Maçoneria.cat

  Per Pierre d’Allergida En la recerca atemporal de la saviesa humana, poques màximes han perdurat al llarg dels segles amb tanta ressonància com "Coneix-te a tu mateix". Inscrita al frontó del Temple d'Apol·lo a Delfos, aquesta frase atribuïda als antics grecs, popularitzada notablement per Sòcrates, convida a una profunda exploració interior. Al llarg del temps, filòsofs, místics, psicòlegs i pensadors moderns han ofert lectures variades, cadascuna revelant una faceta única d'aquesta fórmula enigmàtica. A través d'una síntesi enriquida, aquest text explora deu possibles interpretacions, basant-se en arrels antigues, tradicions espirituals i perspectives contemporànies, per oferir una comprensió matisada i universal d'aquesta invitació a la introspecció. La base de la saviesa socràtica Sòcrates, una figura central de la filosofia grega, considerava que "Coneix-te a un mateix" era el fonament de qualsevol recerca de la veritat a ell, l'autocon...

Per Pierre D’Allergida Foto: SAT La maçoneria, amb els seus rituals centenaris i ideals de desenvolupament personal, encara atrau molts seguidors a la recerca de sentit al 2025. Tot i això, sorgeix un fenomen persistent: les renúncies. Tant si es tracta d'aprenents novells, de professionals en transició o fins i tot de mestres experimentats, aquestes sortides, sovint motivades per expectatives decebudes, reflecteixen un canvi de mentalitats dins d'aquesta fraternitat filosòfica. A mesura que els francmaçons d'avui dia entren a les lògies amb objectius clars i paciència limitada per allò desconegut, de vegades passen per alt els profunds beneficis del camí iniciàtic. Analitzem les causes d'aquestes renúncies, destacant les expectatives modernes, les frustracions que creen i la filosofia subjacent que podria revertir aquesta tendència. Expectatives modernes i decepció inevitable Al 2025, els maçons arriben a la lògia amb expectatives clarament definides: una recerca espir...

El nivell representaria el pas de l'aprenent al company, perquè evoluciona el seu pensament Escrit per Eduardo Montagut La maçoneria ens pot ensenyar moltes coses que, a parer nostre, poden ser útils a la vida. Efectivament, el nivell és una important eina masònica, i que serveix per traçar línies horitzontals. fugat del Laberint de Creta, però altres pensen que va ser Rhicus, l'arquitecte del Laberint de Samos, o Teodoro l'arquitecte del Temple de Juno també a Samos. El nivell apareix a la joia del Primer Vigilant, precisament, l'encarregat de la formació dels companys en una lògia A maçoneria, s'associa íntimament amb la plomada. El nivell representaria el pas de l'aprenent a company, perquè evoluciona el seu pensament. Amb el nivell el company comença a posar els fonaments i columnes del seu temple o construcció interior, i amb aquest s'assegura que la base del mateix no tingui desnivell, demostrant que la seva etapa com a aprenentatge ha estat bona i efe...

Escrit per Eduardo Montagut Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys, durant un temps de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals i entre els escriptors pels seus valors, fórmules i simbologia. Però també convé ressaltar que el fet que un escriptor sigui maçó o ho hagi estat, les seves obres no han de tenir sempre una lectura maçònica, com tampoc no hi ha un segell automàtic maçó en les decisions que prenen o han pres polítics que també han pertangut a la maçoneria. Per això és difícil parlar de literatura maçònica. En tot cas, ser maçó acaba marcant si s'ha sentit realment la iniciació, i això també val per als escriptors. Sempre pot aparèixer algun valor, alguna lleugera influència en un personatge, una situació, un diàleg, etc. En aquest sentit, Rudyard Kipling segurament ha estat l'escriptor més intensament maçònic que hi ha hagut a la història de la literatura c...

Escrit per Eduardo Montagut La premsa de dretes va fer servir la sàtira per alimentar l’antimaçonisme durant la Segona República. "Barrer España” Pòster propagandístic del bàndol revoltat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), que incita a la repressió contra comunistes, anarquistes, maçons i separatistes per «netejar» el país (Wikipèdia) . En la lluita contra la maçoneria en temps de la República cal assenyalar la tasca del setmanari gràfic còmic " Gracia y  Justicia"  , vinculat a l'Editorial Catòlica i al diari de dretes  ,  La Nación. El setmanari es va identificar amb les postures més extremistes de la dreta, intentant, d'una banda, ridiculitzar els polítics republicans més importants, especialment a Azaña, així com atacar la legislació secularitzadora, especialment la Llei de Congregacions Religioses de 1933, que es considerava resultat de la intervenció dels diputats maçons. La importància d'aquest mitjà va radicar que era popular, és a dir, fà...

Escrit per Eduardo Montagut Per fi, sembla que la teoria que més èxit té avui dia és la que planteja que la maçoneria com l'entenem des de l'època il·lustrada va ser una creació o invenció dins d'un context espacial i temporal determinat, a Anglaterra, Escòcia, França i Holanda, és a dir, al nucli fonamental de l'Europa occidental, al canvi entre els segles XVII i XVIII. Aquesta teoria considera que els altres plantejaments, que hem vist, van ser invencions dels propis maçons per tal de buscar legitimitats, i acceptacions en aquell moment històric de canvi entre dos segles, cosa que ha passat en infinitat d'ocasions quan es cerquen o inventen orígens històrics per justificar noves organitzacions, institucions o decisions. D'altra banda, també van participar en l'elaboració d'aquestes recreacions històriques els amants de les teories i els orígens mil·lenaris i complicats, o perquè busquessin donar a les lògies altres usos i objectius que els purament maç...

Escrit per Eduardo Montagut Sectors integristes i reaccionaris de la dreta van acusar la Segona República de ser un règim impulsat per la maçoneria. L'ull que ho veu tot, al·legoria del poder ocult atribuït a la maçoneria La Segona República va ser titllada de ser un règim originat per l'acció de la maçoneria des de gairebé el mateix 14 d'abril per part dels sectors més integristes i reaccionaris de la dreta, i va acabar contaminant aquest discurs a gairebé tot l'univers conservador espanyol durant la dècada dels anys trenta, en un discurs que aniria in crescendo y culminant a partir de 1934 en una vertadera obsessió mediàtica. La crema dels convents el maig de 1931 va ser el primer episodi del qual es va acusar la maçoneria, com va intentar fer veure el polític d'extrema dreta José María Albiñana, fundador del Partit Nacionalista Espanyol, a la seva obra “Prisionero de la República” (1931), en considerar que la decisió s'hauria pres en lògies franceses. És més,...

Escrit per Eduardo Montagut Sembla que Espanya seria el primer Estat continental europeu en què es va plantejar la creació d'una lògia maçònica. El cas va ser que el febrer de 1728 es va establir en un hotel o fonda francesa, anomenada Les Tres Flors de Lys, al carrer madrileny de San Bernardo. Va ser coneguda com a lògia de Madrid, "Matritense", French Arms o les Tres Flors de Lys, amb diferents números, ja que les lògies van sempre numerades. Els seus fundadors eren anglesos residents a Espanya, sent la figura clau el duc de Wharton, un personatge de rellevància al servei del rei Felip V, i fonamental en la pròpia història de la maçoneria britànica en ser gran mestre de la Gran Lògia d'Anglaterra, i que seria enterrat al Monestir de Poblet el 1731. Els anglesos van ser, per tant, els protagonistes d'aquests primers moments maçònics a Espanya. Al 1729 van fundar una lògia a Gibraltar, un lloc on la maçoneria tindrà sempre importància. Però la maçoneria no va teni...

Escrit per Eduardo Montagut  El regnat de Carles III ha generat una mena de confusió en relació amb la Maçoneria. D'una banda, hi ha autors que consideren que en aquella època va ser quan es va desenvolupar, segurament pel triomf de les tesis il·lustrades i perquè suposadament el monarca s'hauria envoltat de ministres maçons, però la realitat no sembla que avali aquesta mena de primera edat daurada de la maçoneria espanyola. Ja com a rei de Nàpols, va prohibir la maçoneria, i va influir perquè el seu fill i hereu en aquesta Corona ratifiqués tal prohibició. Carles III, ja a Espanya, no va ser amic de la maçoneria, i hi ha documentació sobre la persecució que va patir. El monarca es va distingir per defensar una versió molt moderada del despotisme il·lustrat després del motí d'Esquilache, i la maçoneria no cabia en aquest model. Tampoc no va tenir ministres maçons. D'altra banda, ja s'ha demostrat que el Comte d'Aranda, el suposat maçó fonamental d'aquella Es...