Foto i composició del nou Buró de CLIPSAS


D'esquerra a dreta: Ernest Ruiz, Damian Charitat, Miriam Tardugno, Louis Daly, Iván Herrera Michel, Mariela Rodríguez, Jean Claude Basse i Manuel Rajo.

Més vistes

MISSATGE DE L'EXPRESIDENT DE CLIPSAS PER L'ANY NOU

Imatge
CENTRE D'ENLLAÇ I D'INFORMACIÓ DE LES POTÈNCIES MAÇÒNIQUES SIGNANTS DE LA CRIDA D'ESTRASBURG. CLIPSAS  MISSATGE D'ANY NOU 2026 Orient de Barranquilla, República de Colòmbia, desembre 30 de 2025. Estimades Germanes i Estimats Germans, En començar un nou any, vull dirigir-me a les Maçones i Maçons de diferents països i sensibilitats, des de la convicció que els moments de transició ofereixen una oportunitat singular per aturar-se i reafirmar allò que ens vincula més enllà de les conjuntures, de les polítiques passatgeres i dels debats circumstancials que travessen la vida Maçònica i la vida social. La tradició Maçònica s'ha construït històricament com un espai de trobada entre diferències, com una pràctica sostinguda de la llibertat de consciència i com una pedagogia de la convivència fundada en el respecte, el diàleg i la dignitat humana.  En un món marcat per transformacions profundes i per noves formes de fragmentació, aquests valors es converteixen en una responsa...
Llegiu més »

Què no és i què és la maçoneria?: reflexions des dels anys trenta

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut El llicenciat Calixto Maldonado R. des de Mèxic exposava què era la maçoneria en un escrit que va publicar el Butlletí del Grande Oriente Español al seu número d'octubre de 1933. Plantejarem algunes de les coses que aquest maçó va exposar sobre allò que no era i sobre allò que era la maçoneria. Què no seria i sí que seria?: “La Maçoneria no és una ciència, és un Art. No és una moral, sinó un moralista. No és una educació, sinó un educador. No és una història, sinó una esperança. No és una veritat, sinó una anàlisi constant. No és una doctrina, sinó un investigador. No és un dogma, sinó un centre de dubte. No és una religió, sinó un apostolat.” I què fa la Maçoneria?: “Dóna sense rebre. Promet realitats. Capta tota inspiració. Realitza il·lusions, fecunda veritats. Canta a la vida, redimeix misèries, pregona progressos. Trenca misticismes, enaltint voluntats. Fa de la feina una satisfacció, una alegria. Anul·la les penes, redimeix, les consciències, fa ...
Llegiu més »

La inhospitalitat i l'anticosmopolitisme del present. Des d'una perspectiva ètico-jurídica de tall kantià

Imatge
Escrit per Roberto R. Aramayo  En haver-se avançat tant en l'establiment d'una comunitat més o menys estreta entre els pobles del terra, fins al punt que la violació del dret en un lloc de la terra repercuteix en tots, la idea d'un dret cosmopolita no resulta una representació fantasiosa ni extravagant, sinó un complement necessari del codi no escrit del dret polític i del dret de gent envers els drets públics aproximar-se contínuament cap a la pau perpètua . A finals del segle XVIII, Kant va escriure la seva Idea per a una història universal en clau cosmopolita (1784), l'acta fundacional de la seva filosofia sobre la història, completada per altres textos fonamentals al respecte com a “Teoria i pràctica” (1793), “Cap a la pau perpètua”(1795) o “El conflicte de les facultats” (1798). Al Segle de les Llums batega per tot arreu la idea del cosmopolitisme, el sentir-se ciutadà del món com a membre de la humanitat. Només cal recordar l'” Assaig sobre els costums ” (...
Llegiu més »

Convertir-se en maçó al 2026: Valors per al futur

Imatge
Escrit per Erwan Le Bihan ni Font: 450. FM En una era d'acceleració, on l'opinió sovint es confon amb la identitat, i on el discurs públic s'endureix en la seva recerca incessant de la decisió, una pregunta ressona insistentment amb molts homes i dones benintencionats: com convertir-se en un participant actiu en el propi desenvolupament interior, sense fugir del món ni perdre'ns-hi?    Convertir-se en maçó el 2026 no és ni una moda ni un refugi. És una elecció exigent: abraçar un mètode, un llenguatge simbòlic, una fraternitat cultivada, una escola de matisos i fidelitat a la paraula pròpia. Per als nostres amics no-maçons o profans, aquí teniu una Planxa més detallada per il·luminar el què busquem, què hi podem trobar i què hi hauríem d'aportar. De vegades, cal un cansament perquè aparegui un desig. El cansament d'un món que parla sense escoltar, que s'indigna sense comprendre , que es compromet sense durar. El cansament d'una era que promet connexió pe...
Llegiu més »

AQUÍ NINGÚ NO SANGNA: LA MAÇONERIA I EL SEU CULTE A LA INVULNERABILITAT

Imatge
Per Margarita Rojas A la maçoneria passa una cosa curiosa, gairebé domèstica, com quan en una reunió familiar ningú no confessa que està cansat i tots compten, amb un somriure entrenat, com els va de bé. Alguns entren buscant eines i acaben polint una màscara. No la màscara ritual, que al menys té sentit simbòlic, sinó una altra de més enganxosa: la del germà que sempre està dret, sempre ha triomfat, sempre sap. Ningú no diu “tinc por”, perquè la por sembla no estar al ritual. Cap no diu “no puc”, perquè el mall només serveix per colpejar endavant, mai per recolzar-se i poder aixecar-se. Aleshores s'instal·la una competència silenciosa, un campionat de medalles visibles: qui és més reeixit, qui ha arribat més alt, qui parla des d'un càrrec més ostentós. Es confon el progrés interior amb el currículum, i la pedra bruta comença a semblar-se massa a un perfil de LinkedIn. A la maçoneria ningú no és trenca. O, millor dit:  ningú no és trenca en públic, que és la manera més respecta...
Llegiu més »