Els primers moments maçònics a Espanya
Escrit per Eduardo Montagut
Sembla que Espanya seria el primer Estat continental europeu en què es va plantejar la creació d'una lògia maçònica. El cas va ser que el febrer de 1728 es va establir en un hotel o fonda francesa, anomenada Les Tres Flors de Lys, al carrer madrileny de San Bernardo. Va ser coneguda com a lògia de Madrid, "Matritense", French Arms o les Tres Flors de Lys, amb diferents números, ja que les lògies van sempre numerades. Els seus fundadors eren anglesos residents a Espanya, sent la figura clau el duc de Wharton, un personatge de rellevància al servei del rei Felip V, i fonamental en la pròpia història de la maçoneria britànica en ser gran mestre de la Gran Lògia d'Anglaterra, i que seria enterrat al Monestir de Poblet el 1731.
Els anglesos van ser, per tant, els protagonistes d'aquests primers moments maçònics a Espanya. Al 1729 van fundar una lògia a Gibraltar, un lloc on la maçoneria tindrà sempre importància.
Però la maçoneria no va tenir un gran desenvolupament a Espanya, precisa-ment perquè es va iniciar la seva persecució molt aviat.
El maig de 1750 el papa Benet XIV va condemnar la maçoneria amb la constitució apostòlica Provides, una mena de recordatori i ratificació de les sancions papals prèvies. Aquest document és clau als inicis de la persecució perquè va inspirar un edicte del rei Ferran VI contra aquesta, i que està considerat com el primer text legal a Espanya contra l'Orde, tot i que també hi ha historiadors que parlin d'una disposició prèvia del seu pare Felip V, però això és matèria de controvèrsia historiogràfica. L'edicte considerava que la maçoneria resultava sospitosa a la religió, però també a l'Estat perquè no constava quins eren els seus fins i la seva organització, és a dir, condemnava el caràcter secret de l'Orde, posant un dels pilars de les futures condemnes de la maçoneria en considerar que aquest secretisme es vinculava suposadament amb un fi. El poder no podia tolerar que se celebressin reunions, societats o assemblees, i no només maçòniques, sinó en general totes aquelles que no estiguessin prèviament autoritzades o comptessin amb el patronatge regi. A l'Antic Règim no existia el dret d'associació. És veritat que a la plena època del despotisme il·lustrat sorgeixen corporacions, com les Societats Econòmiques d'Amics del País, però totes per funcionar devien comptar amb el beneplàcit del Consell de Castella i del Rei, i per això s'anomenaven Reials Societats.
D'altra banda, hi havia una característica de la maçoneria que semblava intolerable a l'Església, i també en certa mesura per a l'Estat. Es tractava d'una organització molt tolerant en matèria religiosa, és a dir, que al seu si hi cabien germans de diferents confessions. Això generava la sospita que es podia estar davant d'una corporació herètica.
Publicat a HIstoralia
