Les missions específiques de la maçoneria espanyola a finals del segle XIX

Escrit per Eduardo Montagut

El germà F.S. (Robespierre) considerava des de les pàgines del Butlletí Oficial del Gran Orient Espanyol, en el seu número del primer d'agost de 1889 que la maçoneria espanyola tenia missions específiques.

Certament, la maçoneria universal tenia objectius a complir: proclamar la llibertat, crear el dret “representat al nivell” i que simbolitzaria la igualtat, regir el món per les lleis de la moral, fer resplendir la veritat i col·locar la justícia com a única reguladora de les relacions entre els homes. En tres paraules: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”.

Però, a més d'aquest treball comú de totes les maçoneries del món, existirien altres deures en funció de les condicions de cada lloc, i són tasques no distribuïdes arbitràriament. No podien ser exactament iguals les missions de l'Orde a tot arreu.

Així, per exemple, la missió de l'Orde a França en una Europa civilitzada no podia ser semblant a la de la maçoneria russa sota un règim tirànic.

Així doncs, la maçoneria espanyola també tenia una feina encomanada, una tasca assenyalada i l'havia de fer si no es volia que s'endarrerís “el moviment de tota la màquina”. Aquesta tasca no era altra que refermar totes les llibertats que s'havien conquerit dia a dia. A Espanya hi havia principis democràtics i per la seva puresa i vitalitat havien de treballar els maçons espanyols. Era el seu deure vetllar perquè no es desvirtués el jurat, el matrimoni civil, el dret de reunió i associació, i per la puresa dels procediments electorals quan arribés el sufragi universal.

Hem de recordar que estem el 1888, és a dir, quan el Govern liberal de Sagasta estava posant a engegar un paquet intens i extens de reformes del sistema de la Restauració, ideat per Cánovas, en un sentit liberalitzador, tot i que es podria discutir si democratitzador.

Però, a més d'aquesta missió descrita, la maçoneria espanyola havia de vetllar perquè aquestes lleis es complissin, perseguint legalment els que les deshonraven, les combatien o les ridiculitzaven. La maçoneria, com a institució democràtica i tolerant amb totes les opinions i idees no podria censurar les opinions contràries, però sí que podia perseguir les transgressions, inobservances, desacataments i combats contra les lleis progressives. La maçoneria condemnava les manifestacions violentes contra les lleis, sigui qualsevol el sentit en què es fessin. La maçoneria era una institució de pau, de propaganda pacífica, de justícia i de fraternitat.