LA TRAGÈDIA D'HIRAM ABIF: REFLEXIONS DES DE LA VIDA
Per Iván Herrera Michel
Hiram Abif és per definició el màrtir heroic de la Maçoneria, i la posada en escena del seu fi tràgic l'he vist tantes vegades que m'ha acabat convertint en un personatge familiar al qual, sacsejant-li una mica la pols, em sembla del nivell literari d'Èdip i Hamlet, i el que veig amb una mirada més humana i filosòfica.
Per començar, posem-nos a les sabates de Hiram Abif. Tenim un professional molt ben recomanat al més alt nivell governamental al que encarreguen com a Mestre Arquitecte de la construcció del Temple de Salomó, una obra que rivalitza en transcendència, magnificència i majestat amb la Torre de Babel, amb la qual és una de les dues edificacions més grans de l'Antic Testament. I, dit sigui de pas, totes dues relacionades amb el poder diví, la glòria humana i les relacions socials de poder. És a dir, amb el Statu Quo.
Tot marxa bé, fins que tres subalterns decideixen que volen accedir al nivell sense fer el curs. I és clar, a Hiram Abif no li queda més remei que contestar-los amb un valent "no" carregat d'ètica, i encarnar la resistència davant la frivolitat i les dreceres.
Es converteix, doncs, en un defensor de la idea més fonamental de la Maçoneria (i de la vida en general) i la cosa es posa malament. Els tres subordinats, en lloc de reconsiderar les seves decisions, resolen matar-lo. És clar que Hiram Abif mor en defensa dels seus principis, però també és vàlid preguntar-nos si no són els assassins mostres visibles d'un sistema corromput que privilegia els beneficis de l'estatus per sobre dels de la preparació?, ja que, al final del dia, aquest era el guany que buscaven.
Hiram Abif, aleshores, no és només un Mestre assassinat. És la representació de l'ésser humà que cau en rebre cops injustos, s'aixeca i continua ferm fins al final amb els principis. La seva lliçó, tant a la vida com davant de la mort, continua sent actual: El Maçó requereix esforç, estudi, treball, perseverança en la construcció, i, sí, de vegades una mica de tossuderia.
En un temps en què sembla que tot ho sabrem i aconseguirem només lliscar un dit per una pantalla o parlant amb un proper, la figura d'Hiram Abif ens recorda que avançar en la construcció del nostre Temple Interior va molt més enllà de tenir accés a dades, Graus, càrrecs i títols. Davant la immediatesa contemporània, i la cultura Prêt-à-porter, és una veu que ens convida a frenar una mica, a acceptar que el camí que importa no és el més curt, i a reconèixer que allò que de veritat té valor és allò per això ens esforcem. No allò que obtenim per altres mitjans.
Al final, Hiram Abif no és només una al·legoria del passat. És un reflex de les nostres pròpies vides, un ensenyament que ens recorda que el creixement es fonamenta en la integritat, el treball constant i la dedicació.
A la Maçoneria i fora d'ella.
