Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència. ll. El Gran Orient de França i la consagració de la llibertat absoluta de consciència.
El Gran Orient de França, havia estat fundat l'any 1773, despres d'un procés de reorganització de la francmaçoneria que va començar a teixir-se a França a principis del segle XVIII, a partir de la creació de la Primera Gran Lògia de França el 1728.
Nascut en ple Segle de les Llums i profundament influenciat pels ideals de la Il·lustració, aquesta obediència va sorgir amb la voluntat de federar i dotar d'una estructura democràtica i representativa les centenars de lògies disperses pel territori gal. Al llarg de la seva història, la institució va evolucionar des d'uns orígens fortament vinculats a la maçoneria tradicional d'estil britànic cap a un model singular, marcat pel compromís social, el lliure pensament i una ruptura definitiva amb la “religiositat” dels inicis, fins l'any 1877.
Quan el Gran Orient de Bèlgica va aprovar la reforma de 1872, França travessava un dels períodes més convulsos de la seva història. La derrota davant Prússia, la caiguda del Segon Imperi i el naixement de la Tercera República havien obert una nova etapa política marcada per l'enfrontament entre les forces republicanes i els sectors més conservadors.
La francmaçoneria francesa participava intensament en aquest debat. Molts dels seus membres ocupaven responsabilitats públiques i defensaven un programa de modernització de l'Estat basat en les llibertats públiques, l'ensenyament laic, la sobirania popular i la separació progressiva entre l'Església i el poder civil.
En aquest context va emergir la figura de Frédéric Desmons (1832-1910), pastor protestant reformat, diputat, senador de la República i membre del Consell de l'Orde del Gran Orient de França. La seva trajectòria il·lustra perfectament l'esperit de la reforma. Desmons era un home profundament religiós, però estava convençut que la francmaçoneria no havia de preguntar als seus membres en què creien, sinó com contribuïen al perfeccionament moral de la societat.
 |
| Frédéric Desmons |
Durant l’assembla o Convent del Gran Orient de França, celebrat el setembre de 1877, Desmons presentà una proposta destinada a modificar l'article primer de la Constitució de l'Obediència.
Fins aquell moment, el text afirmava que la francmaçoneria tenia per principis «l'existència de Déu i la immortalitat de l'ànima». La reforma substituí aquesta formulació per una altra que definia la francmaçoneria com una institució fonamentada en la llibertat absoluta de consciència i la solidaritat humana.
La transcendència d'aquest canvi fou enorme.
És important remarcar que la reforma no eliminava el simbolisme tradicional ni prohibia la creença en el Gran Arquitecte de l'Univers. Moltes lògies continuaren fent servir aquesta expressió i molts maçons continuaren sent creients. El que desapareixia era el seu caràcter obligatori.
En altres paraules, el Gran Orient de França no establia una nova doctrina; renunciava precisament a imposar-ne cap.
Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.
Pròxim apartat:
III. La ruptura amb la Gran Lògia d'Anglaterra. El naixement de la maçoneria liberal.
Anteriors aparts: l. El Gran Orient de Bèlgica obre un camí nou.
Introducció: El paper pioner del Gran Orient de Bèlgica (1872) i del Gran Orient de França (1877).
