D'esquerra a dreta: Ernest Ruiz, Damian Charitat, Miriam Tardugno, Louis Daly, Iván Herrera Michel, Mariela Rodríguez, Jean Claude Basse i Manuel Rajo.
Per Iván Herrera Michel Al llarg dels anys he après que la Maçoneria és plena d'interpel·lacions que ens assalten per sorpresa. Les columnes, mosaics, eines, rituals i traçats ens parlen de símbols i al·legories que intenten donar-nos noves pistes sobre el que som i el que podem arribar a ser, envoltats d'una cosa que sempre és present però que poques vegades notem: el temps. El temps és un acompanyant silenciós que porta de la mà les nostres vides mentre intentem entendre i viure l'existència. com un instrument iniciàtic, o com una pedra més de la nostra experiència constructiva. Cada vegada que creuem el pòrtic d'una Lògia sembla que quelcom màgic succeeix. El temps real s'atura, i allà dins les hores semblen no importar, perquè les preocupacions del món exterior queden suspeses, i ens submergim en un espai/temps on el que és efímer es creua amb el que és perdurable. En aquests moments, el temps deixa de ser...
Per Iván Herrera Michel El passat dissabte 15 de març de 2025, la Confederació Interamericana de Maçoneria Simbòlica (CIMAS) en associació amb la Confederació Americana de Suprems Consells del REAA (FASCREAA) van organitzar un col·loqui virtual sobre “L'Estat Actual del Mestratge Maçònic”, en què, per ser sincer, no em va sorprendre que les ponències, sense cap excepció, van girar al voltant de la relació entre la Maçoneria i la tecnologia, cosa que m'ha semblat el més normal del món. M'explico: Avui dia, una nova generació de Maçones i Maçons, principalment Millennials, estan ingressant a les Lògies amb un bagatge tecnològic que per a ells és tan natural com ho va ser per a la generació anterior el pas de l'escriptura a mà a la màquina d'escriure. O, per citar-ne un altre exemple, com el fet que fa poc més de 100 anys l'electricitat va començar a ingressar a les Lògies, i, enmig de fortes discussions, les bombetes elèctriques van reemplaçar les ...
Per EDUARDO MONTAGUT Entre les tingudes blanques, és a dir, cerimònies maçòniques obertes al públic, o sigui, als profans, el denominat “reconeixement conjugal” o “matrimoni maçònic” és una de les més originals i, a més, de les menys freqüents, almenys en el present. Però, encara que tampoc abundaven al segle XIX, sí que es van fer, i els maçons se'n van preocupar perquè es considerava que tenien un marcat caràcter pedagògic en relació amb el món exterior. Al "Diccionario Enciclopédico de la Masonería, que van dirigir Llorenç Frau i Abrines i Rossend Arús i Arderiu, és a dir, dos maçons fonamentals del segle XIX, i que van publicar l'any 1883, ens explica que el “reconeixement conjugal” no era gaire comú i, segurament, per això, interpretem que no hi havia un ritual determinat en aquell moment, tot i que aquesta afirmació pot ser matisada. La cerimònia es començava com a tinguda de maçons en primer grau (aprenent) per a després suspendre's per tal que es convertí...
Per Eduardo Montagut Sempre interessats a definir què és la Maçoneria, amb totes les dificultats que això suposa, ens apropem a dos autors que van publicar el 1883 una obra de consulta obligada, el Diccionari Enciclopèdic de la Maçoneria amb un suplement, seguit de la història general de l'Orde Maçònic des dels temps més remots fins a l'època actual: obra especial i única en el seu gènere per al coneixement dels orígens, naturalesa, símbols, pràctiques i fins de la maçoneria... completat amb un Taller General de la Francmaçoneria... / escrit i ordenat per Llorenç Frau i Abrines; i publicat sota la direcció de Rossend Arús i Arderiu. Doncs bé, aquest Taller General amb què acaba la magna obra, i que no deixarem de recomanar i no només perquè tracta de la maçoneria sinó d'altres camps de la simbologia, la història i la cultura, dedica la primera part a intentar definir què és la Maçoneria en general, i dels seus principis i fins. Doncs bé, la Francmaçoneria seri...
Per Iván Herrera Michel En realitat, la pregunta no es pot contestar amb un simple sí o un senzill no perquè cal partir necessàriament de la base que entre la Maçoneria i la implicació social hi ha un vell romanç que es remunta als seus orígens il·lustrats. La dificultat sorgeix quan la paraula “woke” (desperteu, en anglès) s'empra de manera pejorativa contra tota mena d'iniciatives progressistes generant una càrrega semàntica ambigua i un ús polaritzat. De fet, a mi em van ensenyar des del primer dia que l'Orde treballa a favor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i que, des dels seus inicis, va ser refugi per a lliurepensadors que defensaven idees relacionades amb el progrés, la llibertat de pensament, la de consciència i els drets de l'home i el ciutadà, entre d'ells. Per la seva banda, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, davant d'una consulta que se li va fer va contestar el 7 d'abril de 2021 que “ en espanyol, amb sentit equivalent a ...