Maçoneria.cat

Escrit per Gerald Reilly Publicat a THE SQUARE MAGAZINE  Descobreix l'enigmàtic món de la maçoneria mentre ens endinsem en el seu llenguatge secret. Explora la fascinant intersecció de la IA generativa i el test de Turin, desentranyant els codis i símbols ocults que han intrigat generacions. Descobreix els misteris darrere d'aquest antic ofici al nostre captivador article introductori. Els llenguatges de la maçoneria, la IA generativa i el test de Turin: una introducció. Aquesta sèrie està dedicada humilment a la vida i obra d'Alan Turin, polimàtic (1912-54). El test de Turing (1950) considera la capacitat d'una màquina per exhibir una intel·ligència equivalent o indistingible de la d'un humà. Els humans classifiquin les formes de vida en espècies; això inclou els humans que s'autodefineixen com a Homo Sapiens. Els sapiens van evolucionar molt després de l'inici d'aquest univers espai-temps amb el Big Bang. Alan Turin. Polymath (1912-54) Potser cap a l...

Escrit per Eduardo Montagut L'extensa carta que Rosario de Acuña va dirigir a la publicació que dirigia Ramón Chíes, ‘Los Dominicales del Libre Pensamiento’, publicada a l'últim número de l'any 1884, elogiant la feina que es realitzava al setmanari i constituint el punt de partida de la col·laboració en aquest diari de la destacada intel·lectual, lliurepensadora i maçona que va ser la nostra protagonista van enviar cartes per elogiar el text, i que es van publicar a la secció anomenada “Adhesiones”. Entre aquestes cartes cal assenyalar el suport de diferents lògies maçòniques al text de Rosario de Acuña ja que abordava la qüestió del lliure pensament en la dona. En el número del 8 de febrer de 1885 es va publicar una carta de la Lògia ‘Luz de Finisterre’ núm. La carta de la lògia gallega començava manifestant l'entusiasme que havia produït als seus membres la carta al director de Rosario de Acuña. Els maçons d’O Ferrol es lamentaven de les dificultats per a què avancés...

Escrit per Evaristo Villar  Tancament governamental d'un debat, creixement d'una ferida. El Govern espanyol vol donar per tancat oficialment el debat sobre la propietat de la Mesquita-Catedral de Còrdova, un monument únic al món que amaga segles d'història entrellaçada de cultures. Aquesta decisió intenta posar punt final a una polèmica que ha destapat una pràctica molt més extensa i menys coneguda: les immatriculacions de béns per part de lEsglésia catòlica. Durant anys, aquest mecanisme legal permetrà registrar propietats a nom seu amb una simple declaració eclesiàstica, sense necessitat d'aportar documentació acreditativa. El resultat ha estat l'alienació silenciosa d'una gran part del patrimoni comú, amb implicacions històriques, jurídiques i morals que continuen dividint avui la societat espanyola. Els números d'una apropiació silenciosa L'escala de les immatriculacions a Espanya és aclaparadora. Tot i que no hi ha un registre únic i complet, divers...

Escrit per Eduardo Montagut  Per entendre la creació del Ritu francès hem d'acudir a la Història de la relació entre els maçons d'una banda i l'altra del Canal de la Mànega al segle XVIII, tot i que la presència de maçons anglesos a França es remunta, en realitat, a l'últim terç del segle anterior. Es tractava de militars vinculats a la causa jacobita, és a dir, dels Estuards. La Revolució anglesa de 1688 havia desposseït del tron ​​d'Anglaterra el rei Jacob II. Molts exiliats d'aquesta causa van crear lògies a França. Posteriorment, a les primeres dècades del segle XVIII amb el definitiu assentament de la Casa de Hannover a Anglaterra, i el desenllaç de les revoltes jacobites, més maçons van creuar el Canal de la Manxa. Es van multiplicar les lògies amb anglesos, però que també van admetre francesos. En aquest context apareix la figura d'un personatge excèntric i aventurer, el duc de Wharton que, a més de les peripècies vitals, va servir al pretendent Estua...

Representants del GOC, GLSE, SCME i GCG-RF(Portugal) amb membres del Gran Capítol. Diumenge 2 de novembre: Tinguda Blanca Tancada a Mestres Francmaçons d'altres Ritus i Obediències en el XVè aniversari del Gran Capitol General d'Espanya RF.·. Amb una arrencada fantàstica d'un diàleg teatralitzat entre els pares de la Il·lustració: Voltaire i Jean-Jacques Rousseau defensant l'educació laica, contradicció i adogmàtica, liberal que, malgrat els anys, continua sent una lluita constant i encara vigent.  La llibertat de consciència és imprescindible per al progrés. Ser lliure és una responsabilitat, implica una conquesta constant i és el nostre deure no rendir-nos pel nostre compromís envers els Drets Humans, els Infants i els Animals. Tot això enllaçat perfectament amb els lemes de cada Ordre de Saviesa del Ritu Francès . Cambra d'Administració del GCGE-RF  Publicat al GCGE-RF 

Escrit per Eduardo Montagut   Els maçons haurien d'escoltar sempre la veu de la seva consciència, fer tot allò que devia o allò que es podia. A El Menorquín, órgano republicano de Menorca , es van inserir molts articles sobre la maçoneria durant el Sexenni Democràtic i amb clara visió positiva cap a aquesta davant dels diaris religiosos de la pròpia illa. Juan José Morales Ruiz va estudiar aquest diari al seu dia i la importància que té com a font per estudiar la maçoneria menorquina. Va ser un diari republicà, anticlerical i clarament un diari maçònic. En aquesta peça rescatem un document, molt propi de la maçoneria vuitcentista, i que no és altre que un codi de conducta. En aquest cas, pel que sembla, havia estat traduït del francès, i ho inseria un maçó amb la inicial F, i els tres punts corresponents. Rescatar aquest tipus de materials té interès, al nostre entendre, perquè permet aportar informació sobre visions a favor de la maçoneria davant del discurs antimaçònic que ha imp...

Escrit per   Eduardo Montagut El Siglo Futuro  va ser un diari d'intens integrisme entre els segles XIX i XX, que va fustigar de manera evident la maçoneria. Al 1882 es va publicar un llibre monogràfic amb els articles que fins aleshores s'havien publicat en aquest diari sobre aquesta matèria. Començava plantejant una sèrie d'idees generals sobre la maçoneria que és l'objecte d'aquest article perquè ens ajuda una mica més a continuar aprofundint sobre l'antimaçonisme a Espanya. Serem didàctics: Primera idea: la maçoneria seria una de les formes existents que empraria l'error per enganyar els homes perquè intentaria fer veure que, prescindint de Déu, es podia arribar a la perfecció personal. Però presentat així podia fer retreure a un neòfit, per la qual cosa empraria el concepte de tolerància, és a dir, la transacció amb l'error, perquè aquest neòfit abandonés tot principi religiós.  Així, doncs, la maçoneria apartaria l'home de la religió emprant l...

Escrit per Eduardo Montagut El fruit del magraner té unes característiques que li han dotat un acusat simbolisme.   Té una forma globosa, amb una escorça de groc vermellós, i que amaga un conjunt de grans rojos i sucosos, entre dolços i agredolços. Pel que sembla, el magraner va néixer de la sang abocada durant la castració d'Agditis per part dels déus, convertint-se en Cïbele, segons un mite frigi. La magrana era sagrada per a Hades. Va segrestar Persèfone, la filla de la deessa Demèter, i la va portar a la terra dels morts. Quan Demèter, afligida, es va negar a donar el fruit a la terra, Zeus va intervenir i va accedir que Persèfone tornés amb la seva mare, però Hades va lliurar a la donzella una llavor de magrana, la qual cosa que significava que havia de passar amb ell una part d'any com la seva dona i la Reina dels Morts. La magrana simbolitza la fecunditat i la posteritat nombrosa per aquesta infinitat de grans o llavors que conté . Estava dedicada a Hera i a Afrodita. ...

Per Iván Herrera Michel La Maçoneria és un d'aquests fenòmens discrets que neixen en llocs petits i s'acaben estenent, gairebé sense proposar-s'ho, com una xarxa que abraça continents sencers. El que a Londres va començar com un germen de sociabilitat il·lustrada aviat va obrir les portes a tots els homes lliures (i més endavant també a dones), transcendint credos, fronteres i classes socials.  Des del principi va tenir molt de laboratori modern, un llenguatge de símbols, al·legories que cada cultura va interpretar a la seva manera, i un mètode de construcció humana sostingut en la voluntat dels qui, sent lliures, van decidir exercitar la fraternitat, la virtut i la llibertat de consciència. Recordo, com si fos ahir, una tinguda en una Lògia de Santa Marta (Colòmbia) que feia gairebé un segle que estava en peu. El terra en blanc i negre, gastat per tantes generacions, em va fer pensar en els que alguna vegada van desembarcar amb baguls de mercaderies i llibres, i que potser...