DIMENSIÓ ANTROPOLÒGICA DEL RITUAL MAÇÒNIC
Per Iván Herrera Michel
Des d'una perspectiva antropològica i històrica, una Iniciació Maçònica encarna els elements essencials del que Arnold van Gennep el 1909 i Victor Turner el 1969 van anomenar “ritus de pas”, ressaltant l'estat de transició (liminal, li van anomenar) que és viu quan algú travessa un llindar si.
La Maçoneria, amb la seva riquesa simbòlica i la seva metodologia ritual, ha vingut des de la seva fundació fa tres segles reproduint aquest esquema amb una fidelitat sorprenent, en el marc de la seva especificitat de no comptar amb un únic ritu de pas, sinó amb una sèrie que marca el camí a través de diferents graus.
Van Gennep va identificar tres fases fonamentals en tot ritu de pas, que no serien simples categories teòriques, sinó experiències que es viuen des del primer moment en què es creua el llindar, a les quals va anomenar separació, liminalitat i incorporació, ia la Maçoneria tindrien les següents característiques:
SEPARACIÓ: Des del moment en què el candidat sol·licita la recepció a una Lògia oa un nou Grau, inicia un procés de desaferrament del seu estat anterior.
Per citar-ne un sol exemple, l'aïllament a la Cambra de Reflexió, les preguntes que se li plantegen i els elements simbòlics que l'envolten busquen induir una introspecció profunda. Aquesta etapa és anàloga a les pràctiques d'iniciació d'antigues societats, on l'aspirant havia de deixar enrere la identitat passada abans de poder accedir a un nou coneixement. Mary Douglas, a la seva obra “Puresa i Perill” (1966), explora com les transicions als ritus impliquin la reestructuració de la identitat i l'enfrontament amb allò desconegut. També Catherine Bell, a “Ritual: Perspectives i Dimensions” (1997), introdueix la noció d'agència ritual, destacant com els participants en els ritus no són només receptors passius, sinó que contribueixen activament a la construcció del seu significat.
LIMINALITAT: Aquí és on la transformació assoleix el seu clímax. Turner, a “El Procés Ritual”, descriu aquest estat com un espai intermedi, ambigu, on l'individu no és “ni aquí ni allà”, ja no és el que era, però tampoc és el que serà, i es troben en trànsit cap a un nou estat de l'ésser. Durant els ritus de pas masònics, el candidat experimenta aquest passatge conduït a través de proves, psicodrames, al·legories i símbols que el confronten amb les seves pròpies limitacions, en un estat de vulnerabilitat controlada, on cada detall està dissenyat per provocar una presa de consciència sobre el seu propi potencial i les seves responsabilitats futures. Claude Lévi-Strauss, a “El Pensament Salvatge” (1962), ens mostra com els mites i rituals estructurin la realitat dels iniciats, permetent que aquest trànsit simbòlic tingui un impacte real a la seva psique. Més recentment, Richard Schechner, a “Estudis de la Performance: Una Introducció” (2002), ha explorat el concepte de ritual com a performance (representació), suggerint que els ritus de pas són experiències dramatitzades en què els participants reinterpretin activament el seu propi paper a la comunitat.
INCORPORACIÓ: Un cop superades les ritualitats, l'iniciat és reconegut com a part d'un nou nínxol de la fraternitat. No és el mateix que hi arribarà, ja que ha passat per un procés de transformació que ho ha canviat. El lliurament dels signes distintius del nou grau és la validació que ha superat la seva etapa liminal i ara forma part d'una comunitat amb què comparteix valors i aspiracions. Edmund Leach, a “Cultura i Comunicació” (1976), emfatitza la importància dels signes i símbols en els rituals de pas, mostrant com aquests consoliden la nova identitat de l'iniciat dins de la seva comunitat. Addicionalment, Ronald Grimes, a “Fins al més Profund de l'Os: Reinventant els Ritus de Pas” (2000), argumenta que els ritus contemporanis han evolucionat per adaptar-se a les necessitats canviants de les societats modernes, suggerint que la Maçoneria, igual que altres sistemes rituals, continua redefinint.
Els diferents ritus de pas de la Maçòniques marquin transicions dins del seu sistema estructural, i, més que unes simples cerimònies, són esdeveniments carregats de simbolisme i de significat humà. Qui s'experimenta no és limita al context de la Lògia, sinó que ressona la vida quotidiana de l'iniciat. Turner parlava de la “communitas”, aquesta sensació de fraternitat genuïna que s'experimenta en els moments de trànsit ritual. Això és especialment evident a la Maçoneria, on la Iniciació no només marca l'entrada a una institució, sinó també la integració a una comunitat. Per exemple, i personalment, puc esmentar amb especial afecte la primera vegada que vaig estrènyer la mà d'un Maçó desconegut lluny de la meva ciutat i vaig sentir que el coneixia des de feia molt de temps.
Històricament, la Maçoneria ha sabut preservar i adaptar aquest arribat iniciàtic continuat. Les seves arrels s'enfonsin a les antigues cofraries de constructors, però el seu mètode ha estat refinat per influències del simbolisme renaixentista, el pensament il·lustrat i el contacte amb diferents sistemes de creences. Aquesta riquesa és el que fa que les seves ritualitats no perdin vigència i continuïn tocant fibres essencials de lexperiència humana. Perquè al final del dia, més enllà de títols, mandils i rituals, el que ens queda és el viatge interior que cadascú empren al seu propi ritme, descobrint les respostes en el procés. Potser la veritable màgia del Simbolisme Masònic radiqui en la seva capacitat de dir-nos una cosa diferent de cadascú, depenent del moment de la nostra vida en què ens trobem.
Comprendre les iniciacions successives masòniques com a ritus de passos ens permet veure'ls en la seva veritable dimensió humana com un procés de transformació individual i col·lectiva.
La Maçoneria, en preservar aquest mecanisme ancestral, no sols perpètua un mètode d'ensenyament simbòlic, sinó que ofereix l'oportunitat de trobar-se amb ell mateix en un nivell més profund que es pot assumir des d'una sociologia del ritual o una epistemologia de l'experiència iniciàtica.
.•.
Podeu llegir l'article original en llengua castellana aquí .
