D'esquerra a dreta: Ernest Ruiz, Damian Charitat, Miriam Tardugno, Louis Daly, Iván Herrera Michel, Mariela Rodríguez, Jean Claude Basse i Manuel Rajo.
Per Belmiro Sousa Reflexió sobre l’estat actual de les institucions judicials a França “La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica els altres.” Montesquieu. Introducció La recent controvèrsia suscitada a França per un dictamen del Col·legi de Deontologia dels Magistrats de l’Ordre Judicial, relatiu a l’eventual incompatibilitat entre la pertinença a la Maçoneria i l’exercici de la magistratura, constitueix una matèria de profunda reflexió per a tots aquells que es preocupen per la salut de les institucions democràtiques, per la independència de la justícia i per la preservació dels principis de la laïcitat republicana. Més que una qüestió corporativa o associativa, el debat toca alguns dels fonaments essencials de la modernitat política: la llibertat de consciència, la llibertat d’associació, la separació de poders i la neutralitat de l’Estat davant les conviccions filosòfiques, espirituals o religioses dels seus ciutadans. Per a qui observa la qüestió...
Escrit per Eduardo Montagut El cardenal primat d'Espanya pretenia posar en marxa una mena de croada, en un to gairebé apocalíptic. Conegut és l'intens antimaçonisme d'Enrique Reig i Casanova (1858-1927). Va ser bisbe de Barcelona , arquebisbe de València i arquebisbe de Toledo i, per tant, cardenal primat d' Espanya , a més de senador del regne. En aquest sentit, fonamental és la seva obra “Sacrílegos y traïdores, o la masonería contra la Iglesia y contra España”, que va publicar a Sevilla, l'any 1897. Ja ens hi hem acostat alguna vegada. En aquesta nova peça expliquem com el prelat cridava a l'acció contra la suposada nefasta acció de la maçoneria en ple conflicte colonial que, com explicava al llibre esmentat, era obra de la maçoneria. Al final d'aquest clamava per la lluita fins a vèncer. La maçoneria s'estaria reorganitzant, “lluny de sotsobrar a la sang espanyola que a Cuba i les Filipines es vessa”. Lluny de veure's aixafada ...
Versión en castellano Version en français i n bas Versió in Anglès b elow La Flama del Canigó és el foc simbòlic que cada 23 de juny encenen, al cim d'aquesta muntanya, les fogueres de Sant Joan arreu dels països de llengua catalana. Representa la identitat, la pervivència i la unitat de la nostra cultura, vinculant la tradició ancestral del solstici amb la renovació de la terra i la perseverança a la nostra identitat. Fou creat l'any 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d'Arles a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord). Pujades, apassionat excursionista, es va inspirar en el cèlebre poema "Canigó" de Jacint Verdaguer i en rituals ancestrals de muntanya. Els primers anys el foc només es repartia per la Catalunya del Nord. El 1966 va creuar la frontera d'ambdós estats i es va estendre per la resta dels territoris de la llengua catalana, esdevenint un símbol de resistència durant el franquisme. Simbolitza la unitat dels pobles d'una mateixa cu...
Una al·legoria del camí iniciàtic maçònic Una lectura simbòlica de Pinotxo, escrita per Carlo Collodi, pseudònim de Carlo Lorenzini , és especialment interessant des d'una perspectiva maçònica. Tot i que Les aventures de Pinotxo no és una obra maçònica, el seu relat d'iniciació, transformació i perfeccionament moral presenta nombrosos paral·lelismes amb el camí simbòlic de la francmaçoneria. Alguns dels aspectes més significatius són: La fusta bruta que esdevé ésser humà. Pinotxo naix com un tros de fusta sense pulir. Simbòlicament recorda la pedra bruta que el maçó treballa per convertir en pedra polida. L'ésser humà no neix acabat; es construeix a través de l'esforç, la disciplina i el coneixement. El procés iniciàtic. Tota la història és un viatge d'aprenentatge. Pinotxo comet errors, cau a la temptació, pateix les conseqüències i aprèn. Igual que el camí maçònic, la saviesa no s'obté per revelació, sinó per experiència. La llibertat comporta re...
El Ritu Francès és el ritu que practicaven aquells maçons que, al 1717, van fundar la Gran Lògia de Londres, que va ser formalitzat pel Gran Orient de França el 1786 i és el ritu maçònic més antic d'Europa. La variant del Ritu Francès coneguda com a Restablert representa el retorn a la seva inspiració originària, recuperant la coherència simbòlica, filosòfica i iniciàtica que les successives reformes del segle XIX havien anat diluint en alguns aspectes. Aquestes essències iniciàtiques i simbòliques juntament amb els principis laics distintius del Ritu Francès, convergeixen en aquesta variant. Aquesta s'ha convertit en l'estàndard que vol retornar als orígens de la maçoneria especulativa del segle XVIII. Els orígens Al 1725, la maçoneria moderna arriba a França portada per nobles exiliats jacobites anglesos i escocesos i es crea la Gran Lògia de França. El ritu que practicaven, que en aquella època no tenia cap mena de nom, era el Ritu dels Moderns, el de la Gran Lògia...