies començaran a escurçar-se. És un bany de realitat i modèstia: recorda al masó que la claredat i el coneixement mai no s'han de donar per assegurats; cal continuar treballant per mantenir-los.
El Solstici d'Hivern: La Introspecció i l'Esperança (sant Joan d'Hivern)
Se celebra pels volts del 21 de desembre, durant la nit més llarga de l'any.
El viatge interior (VITRIOL): Quan el món exterior és fosc i fred, el maçó és convidat a fer un treball d'introspecció. És el moment de mirar endins d'un mateix, de reflexionar sobre els propis errors i de “polir la pedra bruta” –millorar com a persona– en el silenci i la calma.
El naixement de l'esperança: El solstici d'hivern és el punt d'inflexió on la foscor comença a recular i els dies comencen a créixer. Per a la maçoneria liberal, representa l'esperança en el progres de la humanitat, la certesa que la raó i la fraternitat sempre acabin vencent la ignorància i el fanatisme (la foscor).
El caràcter "liberal" d'aquestes festes
A diferència de la maçoneria anomenada "regular" -d'influència anglosaxona, que té un caràcter més tradicional i a vegades religiós-, la maçoneria liberal posa l'accent a:
El canvi i l'evolució
Els solsticis recorden que tot l'Univers és transforma. Per tant, les societats i les idees també han d'evolucionar. No hi ha veritats absolutes ni dogmes immutables.
La Fraternitat Universal
Les festes solsticials solen incloure un banquet fraternal (l'Àgape). Al corrent liberal, aquests banquets són espais de celebració de la llibertat de pensament, on és brinda per la unió de tots els éssers humans, per sobre d'origens, gèneres, religions o ideologies polítiques.
En resum, per als maçons i les maçones liberals, els solsticis són un rellotge còsmic i moral:
• L'hivern és per pensar i millorar un mateix.
• L'estiu és per actuar i per millorar el món.
