Maçoneria.cat

Per LRT  La figura que millor simbolitza aquesta etapa és Pierre-Théodore Verhaegen (1796-1862). Advocat, diputat liberal, diverses vegades president de la Cambra de Representants i Gran Mestre del Gran Orient de Bèlgica entre 1854 i 1856, Verhaegen estava convençut que el progrés d'una societat depenia de la llibertat de pensament i de l'accés a tot coneixement. La seva obra més coneguda fou la fundació, el 20 de novembre de 1834 , de la Universitat Lliure de Brussel·les ( ULB). El principi rector de la nova universitat era el lliure examen , és a dir, el dret de qualsevol persona a investigar, discutir i arribar a les seves pròpies conclusions sense sotmetre's a l'autoritat d'una doctrina religiosa o política. Aquell principi acabaria transcendint l'àmbit universitari. A poc a poc, molts maçons belgues arribaren a la conclusió que la mateixa llibertat que defensaven a les aules havia de regir també la vida de les lògies. Si cap poder exterior podia imposar ...

Per LRT Introducció  Durant molts anys s'ha repetit que la maçoneria liberal va néixer l'any 1877, quan el Gran Orient de França va suprimir de la seva Constitució la referència obligatòria a l'existència de Déu i a la immortalitat de l'ànima. Tanmateix, aquesta afirmació només és parcialment certa. Cinc anys abans, el Gran Orient de Bèlgica ja havia emprès el mateix camí i havia esdevingut la primera gran obediència maçònica que feia de la llibertat absoluta de consciència el seu principi fonamental. Aquelles reformes han estat sovint mal interpretades. Encara avui és habitual llegir que els Grans Orients de Bèlgica i de França «van eliminar Déu» de la francmaçoneria. En realitat, no van imposar l'ateisme ni van prohibir les creences religioses. El que van decidir fou molt diferent: la francmaçoneria deixava de preguntar als seus membres què havien de creure. La fe, o la manca de fe, passava a ser una qüestió estrictament personal. Aquesta decisió no va aparè...

Biografia Gaietà Ripoll i Pla (Solsona, 1778 – València, 1826) fou un mestre de Russafa considerat un dels primers defensors de l'ensenyament laic a l'estat espanyol. Durant la Guerra del Francès va ser capturat i traslladat a França, on entrà en contacte amb lliurepensadors que influïren profundament en les seves idees. De retorn al País Valencià, va exercir de mestre sense seguir l'ensenyament religiós imposat per l'Església. Per aquest motiu, fou denunciat davant les Juntes de Fe, organismes creats per la Santa Inquisició per perseguir els delictes contra la fe, que l'acusaren d'heretgia i de maçoneria. Després de dos anys de presó, va ser condemnat a mort i executat a la forca el 31 de juliol de 1826. La seva execució va provocar una gran commoció dins i fora d'aquí i és considerada la darrera condemna a mort executada per la Santa Inquisició a Europa. La pressió de l'opinió pública contribuí al descrèdit definitiu de la institució, que seria aboli...

El Ritu Francès és el ritu que practicaven aquells maçons que, al 1717, van fundar la Gran Lògia de Londres, que va ser formalitzat pel Gran Orient de França el 1786 i és el ritu maçònic més antic d'Europa. La variant del Ritu Francès coneguda com a Restablert representa el retorn a la seva inspiració originària, recuperant la coherència simbòlica, filosòfica i iniciàtica que les successives reformes del segle XIX havien anat diluint en alguns aspectes. Aquestes essències iniciàtiques i simbòliques juntament amb els principis laics distintius del Ritu Francès, convergeixen en aquesta variant. Aquesta s'ha convertit en l'estàndard que vol retornar als orígens de la maçoneria especulativa del segle XVIII. Els orígens Al 1725, la maçoneria moderna arriba a França portada per nobles exiliats jacobites anglesos i escocesos i es crea la Gran Lògia de França. El ritu que practicaven, que en aquella època no tenia cap mena de nom, era el Ritu dels Moderns, el de la Gran Lògia...

Una altra perspectiva maçònica Per Alexandre Jones Sovint parlem de la pau com un horitzó desitjable, gairebé com un imperatiu moral. Tanmateix, hi ha pau superficial, pau d'hàbit, pau de coacció que no són més que silencis mal tancats sobre ferides obertes. LA MAÇONERIA, QUE TREBALLA PER L'ELEVACIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ I LA MILLORA DE LA SOCIETAT, ENS CONVIDA A PLANTEJAR-NOS UNA PREGUNTA MÉS EXIGENT. Es pot establir una pau veritable de manera duradora on la dignitat és ferida, on les diferències es converteixen en fractures, on la fraternitat roman una paraula sense traducció concreta en la vida dels homes? La pau és fascinant perquè sembla respondre a un dels desitjos més profunds de la humanitat . Volem viure sense violència, sense turbulències, sense por. Volem habitar un món on la gent pugui trobar-se sense destrossar-se. Però primer hem d'entendre de quin tipus de pau estem parlant. Perquè no tot silenci és pau, no tot ordre és justícia, no tota estabilitat és harmon...

Una al·legoria del camí iniciàtic maçònic Una lectura simbòlica de Pinotxo,  escrita per Carlo Collodi,  pseudònim de Carlo Lorenzini , és especialment interessant des d'una perspectiva maçònica. Tot i que Les aventures de Pinotxo no és una obra maçònica, el seu relat d'iniciació, transformació i perfeccionament moral presenta nombrosos paral·lelismes amb el camí simbòlic de la francmaçoneria.   Alguns dels aspectes més significatius són: La fusta bruta que esdevé ésser humà. Pinotxo naix com un tros de fusta sense pulir. Simbòlicament recorda la pedra bruta que el maçó treballa per convertir en pedra polida. L'ésser humà no neix acabat; es construeix a través de l'esforç, la disciplina i el coneixement. El procés iniciàtic. Tota la història és un viatge d'aprenentatge. Pinotxo comet errors, cau a la temptació, pateix les conseqüències i aprèn. Igual que el camí maçònic, la saviesa no s'obté per revelació, sinó per experiència. La llibertat comporta re...

Davant les recents declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, en què ha titllat l'Estat de «banda de lladres» i ha retret una suposada «falta d'ètica» a les institucions públiques, Europa Laica vol manifestar el seu rebuig més absolut a la hipocresia institucional que arrossega la jerarquia. Resulta un exercici de cinisme que la mateixa institució que es beneficia històricament d'un paradís fiscal legalitzat al nostre país acusa de «lladre» l'Estat que la sosté de manera milionària. Si l'Església catòlica volgués un sistema més ètic, renunciaria a prebendes econòmiques i fiscals que extreu anualment de les arques públiques, és a dir, de l'esforç de tota la ciutadania, sigui quina sigui la seva consciència. Per tot això, i mantenint la nostra ferma defensa de la separació absoluta entre les Esglésies i l'Estat, Europa Laica reclama al Govern i als representants de la ciutadania: La fi del finançament públic mitjança...