Maçoneria i regnat de Carles III

Escrit per Eduardo Montagut 











El regnat de Carles III ha generat una mena de confusió en relació amb la Maçoneria. D'una banda, hi ha autors que consideren que en aquella època va ser quan es va desenvolupar, segurament pel triomf de les tesis il·lustrades i perquè suposadament el monarca s'hauria envoltat de ministres maçons, però la realitat no sembla que avali aquesta mena de primera edat daurada de la maçoneria espanyola. Ja com a rei de Nàpols, va prohibir la maçoneria, i va influir perquè el seu fill i hereu en aquesta Corona ratifiqués tal prohibició. Carles III, ja a Espanya, no va ser amic de la maçoneria, i hi ha documentació sobre la persecució que va patir. El monarca es va distingir per defensar una versió molt moderada del despotisme il·lustrat després del motí d'Esquilache, i la maçoneria no cabia en aquest model. Tampoc no va tenir ministres maçons.

D'altra banda, ja s'ha demostrat que el Comte d'Aranda, el suposat maçó fonamental d'aquella Espanya, ni va ser un gran mestre de cap Orient, ni va ser membre de l'Orde.

Al juny de 1780 naixia el Gran Orient Nacional d'Espanya, sota l'empara o suport de la Gran Lògia d'Anglaterra, encara que no se sap molt bé si va anar al carrer del Turc (actualment carrer Marquès de Cubas) o al palau del duc d'Híjar, a la Carrera de San Jerónimo, tot i que les dues localitzacions es troben molt a prop. Però caldria insistir que Aranda no va tenir res a veure amb aquest fet perquè no es trobava a Espanya en aquell moment, sinó a França com a ambaixador. D'altra banda, la denominació de Gran Orient Nacional d'Espanya la tornaríem a trobar, però ja avançat el segle XIX, amb una altra significació i en un altre context.

En definitiva, tot i que aviat es va fundar una lògia a Espanya, no es pot dir que la maçoneria fos important durant el segle XVIII, una situació força diferent del que passava, per exemple, a França. A més, molts dels maçons eren estrangers, i sempre sota la sospita inquisitorial, obrint-se alguns processos.


Publicat a Historàlia

 


Més vistes

Kipling i “El llibre de la selva”: la seva dimensió maçònica

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys, durant un temps de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals i entre els escriptors pels seus valors, fórmules i simbologia. Però també convé ressaltar que el fet que un escriptor sigui maçó o ho hagi estat, les seves obres no han de tenir sempre una lectura maçònica, com tampoc no hi ha un segell automàtic maçó en les decisions que prenen o han pres polítics que també han pertangut a la maçoneria. Per això és difícil parlar de literatura maçònica. En tot cas, ser maçó acaba marcant si s'ha sentit realment la iniciació, i això també val per als escriptors. Sempre pot aparèixer algun valor, alguna lleugera influència en un personatge, una situació, un diàleg, etc. En aquest sentit, Rudyard Kipling segurament ha estat l'escriptor més intensament maçònic que hi ha hagut a la història de la literatura c...
Llegiu més »

Els primers moments maçònics a Espanya

Imatge
Escrit per Eduardo Montagut Sembla que Espanya seria el primer Estat continental europeu en què es va plantejar la creació d'una lògia maçònica. El cas va ser que el febrer de 1728 es va establir en un hotel o fonda francesa, anomenada Les Tres Flors de Lys, al carrer madrileny de San Bernardo. Va ser coneguda com a lògia de Madrid, "Matritense", French Arms o les Tres Flors de Lys, amb diferents números, ja que les lògies van sempre numerades. Els seus fundadors eren anglesos residents a Espanya, sent la figura clau el duc de Wharton, un personatge de rellevància al servei del rei Felip V, i fonamental en la pròpia història de la maçoneria britànica en ser gran mestre de la Gran Lògia d'Anglaterra, i que seria enterrat al Monestir de Poblet el 1731. Els anglesos van ser, per tant, els protagonistes d'aquests primers moments maçònics a Espanya. Al 1729 van fundar una lògia a Gibraltar, un lloc on la maçoneria tindrà sempre importància. Però la maçoneria no va teni...
Llegiu més »

"Coneix-te a tu mateix": aquí tens 10 possibles interpretacions

Imatge
  Per Pierre d’Allergida En la recerca atemporal de la saviesa humana, poques màximes han perdurat al llarg dels segles amb tanta ressonància com "Coneix-te a tu mateix". Inscrita al frontó del Temple d'Apol·lo a Delfos, aquesta frase atribuïda als antics grecs, popularitzada notablement per Sòcrates, convida a una profunda exploració interior. Al llarg del temps, filòsofs, místics, psicòlegs i pensadors moderns han ofert lectures variades, cadascuna revelant una faceta única d'aquesta fórmula enigmàtica. A través d'una síntesi enriquida, aquest text explora deu possibles interpretacions, basant-se en arrels antigues, tradicions espirituals i perspectives contemporànies, per oferir una comprensió matisada i universal d'aquesta invitació a la introspecció. La base de la saviesa socràtica Sòcrates, una figura central de la filosofia grega, considerava que "Coneix-te a un mateix" era el fonament de qualsevol recerca de la veritat a ell, l'autocon...
Llegiu més »

Per què els maçons renuncien a la seva lògia més fàcilment avui dia?

Imatge
Per Pierre D’Allergida Foto: SAT La maçoneria, amb els seus rituals centenaris i ideals de desenvolupament personal, encara atrau molts seguidors a la recerca de sentit al 2025. Tot i això, sorgeix un fenomen persistent: les renúncies. Tant si es tracta d'aprenents novells, de professionals en transició o fins i tot de mestres experimentats, aquestes sortides, sovint motivades per expectatives decebudes, reflecteixen un canvi de mentalitats dins d'aquesta fraternitat filosòfica. A mesura que els francmaçons d'avui dia entren a les lògies amb objectius clars i paciència limitada per allò desconegut, de vegades passen per alt els profunds beneficis del camí iniciàtic. Analitzem les causes d'aquestes renúncies, destacant les expectatives modernes, les frustracions que creen i la filosofia subjacent que podria revertir aquesta tendència. Expectatives modernes i decepció inevitable Al 2025, els maçons arriben a la lògia amb expectatives clarament definides: una recerca espir...
Llegiu més »