Maçoneria.cat

Escrit per Eduardo Montagut El fruit del magraner té unes característiques que li han dotat un acusat simbolisme.   Té una forma globosa, amb una escorça de groc vermellós, i que amaga un conjunt de grans rojos i sucosos, entre dolços i agredolços. Pel que sembla, el magraner va néixer de la sang abocada durant la castració d'Agditis per part dels déus, convertint-se en Cïbele, segons un mite frigi. La magrana era sagrada per a Hades. Va segrestar Persèfone, la filla de la deessa Demèter, i la va portar a la terra dels morts. Quan Demèter, afligida, es va negar a donar el fruit a la terra, Zeus va intervenir i va accedir que Persèfone tornés amb la seva mare, però Hades va lliurar a la donzella una llavor de magrana, la qual cosa que significava que havia de passar amb ell una part d'any com la seva dona i la Reina dels Morts. La magrana simbolitza la fecunditat i la posteritat nombrosa per aquesta infinitat de grans o llavors que conté . Estava dedicada a Hera i a Afrodita. ...

Per Iván Herrera Michel La Maçoneria és un d'aquests fenòmens discrets que neixen en llocs petits i s'acaben estenent, gairebé sense proposar-s'ho, com una xarxa que abraça continents sencers. El que a Londres va començar com un germen de sociabilitat il·lustrada aviat va obrir les portes a tots els homes lliures (i més endavant també a dones), transcendint credos, fronteres i classes socials.  Des del principi va tenir molt de laboratori modern, un llenguatge de símbols, al·legories que cada cultura va interpretar a la seva manera, i un mètode de construcció humana sostingut en la voluntat dels qui, sent lliures, van decidir exercitar la fraternitat, la virtut i la llibertat de consciència. Recordo, com si fos ahir, una tinguda en una Lògia de Santa Marta (Colòmbia) que feia gairebé un segle que estava en peu. El terra en blanc i negre, gastat per tantes generacions, em va fer pensar en els que alguna vegada van desembarcar amb baguls de mercaderies i llibres, i que potser...

Per Alexandre Jones  Publicat el  15-09-2025  a 450.FM  Somies amb la plenitud espiritual mentre domines l'art de picar tres vegades a una porta sense semblar un entusiasta del bricolatge? La maçoneria podria ser el teu bitllet cap a una vida més... il·luminada, sempre que acceptis algunes rareses! Aquí tens una petita guia sarcàstica per brillar a les lògies sense perdre la dignitat (ni la butxaca). 1. Domina l'art del secret (i els rumors) No hi ha res com guardar secrets que ningú et demanarà mai que revelis per ajudar-te a prosperar. Amb la maçoneria, et convertiràs en un professional a l'hora de reconèixer mirades i frases críptiques com ara " No puc dir res, però tot és simbòlic ". Bonus : Els teus amics pensaran que dirigeixes el món... o si més no, una lògia amb poc escalf. 2. Porta l'escaire i el compàs amb elegància  Oblideu-vos dels vestits que no queden bé: aquí es porten manils brodats com si fos l'última col·lecció de Chanel. L'autorealit...

La nova estructura s'instal·larà en un espai proper al de l'actual sala maçònica.  Per José Ángel Montero –  GACETA de Salamanca Després de diversos anys sense grans canvis i tenint en compte el valor històric i l'interès creixent del públic per recórrer les estades expositives de l' Arxiu de la Guerra Civil, edifici ubicat al carrer Gibraltar i que forma part del Centre Documental de la Memòria Històrica, l'actual direcció del centre s'ha proposat desenvolupar un nou projecte museogràfic que atorgui més coherència i atractiu a aquest espai de divulgació. Així ho confirma el director del Centre de la Memòria, Severiano Hernández, conscient que la documentació i els objectes que es guarden al centre «formen part de la millor col·lecció del món d'aquella època». Posar en valor aquesta àmplia col·lecció, integrada per milers de documents i diversos centenars d'objectes, sembla com el gran repte a l'hora de dissenyar aquest nou projecte museogràfic, que...

La Maçoneria criticaria la concepció sobre la parcialitat perquè considera que és un pas obert cap a la injustícia i també cap a l'esmentat fanatisme. Per Eduardo Montagut Interessats a plantejar què pot oferir la Maçoneria al present, a aquest món tan complex, ple de problemes i dificultats, comencem per un dels treballs que els maçons tenen encomanats, la lluita contra el fanatisme, per ser contrari als seus principis. I res com bussejar en la riquesa dels materials maçònics del passat per tractar sobre aquesta xacra del passat i del present. Per això acudim a una de les nostres obres preferides, el Diccionari Enciclopèdic de la Maçoneria de Lorenzo Frau Abrines i de Rossend Arús, publicat el 1883. En el mateix se'ns diu que el fanatisme és una passió condemnada per les doctrines de l'Orde, és a dir, de la Maçoneria. Seria un zel ignorant i cec, “portat fins al frenesí”. El problema era, i ja ho veien aquests dos autors, que el fanatisme excitat i dirigit per “mans expe...

  Escrit per Eduardo Montagut La maçoneria no està ni ha estat lliure de problemes, dificultats i conflictes en clau interna, a més de les crítiques i les persecucions que ha patit des de fora. Tot i que la maçoneria exigeix molt dels seus membres, i que aquests han de complir amb requisits i comportaments basats en alts principis, els maçons i les maçones són éssers humans amb les seves debilitats també, i això ha repercutit en l'Orde de manera evident, ja que, de vegades, aquests alts valors no se segueixen, o s'interpreten de manera un tant forçada o per a benefici personal. Molts maçons consideren que pertanyen a una elit, però els veritables maçons no proclamen això perquè, en realitat, aniria contra aquests alts principis, a més que la realitat és molt tossuda a mostrar, insistim, que moltes vegades surten al la llum les debilitats d'aquests homes i dones, que porten guants i manils. La maçoneria, tot i que treballi a cobert, és a dir, de forma discreta, ha estat i e...

Escrit per Eduardo Montagut La Maçoneria és una font inesgotable de coneixement i d'ajuda en el nostre caminar per aquesta vida encara que hom no sigui Maçó. Un exemple del que aquí afirmem té a veure amb l'ambició, un desig ben present a tots els  àmbits, des dels més privats o domèstics fins i, sobretot, a la vida pública. Diccionario de la Real Academia  diu  que l'ambició és el desig ardent d'aconseguir alguna cosa, especialment poder, riqueses, dignitats o fama. També pot ser una cosa que es desitja amb vehemència.  Aleshores  és bona o mala l'ambició? Com moltes altres coses de la vida pot ser molt positiva com a motor o estímul, però també molt dolenta si s'associa a la vanitat o per aconseguir fins il·legítims. I què ens ofereix la maçoneria al nostre món, sobre l'ambició? Acudim al nostre preferit, el  Diccionario Enciclopédico de la Masonería   de Llorenç Frau Abrines i Rossend Arús (L'Havana, 1883) perquè ens aporta materials per a la ref...

  Per Pierre d’Allergida En la recerca atemporal de la saviesa humana, poques màximes han perdurat al llarg dels segles amb tanta ressonància com "Coneix-te a tu mateix". Inscrita al frontó del Temple d'Apol·lo a Delfos, aquesta frase atribuïda als antics grecs, popularitzada notablement per Sòcrates, convida a una profunda exploració interior. Al llarg del temps, filòsofs, místics, psicòlegs i pensadors moderns han ofert lectures variades, cadascuna revelant una faceta única d'aquesta fórmula enigmàtica. A través d'una síntesi enriquida, aquest text explora deu possibles interpretacions, basant-se en arrels antigues, tradicions espirituals i perspectives contemporànies, per oferir una comprensió matisada i universal d'aquesta invitació a la introspecció. La base de la saviesa socràtica Sòcrates, una figura central de la filosofia grega, considerava que "Coneix-te a un mateix" era el fonament de qualsevol recerca de la veritat a ell, l'autocon...

Per Pierre D’Allergida Foto: SAT La maçoneria, amb els seus rituals centenaris i ideals de desenvolupament personal, encara atrau molts seguidors a la recerca de sentit al 2025. Tot i això, sorgeix un fenomen persistent: les renúncies. Tant si es tracta d'aprenents novells, de professionals en transició o fins i tot de mestres experimentats, aquestes sortides, sovint motivades per expectatives decebudes, reflecteixen un canvi de mentalitats dins d'aquesta fraternitat filosòfica. A mesura que els francmaçons d'avui dia entren a les lògies amb objectius clars i paciència limitada per allò desconegut, de vegades passen per alt els profunds beneficis del camí iniciàtic. Analitzem les causes d'aquestes renúncies, destacant les expectatives modernes, les frustracions que creen i la filosofia subjacent que podria revertir aquesta tendència. Expectatives modernes i decepció inevitable Al 2025, els maçons arriben a la lògia amb expectatives clarament definides: una recerca espir...

El nivell representaria el pas de l'aprenent al company, perquè evoluciona el seu pensament Escrit per Eduardo Montagut La maçoneria ens pot ensenyar moltes coses que, a parer nostre, poden ser útils a la vida. Efectivament, el nivell és una important eina masònica, i que serveix per traçar línies horitzontals. fugat del Laberint de Creta, però altres pensen que va ser Rhicus, l'arquitecte del Laberint de Samos, o Teodoro l'arquitecte del Temple de Juno també a Samos. El nivell apareix a la joia del Primer Vigilant, precisament, l'encarregat de la formació dels companys en una lògia A maçoneria, s'associa íntimament amb la plomada. El nivell representaria el pas de l'aprenent a company, perquè evoluciona el seu pensament. Amb el nivell el company comença a posar els fonaments i columnes del seu temple o construcció interior, i amb aquest s'assegura que la base del mateix no tingui desnivell, demostrant que la seva etapa com a aprenentatge ha estat bona i efe...

Escrit per Eduardo Montagut Existeixen destacats literats en totes les llengües i cultures que han estat i són maçons, o almenys, durant un temps de les seves vides. La maçoneria sempre ha exercit un evident atractiu entre els intel·lectuals i entre els escriptors pels seus valors, fórmules i simbologia. Però també convé ressaltar que el fet que un escriptor sigui maçó o ho hagi estat, les seves obres no han de tenir sempre una lectura maçònica, com tampoc no hi ha un segell automàtic maçó en les decisions que prenen o han pres polítics que també han pertangut a la maçoneria. Per això és difícil parlar de literatura maçònica. En tot cas, ser maçó acaba marcant si s'ha sentit realment la iniciació, i això també val per als escriptors. Sempre pot aparèixer algun valor, alguna lleugera influència en un personatge, una situació, un diàleg, etc. En aquest sentit, Rudyard Kipling segurament ha estat l'escriptor més intensament maçònic que hi ha hagut a la història de la literatura c...

Escrit per Eduardo Montagut La premsa de dretes va fer servir la sàtira per alimentar l’antimaçonisme durant la Segona República. "Barrer España” Pòster propagandístic del bàndol revoltat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), que incita a la repressió contra comunistes, anarquistes, maçons i separatistes per «netejar» el país (Wikipèdia) . En la lluita contra la maçoneria en temps de la República cal assenyalar la tasca del setmanari gràfic còmic " Gracia y  Justicia"  , vinculat a l'Editorial Catòlica i al diari de dretes  ,  La Nación. El setmanari es va identificar amb les postures més extremistes de la dreta, intentant, d'una banda, ridiculitzar els polítics republicans més importants, especialment a Azaña, així com atacar la legislació secularitzadora, especialment la Llei de Congregacions Religioses de 1933, que es considerava resultat de la intervenció dels diputats maçons. La importància d'aquest mitjà va radicar que era popular, és a dir, fà...

Escrit per Eduardo Montagut Per fi, sembla que la teoria que més èxit té avui dia és la que planteja que la maçoneria com l'entenem des de l'època il·lustrada va ser una creació o invenció dins d'un context espacial i temporal determinat, a Anglaterra, Escòcia, França i Holanda, és a dir, al nucli fonamental de l'Europa occidental, al canvi entre els segles XVII i XVIII. Aquesta teoria considera que els altres plantejaments, que hem vist, van ser invencions dels propis maçons per tal de buscar legitimitats, i acceptacions en aquell moment històric de canvi entre dos segles, cosa que ha passat en infinitat d'ocasions quan es cerquen o inventen orígens històrics per justificar noves organitzacions, institucions o decisions. D'altra banda, també van participar en l'elaboració d'aquestes recreacions històriques els amants de les teories i els orígens mil·lenaris i complicats, o perquè busquessin donar a les lògies altres usos i objectius que els purament maç...

Escrit per Eduardo Montagut Sectors integristes i reaccionaris de la dreta van acusar la Segona República de ser un règim impulsat per la maçoneria. L'ull que ho veu tot, al·legoria del poder ocult atribuït a la maçoneria La Segona República va ser titllada de ser un règim originat per l'acció de la maçoneria des de gairebé el mateix 14 d'abril per part dels sectors més integristes i reaccionaris de la dreta, i va acabar contaminant aquest discurs a gairebé tot l'univers conservador espanyol durant la dècada dels anys trenta, en un discurs que aniria in crescendo y culminant a partir de 1934 en una vertadera obsessió mediàtica. La crema dels convents el maig de 1931 va ser el primer episodi del qual es va acusar la maçoneria, com va intentar fer veure el polític d'extrema dreta José María Albiñana, fundador del Partit Nacionalista Espanyol, a la seva obra “Prisionero de la República” (1931), en considerar que la decisió s'hauria pres en lògies franceses. És més,...

Escrit per Eduardo Montagut Sembla que Espanya seria el primer Estat continental europeu en què es va plantejar la creació d'una lògia maçònica. El cas va ser que el febrer de 1728 es va establir en un hotel o fonda francesa, anomenada Les Tres Flors de Lys, al carrer madrileny de San Bernardo. Va ser coneguda com a lògia de Madrid, "Matritense", French Arms o les Tres Flors de Lys, amb diferents números, ja que les lògies van sempre numerades. Els seus fundadors eren anglesos residents a Espanya, sent la figura clau el duc de Wharton, un personatge de rellevància al servei del rei Felip V, i fonamental en la pròpia història de la maçoneria britànica en ser gran mestre de la Gran Lògia d'Anglaterra, i que seria enterrat al Monestir de Poblet el 1731. Els anglesos van ser, per tant, els protagonistes d'aquests primers moments maçònics a Espanya. Al 1729 van fundar una lògia a Gibraltar, un lloc on la maçoneria tindrà sempre importància. Però la maçoneria no va teni...

Escrit per Eduardo Montagut  El regnat de Carles III ha generat una mena de confusió en relació amb la Maçoneria. D'una banda, hi ha autors que consideren que en aquella època va ser quan es va desenvolupar, segurament pel triomf de les tesis il·lustrades i perquè suposadament el monarca s'hauria envoltat de ministres maçons, però la realitat no sembla que avali aquesta mena de primera edat daurada de la maçoneria espanyola. Ja com a rei de Nàpols, va prohibir la maçoneria, i va influir perquè el seu fill i hereu en aquesta Corona ratifiqués tal prohibició. Carles III, ja a Espanya, no va ser amic de la maçoneria, i hi ha documentació sobre la persecució que va patir. El monarca es va distingir per defensar una versió molt moderada del despotisme il·lustrat després del motí d'Esquilache, i la maçoneria no cabia en aquest model. Tampoc no va tenir ministres maçons. D'altra banda, ja s'ha demostrat que el Comte d'Aranda, el suposat maçó fonamental d'aquella Es...

Va ser adoptada per l’Assemblea General de CLIPSAS 30 de maig de 2025 Nosaltres, representants de les Obediències Maçòniques reunits en Assemblea General sota els auspicis de CLIPSAS, alcem la nostra veu col·lectiva, aquest any 2025, per reiterar, amb convicció serena, els principis que ens uneixen des de fa més de sis dècades,  recollits a l’històrica Crida d'Estrasburg reafirmem la nostra plena adhesió   • a la Llibertat Absoluta de Consciència,  • a la Laïcitat del pensament i de les institucions,  • a la perfecta Tolerància  mútua entre persones i entre Obediències,  • i al  respecte essencial per la Dignitat de l’Ésser Humà. La humanitat viu moments de neguit. Les guerres, la violència estructural, l’erosió dels drets, les crisis migratòries, l’emergència climàtica i les formes noves de manipulació del pensament ens interpel·len.  Davant aquest panorama, les nostres Obediències mantenen viva la promesa de no guardar silenci. •  Defensem ...