La Flama del Canigó, flama de la llengua catalana
Version en français in bas
Versió in Anglès below
Fou creat l'any 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d'Arles a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord).
Pujades, apassionat excursionista, es va inspirar en el cèlebre poema "Canigó" de Jacint Verdaguer i en rituals ancestrals de muntanya.
Els primers anys el foc només es repartia per la Catalunya del Nord. El 1966 va creuar la frontera d'ambdós estats i es va estendre per la resta dels territoris de la llengua catalana, esdevenint un símbol de resistència durant el franquisme.
Simbolitza la unitat dels pobles d'una mateixa cultura i que no volen ser assimilats. El foc connecta el Principat de Catalunya, la Catalunya del Nord, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Franja de Ponent a l'Aragó en un sol acte la mateixa nit.
Foc purificador. La muntanya del Canigó actua com a “altar” natural on el foc s'hi renova anualment.
Simbolitza la vitalitat de la llengua catalana i el compromís col·lectiu amb la identitat del poble.
El procés per arribar aquest dia dura tot l'any, ja que la flama es va mantenir encesa permanentment al Castellet de la ciutat de Perpinyà.
La renovació (22 de juny): S'inicia la pujada i es renova la flama al cim del Canigó.
La distribució (23 de juny): A trenc d'alba, milers de voluntaris la baixen i la reparteixen per relleus (a peu, amb bicicleta, cotxe, etc.) per encendre les fogueres de centenars de municipis, ja que la Flama es ramifica en desens de línies de relleus que connectin simultàniament, com hem dit abans, el Principat de Catalunya, el País Valencià, la Franja de Ponent, Andorra i la ciutat de l'Alguer a l'illa de Sardenya.
Castellano
La Flama del Canigó es el fuego simbólico que cada 23 de junio enciende, en la cima de esta montaña, las hogueras de San Juan en todos los países de lengua catalana. Representa la identidad, la pervivencia y la unidad de nuestra cultura, vinculando la tradición ancestral del solsticio con la renovación de la tierra y la perseverancia en nuestra identidad.
Fue creada en 1955 por iniciativa de Francesc Pujades, un vecino de Arles en la comarca del Vallespir (Cataluña Norte). Pujades, apasionado excursionista, se inspiró en el célebre poema "Canigó" de Jacint Verdaguer y en rituales ancestrales de montaña.
Los primeros años, el fuego solo se repartía por la Cataluña del Norte. En 1966 cruzó la frontera de ambos estados y se extendió por el resto de los territorios de lengua catalana, convirtiéndose en un símbolo de resistencia durante el franquismo.
Simboliza la unidad de los pueblos de una misma cultura que no quieren ser asimilados. El fuego conecta el Principado de Cataluña, la Cataluña del Norte, el País Valenciano, las Islas Baleares, Andorra y la Franja de Poniente en Aragón en un solo acto la misma noche.
Es un fuego purificador. La montaña del Canigó actúa como "altar" natural donde el fuego se renueva anualmente. Simboliza la vitalidad de la lengua catalana y el compromiso colectivo con la identidad del pueblo.
El proceso para llegar a este día dura todo el año, ya que la llama se mantiene encendida permanentemente en el Castellet de la ciudad de Perpiñán.
• La renovación (22 de junio): Se inicia la subida y se renueva la llama en la cima del Canigó.
• La distribución (23 de junio): Al amanecer, miles de voluntarios la bajan y la reparten por relevos (a pie, en bicicleta, coche, etc.) para encender las hogueras de cientos de municipios, ya que la Llama se ramifica en decenas de líneas de relevos que conectan simultáneamente el Principado, el País Valenciano, la Franja de Aragón, las Islas Baleares e, incluso, la ciudad de Alguer en la isla de Cerdeña.
Français
La Flamme du Canigou est li feu symbolique qui, escac 23 juin, al·lumi al somet de cette montagne els feux de la Saint-Jean dans tous les pays de langue catalane. Ell representa la identitat, la perenitat i la unitat de la nostra cultura, llegint la tradició ancestral del solstice al renouveau de la terra i la persévérance a la nostra identitat.
'Ell a été créée el 1955 a l'inici de Francesc Pujades, un habitant d'Arles-sur-Tech a la comarca del Vallespir (Catalogne Nord). Passionné de randonnée, Pujades s'està inspirat pel célebre poème "Canigó" de Jacint Verdaguer i de rituals de montagne ancestraux.
Les premières années, li feu n'était distribuí que dans la Catalogne du Nord. El 1966, la franqueta frontière entre les deux États et s'has estès a la resta dels territoris de langue catalane, esdevenint un symbole de résistance durant el franquisme.
Elle symbolise lʻunité dels peuples dʻuna même culture qui no velent no être assimilés. Li feu connecti la Principauté de Catalogne, la Catalogne du Nord, el Pays valencien, les Illes Balears, l'Andorre i la Frange d'Aragon en un seul acte, la même nuit.
C'est un feu purificador. La montagne du Canigou agit comme un autell naturel où li feu és renouvelle jac année. Ell symbolis la vitalité de la llengua catalana i l'engagement collectif cap a l'identitat du peuple.
ÂLe processus pour arriver à ce jour dure toute l'année, car la flamme est maintenue allumée en permanence al Castillet de la ville de Perpignan.
- Le renouveau (22 juin) : L'ascensió commence et la flamme est renouvelée al sommet du Canigou.
- La distribució (23 juin) :
À l'aube, des milliers de bénévoles la descendent et la répartissent per relais (à demaneu, à vélo, en voiture, etc.) pour allumer els feux de centaines de municipalitats. La Flamme és ramifie en dissenys de lignes de relais qui connectent simultàniament la Principauté, li Pays valencien, els îles Baléares et même la ville d'Alguer sud l'île de Sardaigne.
English
'The Flame of Canigó és el symbolic fire that, every June 23rd, lights the Saint John's bonfires atop this mountain across all Catalan-speaking countries. It representa la identitat, el survival, i la unitat de la nostra cultura, enllaçant la tradició ancestral de la solstícia s renewal de la vila i la perseverança de la identitat.
'It va ser creat el 1955 a la iniciativa de Francesc Pujades, a resident d'Arles a la Vallespir region (Northern Catalonia). An avid hiker, Pujades was inspired by the famous poem "Canigó" by Jacint Verdaguer and by ancestral mountain rituals.
ÂIn its first years, the fire was only distributed throughout Northern Catalonia. L'any 1966, aquest crossed el border entre les dues ciutats i el closat entre els catalans-speaking territoris, pretén symbol d'resistència durant el règim francès.
It symbolitzes la unitat de persones de la cultura cultural que refusi to be assimilated. Fire connects la Principality of Catalonia, Northern Catalonia, el valencià Country, el Balearic Islands, Andorra, i la Franja de Ponent a Aragó en single act on the same night.
It is a purifying fire. The Canigó mountain acts as a natural "altar" where the fire is renewed annually. It symbolitzes la vitality de la llengua catalana i el col·lectiu commitment per a la identitat de les persones.
Les processes per aquest dia lestes per tot aquest any, a la flama és que és burning permanentment al castell de la ciutat de Perpinyà.
- 'Renewal (June 22): El climb begins and flame és renewed at summit of Canigó.
- ' The Daybreak, thousands of volunteers carry it down and distribute it via relays (on foot, by bicycle, by car, etc.) en light les bonfires in hundreds of municipalities, as Flame branches outy del valencià Country, el Balearic Islands simul.
