FUNDACIÓ DE LA PRIMERA GRAN LÒGIA. CAP A UNA NOVA CRONOLOGIA
Per Iván Herrera Michel
Una revisió acurada de les fonts Theophilus Desaguliers, la lectura d'un manuscrit antic i l'elecció del Duc de Montagu com a Gran Mestre. Desaguliers mateix, en les seves notes personals, va descriure amb detall el seguici, la cerimònia, i la formalització dels càrrecs. Cap d'ells no va fer mai cap al·lusió a una reunió fundacional el 1717.
Els historiadors Andrew Prescott i Susan Sommers, vinculats a la Lògia de Recerca Quatuor Coronati Num. 2076, han estat emfàtics sobre això: “no existeix cap testimoniatge contemporani d'una Gran Lògia entre 1717 i 1721” . És a partir del juny de 1721 quan apareixen, de manera simultània i coherent, diverses fonts independents que descriuen una organització formalitzada, amb estructura jeràrquica, visibilitat pública i lideratge definit.
Si bé és cert que a la segona edició de les Constitucions de James Anderson (1738) s'esmenta un banquet celebrat el 24 de juny de 1717 a la taverna de l’Oca i la Graella, també cal anotar que es tracta d'una font escrita de més de dues dècades després, sense suport documental contemporani i sense testimonis. Davant d'això, el 'Book E' de 1721 representa una font de molt més pes històric i credibilitat.
Per tant, si s'examinen els fets amb rigor crític, tot sembla indicar que la institucionalització efectiva de la primera Gran Lògia va tenir lloc el 1721, i no el 1717. Seria llavors quan s'hauria produït el pas, documentat i públic, d'una Maçoneria dispersa a lògies aïllades a una estructura centralitzada amb vocació de regulació i permanència. I aquest pas marcaria l'inici d'una etapa nova, caracteritzada per la racionalització dels usos antics, l'adopció de formes representatives i la projecció pública.
Tot i que l'absència d'evidència no és evidència d'absència, establir amb precisió aquesta cronologia constitueix una reivindicació del mètode històric, de la documentació contrastable i de l'esperit il·lustrat que van animar el naixement de la modernitat Maçònica al Londres de les primeres dècades del segle XVIII.
La data del 1721, per estar suportada per documents i testimonis clars, brinda un prestigi social més sòlid i palpable que la reunió del 1717, que sembla més aviat una construcció simbòlica que ha servit per donar identitat a la Maçoneria. Entendre això és acceptar que a la Maçoneria història, mite i símbol s'entrellacen amb una etiqueta en la forma personal de comportar-se i un protocol en l'estructura formal dels esdeveniments, per sostenir-ne el sentit profund.
Personalment, em sembla que hem d'abraçar la dualitat de respectar el rigor històric sense perdre de vista la funció vital que compleixen els mites, perquè en aquesta tensió hi ha també la riquesa del nostre llegat. Només des d'aquesta comprensió oberta podrem honorar veritablement el llegat que ens va ser confiat.
Font: PIDO LA PALABRA
