Per Iván Herrera Michel La Maçoneria és un d'aquests fenòmens discrets que neixen en llocs petits i s'acaben estenent, gairebé sense proposar-s'ho, com una xarxa que abraça continents sencers. El que a Londres va començar com un germen de sociabilitat il·lustrada aviat va obrir les portes a tots els homes lliures (i més endavant també a dones), transcendint credos, fronteres i classes socials. Des del principi va tenir molt de laboratori modern, un llenguatge de símbols, al·legories que cada cultura va interpretar a la seva manera, i un mètode de construcció humana sostingut en la voluntat dels qui, sent lliures, van decidir exercitar la fraternitat, la virtut i la llibertat de consciència. Recordo, com si fos ahir, una tinguda en una Lògia de Santa Marta (Colòmbia) que feia gairebé un segle que estava en peu. El terra en blanc i negre, gastat per tantes generacions, em va fer pensar en els que alguna vegada van desembarcar amb baguls de mercaderies i llibres, i que potser...