Sobre la divulgació de les qüestions maçòniques
Escrit per Eduardo Montagut
Tot i que no és actualment un tema d'intens debat al si de la maçoneria, o així ens sembla, durant molt de temps i encara avui hi ha maçons que no veuen amb bons ulls que es difonguin principis i qüestions de l'Ordre fora de la mateixa perquè, suposadament, aquesta divulgació atemptaria contra els principis de la mateixa i en especial amb el que té a veure amb. Per part nostra, no som partidaris d'aquesta prevenció, com ho demostraria el volum de treballs que tenim ja publicats sobre la maçoneria i sobre la seva història.
L'objectiu d'aquesta peça és recollir el pensament d'un masó francès del passat que reflexionarà sobre aquesta matèria en una de les obres. Estem parlant de François-Timoléon Bègue Clavel (1798-1852) i del seu llibre, Història pintoresca de la franc-maçoneria i de les societats secrets antigues i modernes, escrita en francès... i traduïda i il·lustrada amb interessants notes i apèndixs per un filòsof modern, publica.
Al pròleg d'una de les edicions l'autor al·ludia que havia rebut critiques per les revelacions contingudes al seu llibre. Havia arribat a ser denunciat al Gran Orient (pensem que seria el Gran Orient de França) com si hagués violat el jurament de discreció que havia prestat quan va ser iniciat. Havia estat censurat, efectivament, però li estranyava aquest rigor perquè ja en la introducció de la primera edició havia justificat el perquè de l'escrit.
Efectivament, havia descrit els símbols, les cerimònies i els usos i costums de la maçoneria, sense oblidar-se dels misteris de la mateixa amb comparacions amb els de l'Antiguitat. Però s'havia afanyat a afirmar que no havia explicat res que no s'hagués imprès cent vegades, tant pels enemics de l'Orde com per part dels seus membres, “els més gelosos, els més recomanables” amb l'aprovació implícita o formalment manifestada de les Grans Lògies i els Grans Orients. Per fer-ho feia fins a una breu història del procés de difusió del que era la maçoneria des de la publicació de les Constitucions d'Anderson.
Tots aquests exemples servirien per justificar la seva obra, segons la seva opinió. Allò que altres havien publicat i havia estat aprovat o tolerat, també s'havia d'aplicar al que havia escrit. En tot cas, avisava que hi havia qüestions que no havia desvetllat.
Però la seva justificació no s'acabava aquí. Al·ludia que se li podia respondre que els llibres i obres que havia citat a la seva justificació estaven destinats només als maçons, però els seus autors com ell mateix no podia garantir que no fossin llegits per profans. I, en realitat, això no seria un problema, és a dir, no veia “greus conseqüències”. Per què?
Perquè el secret de la francmaçoneria no estaria a les cerimònies ni als símbols, i per tant, no hi havia perill que llegiren aquestes obres els profans. Era la millor resposta contra els sarcasmes i calumnies que rebia la maçoneria.
En realitat, segons la nostra opinió, l'autor no aprofundia sobre la matèria, és a dir, plantejava que el secret de la francmaçoneria no estaria a les cerimònies ni als símbols. En això estem totalment d'acord, la qüestió clau estaria com un masó interpreta els símbols, els ritus, els rituals i les cerimònies en el seu procés interior, en el seu treball. Donar a conèixer el significat general i fins i tot cultural d'un símbol o d'una ritual no desvetlla cap misteri perquè aquest estaria en aquest treball, en la interpretació que un iniciat realitza de tots dos i que no és mai exactament igual que un altre masó.
En tot cas, el misteri o la discreció sempre se salvaguarden no només al treball personal sinó al col·lectiu dels maçons en una tenguda masònica, reservada només per a iniciats.
Tanmateix, estem totalment d'acord amb la idea del nostre autor de difondre amb rigor, afegiríem nosaltres, ajuda, en certa mesura, a combatre el desconeixement i les tergiversacions que, encara avui, pateix la maçoneria. En aquest sentit, ens sembla summament significatiu que l'autor ja parlava de la gran quantitat d'obres que s'havien publicat des del començament del segle XVIII. Fixem-nos, nosaltres, ara, i més a l'era digital. I per això, els maçons i els profans documentats sense prejudicis continuen tenint com a objectiu explicar, difondre i plantejar les grandeses de la maçoneria, com la misèria també ben humana que es pugui donar al seu si.
