Maçoneria.cat

Per Iván Herrera Michel     Sé per experiència personal que sempre és tema de debat el de fer de la interpretació de l'herència Maçònica un pont entre el seu passat tricentenari i el futur que albira, en un món l'evolució filosòfica i tecnològica del qual sembla desplaçar-se en un automòbil de carrera, però la veritat és que l'Orde requereix en la majoria de les seves institucions un enfocament més inclusiu i un respecte més gran a la diversitat mantenint sense variació la seva integritat ideològica, sense que sembli que s'està intentant ficar forçat un elefant en un Volkswagen. En resum, quan parlem dels rituals, símbols i al·legories que es fan servir a la Maçoneria ens referim a un cert art de llums i ombres que transmet els seus ensenyaments. De fet, la idea principal és que siguin capaços de comunicar principis filosòfics i morals que impulsin a nivell psicològic una metamorfosi constructiva ajustada a un principi de realitat amb infinites complexitats. Indiscutibl...

Aquest divendres 23 d'agost el GODF ha anunciat que ha estat elegit Gran Mestre, d urant el "Convent anual" o Assemblea del GODF a Lille,  Nicolas Penin. Amb 48 anys succeeix a Guillaume Trichard, que va prendre possessió del càrrec fa un any. Penin és,  especialista en temes educatius i socials i f ins ara líder sindical d'UNSA-Education. Nicolas Penin romandrà en aquest càrrec només un any, doncs ja duia dos al Consell de l'Orde, òrgan de govern del Grand Orient, ja que els reglaments generals estableixen que un membre del Consell no pot, sigui quina sigui la seva funció, superar els tres anys. El GODF, q ue va celebrar el seu 250è aniversari el 2023, compta a mb 54.400 membres i 1.395 lògies, és  la major obediència maçònica francesa.

La Maçoneria no resoldrà els nostres problemes però ens donarà consol i connexió a la terra. Pot desenvolupar la nostra creativitat i ens pot ajudar a pensar de forma innovadora. També pot proporcionar una base i un ordre enmig de les tempestes de la vida.

Tracem el perfil biogràfic d’una de les personalitats més rellevants i oblidades de la revolució liberal i democràtica. Aquest advocat, nascut en una família progressista, va tenir un paper destacat en els principals esdeveniments polítics d’aquest període. Fou un intel·lectual compromès que introduí la maçoneria i l’ensenyament laic a la ciutat (Sabadell). Podeu llegir aquesta interessant biografia a iSabadel l

Per Iván Herrera Michel He sentit i llegit que els juraments voluntaris basats en penes corporals en contextos privats tenen avantatges per als membres i el grup, com per exemple que demostren un major compromís i lleialtat, cohesionen, preserven una tradició, són símbols de serietat, evidencien caràcter, etc.  Però la qüestió no és tan senzilla com això, perquè quan són exigits o imposats en el transcurs d'una cerimònia o ritual solemne sense advertiment previ que només són una figura simbòlica sense efectes reals , comporten sensibles situacions de tipus legal i ètic relacionades amb els  drets humans i la dignitat de les persones. L'ideal és que les associacions que els tenen de manera simbòlica en alta estima puguin trobar maneres diferents de fomentar els mateixos valors que pretenen induir, fins i tot si s'està davant del consentiment previ d'aquell qui jura.  De fet, el consentiment no legitima legalment ni èticament situacions que es puguin entendre en contra d...

Per EDUARDO MONTAGUT Entre les tingudes blanques, és a dir, cerimònies maçòniques obertes al públic, o sigui, als profans, el denominat “reconeixement conjugal” o “matrimoni maçònic” és una de les més originals i, a més, de les menys freqüents, almenys en  el present.  Però, encara que tampoc abundaven al segle XIX, sí que es van fer, i els maçons se'n van preocupar perquè es considerava que tenien un marcat caràcter pedagògic en relació amb el món exterior. Al "Diccionario Enciclopédico de la Masonería, que van dirigir Llorenç Frau i Abrines i Rossend Arús i Arderiu, és a dir, dos maçons fonamentals del segle XIX, i que van publicar l'any 1883, ens explica que el “reconeixement conjugal” no era gaire comú  i, segurament, per això, interpretem que no hi havia un ritual determinat en aquell moment, tot i que aquesta afirmació pot ser matisada.  La cerimònia es començava com a tinguda de maçons en primer grau (aprenent) per a després suspendre's per tal que es convertí...

  Joan Amades i Gelats , etnòleg, va recórrer tota la nostra geografia per tal de crear l'obra etnogràfica de referència per a conèixer les tradicions i els costums dels països de llengua catalana. El Costumari, un luxe per a la nostra cultura que cal preservar i estimar. Font: @RevistadeCat