El matrimoni maçònic al segle XIX

Per EDUARDO MONTAGUT

Entre les tingudes blanques, és a dir, cerimònies maçòniques obertes al públic, o sigui, als profans, el denominat “reconeixement conjugal” o “matrimoni maçònic” és una de les més originals i, a més, de les menys freqüents, almenys en  el present.  Però, encara que tampoc abundaven al segle XIX, sí que es van fer, i els maçons se'n van preocupar perquè es considerava que tenien un marcat caràcter pedagògic en relació amb el món exterior.

Al "Diccionario Enciclopédico de la Masonería, que van dirigir Llorenç Frau i Abrines i Rossend Arús i Arderiu, és a dir, dos maçons fonamentals del segle XIX, i que van publicar l'any 1883, ens explica que el “reconeixement conjugal” no era gaire comú  i, segurament, per això, interpretem que no hi havia un ritual determinat en aquell moment, tot i que aquesta afirmació pot ser matisada. 

La cerimònia es començava com a tinguda de maçons en primer grau (aprenent) per a després suspendre's per tal que es convertís en una tinguda blanca, donant entrada als convidats d’ambdós sexes.

En aquesta tinguda tindrien un evident protagonisme el venerable i l'orador de la lògia (dos oficis fonamentals en allò que s’anomena l'Orient d'una lògia) perquè estaríem parlant, com ja hem indicat, d'una tinguda amb un marcat caràcter pedagògic.  El venerable havia d'explicar l'objecte d'aquesta reunió, i que no era altre que prendre acta de la “rectificació” que feien els esposos que, després d'haver complert els requisits de la llei civil (noti's que no s'especificava res del  matrimoni religiós), sol·licitaven el reconeixement i la sanció “fraternal” dels maçons. 

Tant el venerable com l'orador havien d'explicar en els seus discursos les excel·lències del matrimoni, perquè després es prengués el jurament dels dos cònjuges d'“amor, fidelitat, adhesió i confiança mútua”.  En aquesta cerimònia també s'imposaven anells i se celebrava un banquet posterior amb ball inclòs.

La maçoneria era clarament defensora del matrimoni, un altre aspecte que permet comprovar-ne la clara vinculació amb la societat del seu temps.  En aquesta, i en línia amb el que dèiem del valor pedagògic d'aquest tipus de “reconeixements conjugals” s'havien de fer notar les excel·lències de la maçoneria aplicades al matrimoni i a la que es considerava la pau de la llar.  La maçoneria aprofitava aquesta cerimònia, aquesta tinguda blanca, per oferir la millor impressió als profans, per la qual cosa convenia que es cuidés molt, no tant el ritual en si, sinó sobre idees que vinculaven la maçoneria amb el matrimoni, i perquè fos  un “acte seriós i atractiu alhora”.

Font: NUEVA TRIBUNA