Foto i composició del nou Buró de CLIPSAS


D'esquerra a dreta: Ernest Ruiz, Damian Charitat, Miriam Tardugno, Louis Daly, Iván Herrera Michel, Mariela Rodríguez, Jean Claude Basse i Manuel Rajo.

Més vistes

Francmaçoneria antidrets? Quan l'Orde es contradiu a si mateix

Imatge
Siguem realistes: la maçoneria no és una entitat homogènia. Engloba diverses tradicions, sensibilitats i jurisdiccions, que de vegades persegueixen objectius diferents, fins i tot oposats. Aquesta pluralitat forma part de la seva història. Però no ho pot excusar tot. Sota la bandera de la diversitat, no tot és acceptable. Tanmateix, cal dir-ho clarament: actualment hi ha veus hostils als drets dins la maçoneria . No representen la norma general, però testimonien una resistència real al progrés social en temes essencials: igualtat de gènere, reconeixement de les minories, acceptació de la diversitat d'orientacions i identitats, matrimoni entre persones del mateix sexe, drets reproductius i professionals de les dones, migració, justícia racial o inclusió de les persones amb discapacitat. ENTRE ELS VALORS PROCLAMATS I LES PRÀCTIQUES REALS D'una banda, els corrents maçònics continuen treballant per una major llibertat, igualtat i fraternitat, en el sentit concret de dignitat compar...
Llegiu més »

Sobre l'admissió de musulmans a la maçoneria: la discussió a l'Índia (1873)

Imatge
  Escrit per Eduardo Montagut  Segons ens referia el Butlletí Oficial del Gran Orient d'Espanya en el número del primer d'agost de 1873, la qüestió de l'admissió dels musulmans a la maçoneria era una qüestió de constant discussió a l'Índia, almenys al segle XIX. En un article d'un germà anònim que es va publicar a "Masonic Record" es defensava la idea que mentre es professés la religió islàmica no es podia ser maçó. L'autor opinava que, si bé per obtenir els dos primers graus no hi havia cap objecció que oposar a un musulmà, ja que no estarien en oposició a l'Alcorà, en canvi no podia accedir al tercer grau per les obligacions que contreia al jurament. Ja no podria mirar com a germans els qui, i sempre segons aquest autor, la seva llei obligava a considerar com a “kafirs” (Kafir és un terme que es refereix a l'infidel, no creient o no musulmà, i també a qui rebutja Al·là). Així, si un musulmà deixa de creure, rebutja, es burla o no compleix amb...
Llegiu més »

Guillaume Trichard reelegit com a Gran Mestre del Gran Orient de França

Imatge
Nota de premsa oficial  Guillaume Trichard torna al Gran Mestratge i estableix el rumb per a una obediència compromesa. Al seu 161è "convent" celebrat a Bordeus el 28 d'agost de 2026, el Gran Orient de França va triar Guillaume Trichard per al Gran Mestratge i la Presidència del Consell de l'Orde. Torna a aquest càrrec, que havia ocupat anteriorment el 2023-2024. La tornada d'un antic Gran Mestre al capdavant de l'Orde no s'havia produït durant trenta-set anys. En el seu discurs inaugural, va marcar el rumb d'un moviment que es nega a resignar-se al que descriu com una profunda crisi a la França del pacte republicà, en un món en convulsions. "El que està trontollant no és un text constitucional, sinó el vincle que ens uneix", va declarar. Portant valors a la ciutat Tres prioritats centrades al món exterior estructuraran aquest mandat. La reafirmació del Gran Orient de França com a ordre iniciàtic, amb preparatius per al 300è aniversari de l...
Llegiu més »

Conclusions. Annex. CLIPSAS. Quan la francmaçoneria va proclamar la llibertat absoluta de consciència.

Imatge
  Per LRT Conclusions Les reformes del Gran Orient de Bèlgica el 1872 i del Gran Orient de França el 1877 constitueixen un dels episodis més importants de la història de la francmaçoneria moderna. El seu significat no rau en el rebuig de la religió, sinó en la decisió de deixar les creences religioses fora de l'àmbit institucional de la francmaçoneria. A partir d'aquell moment, la fe deixava de ser una condició d´ingrés i passava a formar part de l´espai íntim de cada persona. El Gran Orient de Bèlgica fou el primer a traduir aquest principi en una reforma constitucional, obrint un camí que el Gran Orient de França consolidaria cinc anys més tard i donaria a conèixer internacionalment. Des d'aleshores, la maçoneria liberal ha entès, que la seva missió no consisteix a indicar què han de creure els seus membres, sinó a oferir un espai de trobada on persones de conviccions diverses puguin treballar conjuntament pel perfeccionament de l'ésser humà i de la societat...
Llegiu més »