Foto i composició del nou Buró de CLIPSAS


D'esquerra a dreta: Ernest Ruiz, Damian Charitat, Miriam Tardugno, Louis Daly, Iván Herrera Michel, Mariela Rodríguez, Jean Claude Basse i Manuel Rajo.

Més vistes

Matarà la IA els maçons?

Imatge
Per Charles-Albert Delatour El perill no és tant la desaparició dels maçons com la pèrdua de la seva sobirania intel·lectual, si la IA buidés l'obra iniciàtica de la seva substància. L'ansietat d'una IA fora de control Els avisos sobre la IA incontrolable mereixen ser presos seriosament, però no s'han de confondre amb certeses científiques. Davant dels riscos de ciberatacs, manipulació i addicció, calen normes internacionals, proves independents i mecanismes de control eficaços. França: realment absent? França té investigadors, empreses i inversions importants, tot i que els compromisos anunciats no s'han de confondre amb les despeses reals. Malgrat aquests punts forts, el desequilibri amb el poder financer americà continua sent considerable. El risc real: convertir-se en inquilins de la intel·ligència L'ús de la IA sense controlar la seva infraestructura exposa França a una dependència econòmica, legal i geopolítica dels que controlen aquestes tecnologies. Per ...
Llegiu més »

Les missions específiques de la maçoneria espanyola a finals del segle XIX

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut El germà F.S. ( Robespierre ) considerava des de les pàgines del Butlletí Oficial del Gran Orient Espanyol, en el seu número del primer d'agost de 1889 que la maçoneria espanyola tenia missions específiques. Certament, la maçoneria universal tenia objectius a complir: proclamar la llibertat, crear el dret “representat al nivell” i que simbolitzaria la igualtat, regir el món per les lleis de la moral, fer resplendir la veritat i col·locar la justícia com a única reguladora de les relacions entre els homes. En tres paraules: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat”. Però, a més d'aquest treball comú de totes les maçoneries del món, existirien altres deures en funció de les condicions de cada lloc, i són tasques no distribuïdes arbitràriament. No podien ser exactament iguals les missions de l'Orde a tot arreu. Així, per exemple, la missió de l'Orde a França en una Europa civilitzada no podia ser semblant a la de la maçoneria russa sota un règim tir...
Llegiu més »

La banalitat del mal

Imatge
La banalitat del mal és un concepte encunyat per la filòsofa Hannah Arendt en la seva obra "Eichmann a Jerusalem" (1963). Descriu com les pitjors atrocitats dels règims totalitaris no sorgeixen necessàriament de monstres sàdics o odis profunds, sinó de persones corrents que actuen com a funcionaris obedients, incapaços de pensar per si mateixes i totalment desvinculades de la responsabilitat ètica. Per comprendre a fons aquest concepte dins el marc dels totalitarismes, cal analitzar-ne les dimensions clau. Origen i significat del concepte El cas Eichmann Arendt va assistir al judici d'Adolf Eichmann, el jerarca nazi encarregat de coordinar la logística de l'Holocaust. Aparença de normalitat Esperava trobar un dimoni o un fanàtic radical; en canvi, va veure un home buròcrata, mediocre i educat, obsessionat amb l'ordre i el compliment d'ordres. Absència de pensament Eichmann no actuava per maldat intrínseca, sinó per una manca total de reflexió i per la incapaci...
Llegiu més »

LA MAÇONERIA ADOGMÀTICA DE LES AMÈRIQUES REUNIDA A MONTEVIDEO DELS DIES 20 AL 24 DE SETEMBRE

Imatge
NOVA PRESIDENTA DE CIMAS CONSTRUIR UN MÓN FRATERNAL  12a Trobada de la Confederació Interamericana de Maçoneria Simbòlica - CIMAS    8a Assemblea de la Federació de Suprems Consells del REAA – FASCREAA.      3a Reunió dels Suprems Consells membres de la Conferència Continental de las Jurisdiccions Escoceses Humanistes  de les      Amèriques. Els col·loquis i reunions programats en Montevideo (Uruguai) s’han desenvolupat com estava previst i l’assemblea de CIMAS ha escollit com presidenta per als anys 2024-2026 a la germana colombiana Maria Victoria Blanquicet Ramos. Satisfacció en la delegació maçònica colombiana a Montevideo 
Llegiu més »

El matrimoni maçònic al segle XIX

Imatge
Per EDUARDO MONTAGUT Entre les tingudes blanques, és a dir, cerimònies maçòniques obertes al públic, o sigui, als profans, el denominat “reconeixement conjugal” o “matrimoni maçònic” és una de les més originals i, a més, de les menys freqüents, almenys en  el present.  Però, encara que tampoc abundaven al segle XIX, sí que es van fer, i els maçons se'n van preocupar perquè es considerava que tenien un marcat caràcter pedagògic en relació amb el món exterior. Al "Diccionario Enciclopédico de la Masonería, que van dirigir Llorenç Frau i Abrines i Rossend Arús i Arderiu, és a dir, dos maçons fonamentals del segle XIX, i que van publicar l'any 1883, ens explica que el “reconeixement conjugal” no era gaire comú  i, segurament, per això, interpretem que no hi havia un ritual determinat en aquell moment, tot i que aquesta afirmació pot ser matisada.  La cerimònia es començava com a tinguda de maçons en primer grau (aprenent) per a després suspendre's per tal que es convertí...
Llegiu més »